Stoixa i Mladen

Conte popular serbo-croata

Una vegada era un rei que tenia tres filles. Mai no sortien de casa perquè el seu pare sempre les tenia tancades. Però quan van arribar a l'edat de casar-se, el pare les va deixar anar a ballar. Tan bon punt van fer el primer pas, es va aixecar un huracà i de cop i volta se les va endur. El rei, desesperat per la desaparició de les seves filles, va caure malalt i es va morir de pena.
La seva vídua, la reina, esperava un fill i, quan va arribar l'hora va donar a llum un noi que va anomenar Stoixa. Quan Stoixa es va fer una mica gran, es va convertir en un heroi com pocs n'hi ha hagut. En fer els divuit anys, va preguntar a la seva mare:
- Mare, com és que no teniu cap altre fill?
La reina va començar a plorar i sospirar, però no va gosar dir-li que havia tingut tres filles que havien desaparegut. Tenia por que Stoixa se n'anés pel món a buscar les seves germanes i no tornés a veure'l mai més. En veure la seva mare plorant, el noi se li va acostar i li va fer explicar-li què li passava. Aleshores, ella li ho va contar tot fil per randa: que havia tingut tres filles com tres roses, que havien desaparegut i que tothom les havia buscat en va pertot arreu.
Un cop va haver sentit la història de la mare, Stoixa li va contestar:
- No ploreu mare. Les aniré a buscar.
Aleshores, la mare el va abraçar tot cridant:
- Ai pobra de mi! Un fill que em queda i he de perdre'l!
La reina el va intentar persuadir que no se n'anés fent-li entendre que havia passat molt de temps i que potser no en tornaria viu. Tot i això, el noi no es va deixar convèncer i li va preguntar:
- On són les armes que el meu pare brandava i el cavall que muntava quan era rei?
La reina, en adonar-se que no hi havia res a fer, li va explicar que el seu pare, ja cansat de lluites, va deixar el cavall a l'establia i l'espasa a les golfes. Allà va ser on va trobar-la Stoixa, tota polposa i rovellada. Però, un cop neta i esmolada, va brillar com si fos nova de trinca. Tot seguit va baixar a l'estable, on va trobar el cavall alat del seu pare. El va dur a la quadra de palau, li va donar farratge i el va netejar. Al cap d'un mes, el corses s'havia tornat eixerit com un gínjol i s'enlairava com un estel.
Stoixa, a punt de marxar, va demanar a la seva mare:
- Mare, no podríeu donar-me res de les meves germanes que demostri que sóc el seu germà, si Déu permet que les trobi?
Vessant llàgrimes, la reina li va respondre:
- Fillet meu, agafa aquests tres mocadors brodats per elles mateixes.
Stoixa li va fer un petó a la mà, va pujar a la cavalcadura i se'n va anar pel món a cercar les seves germanes.

El viatge va ser llarg i penós i un dia va arribar a una gran ciutat a les portes de la qual hi havia una font que l'abastava d'aigua. Es va ajeure a l'ombra del brollador a descansar una mica i es va tapar la cara amb un dels mocadors perquè les mosques no el molestessin. Mentrestant va arribar una dona a fer aigua, va descobrir Stoixa ajagut a l'ombra, i en veure el mocador, va arrencar a sospirar. Mentre feia aigua, l'observava. Stoixa, en adonar-se'n, li va preguntar:
- Què us passa, senyora, per què em mireu així?
- Jove, reconec el mocador amb què us tapeu. Jo mateixa el vaig brodar - li va contestar.
Stoixa va aixecar-se i li va demanar d'on venia i de quina família era. Ella li va respondre que era filla d'un rei d'un noble país i que un huracà se l'havia endut juntament amb les seves germanes a aquella contrada. Stoixa, en sentir això, es va donar a conèixer:
- Sóc el teu germà. Recordes que la mare esperava un fill quan se us va emportar el vent?
Ella va recordar-se'n i el va abraçar negada en llàgrimes.
- Germà estimat: totes tres som amants dels tres germans dracs que van raptar-nos, i estem presoneres en els seus palaus - li va contar.
Aleshores va agafar-lo de la mà i el va guiar cap al casal del seu drac. Allà li va servir un àpat magnífic i, en fer-se fosc, li va dir:
- Germà, ara vindrà el terrible drac vomitant foc per la boca. Com que no vull que et passi res, vés a amagar-te.
Però Stoixa li va contestar:
- No, germana, indica'm on té la taula parada.
Aleshores ella el va conduir a una altra sala on hi havia un bou sencer rostit, una immensa panera de pa i una tina plena de vi.
- Vet aquí la seva taula - li va dir la germana.
Aleshores Stoixa s'hi va asseure i s'ho va cruspir tot fins a la darrera engruna. Després va cridar, a pesar de tot el que s'havia engolit:
- Ai, germana, tant de bo n'hi hagués més!
- Ara el drac llançarà la seva porra cap a casa per indicar que s'hi acosta.
Tan bon punt va haver dit això, la porra va passar volant sobre el sostre. Stoixa va sortir a fora d'un bot, la va parar amb la mà, la va disparar cap a drac, i de l'embranzida que li havia etzibat, es va perdre en la llunyania. El drac, en veure la seva porra volant damunt seu, se'n va meravellar. Se'n va tornar a agafar-la i va endur-se-la a casa. En arribar-hi, la filla del rei va sortir a rebre'l i el drac li va cridar de la mala manera:
- Qui és a palau?
Ella li va respondre:
- El meu germà
- I per què?
- Per veure'm - li va contestar.
- Ai! No ha vingut pas a veure't, sinó a buscar-te! - va bramular el drac.
Des de dins, Stoixa va sentir la conversa i va sortir a fora. En veure'l, el drac es va abalançar damunt seu. Stoixa va deixar que se li acostés, es van engrapar i van començar a lluitar. D'un cop, Stoixa va tombar el drac a terra i, immobilitzant-lo amb els genolls, li va preguntar:
- I ara què vols fer?
- Ja ho veuries què et faria jo si estigués a sobre, com ara tu - li va respondre el drac.
- No et faré res - li va dir Stoixa. I va deixar que s'aixequés. Aleshores, el drac el va fer entrar a palau, on el va hostatjar a cor què vols durant una setmana.
Passada la setmana, Stoixa va preguntar al drac pels seus germans. El drac li va indica el camí de la ciutat on era el palau del segon germà i li va dir que li parlaria del tercer. Stoixa es va preparar per al viatge i es va acomiadar de la seva germana i del seu cunyat.

Tot viatjant, va arribar a una ciutat a la porta de la qual hi havia una font que l'abastava d'aigua. Stoixa en va beure i va ajeure's a l'ombra a fer una becaina. I perquè les mosques no el molestessin es va tapar la cara amb un dels mocadors. Al cap d'una estona hi va venir una dona a fer aigua que, en veure Stoixa i el mocador, va arrencar a sospirar. El va continuar observant mentre omplia el càntir. Stoixa, en adonar-se'n, li va preguntar:
- Què us passa, senyora, per què em mireu així?
- Jove, reconec el mocador amb què us tapeu, perquè el vaig brodar jo mateixa - li va respondre.
Stoixa va aixecar-se, li va explicar que era el seu germà i com s'havia trobat amb l'altra germana. Ella, en reconèixer-lo, el va abraçar negada en llàgrimes. Aleshores el va agafar de la mà i el va guiar cap al palau del drac, on li va servir un àpat superb. En fer-se fosc, li va dir:
- Germà, ara vindrà el terrible drac vomitant foc per la boca. Com que no vull que et passi res, vés a amagar-te.
Però Stoixa li va contestar:
- No, germana, indica'm on té la taula parada.
Aleshores ella el va conduir a una altra sala on hi havia dos bous rostits, dues paneres de pa immenses i dues tines plenes de vi.
- Vet aquí la seva taula - li va dir la germana.
Aleshores Stoixa s'hi va asseure i s'ho va cruspir tot fins a la darrera engruna. Després va cridar, a pesar de tot el que s'havia engolit:
- Ai, germana, tant de bo n'hi hagués més!
Havent sopat, la germana va dir:
- Ara el drac llançarà la seva porra cap a casa per indicar que s'hi acosta.
Tan bon punt va haver dit això, la porra va passar volant sobre el sostre. Stoixa va sortir a fora d'un bot, la va parar amb les mans, la va disparar cap al drac i la porra es va perdre en la llunyania.
El drac, en veure la seva porra volant damunt seu, se'n va meravellar. Se'n va tornar a agafar-la i va endur-se-la a casa. En arribar-hi, la filla del rei va sortir a rebre'l i el drac li va cridar de la mala manera:
- Qui és a palau amb tu?
Ella li va respondre:
- El meu germà
- I per què ha vingut? - li va demanar el drac.
- Per veure'm - li va contestar.
- Ai! No ha vingut pas a veure't, sinó a buscar-te - va bramular el drac.
Des de dins, Stoixa va sentir la conversa i va sortir a fora. En veure'l, el drac es va abalançar damunt seu. Stoixa va deixar que se li acostés, es van engrapar i van començar a lluitar. A la fi, Stoixa va tombar el drac a terra i, immobilitzant-lo amb el genoll, li va preguntar:
- I ara què vols fer?
- Ja ho veuries què et faria jo si estigués a sobre, com ara tu - li va respondre el drac.
- No et faré res - li va dir Stoixa. I va deixar que s'aixequés. Aleshores, el drac el va fer entrar a palau, on el va hostatjar a cor què vols durant una setmana.
Al cap d'una setmana, Stoixa va preguntar al drac pel seu tercer germà. I el drac va indicar-li el camí del tercer germà. Stoixa es va preparar per al viatge i es va acomiadar de la seva germana i del seu cunyat.

Tot viatjant, va arribar a una ciutat a les afores de la qual hi havia una font que l'abastava d'aigua. Stoixa en va beure i va ajeure's a l'ombra a fi de fer una becaina. I perquè les mosques no el molestessin es va tapar la cara amb un dels mocadors. Al cap d'una estona hi va venir una dona a fer aigua que, en veure Stoixa i el mocador, va arrencar a sospirar. El va continuar observant mentre omplia el càntir i, un cop ple, encara s'hi va quedar una estona més a mirar el noi.
- Què us passa, senyora? Per què em mireu així? - va acabar preguntant-li Stoixa.
- Jove, reconec el mocador amb què us tapeu, perquè el vaig brodar jo mateixa - li va respondre.
Stoixa, en sentir això, es va aixecar, li va explicar que era el seu germà i com s'havia trobat amb les altres germanes. Ella el va abraçar negada en llàgrimes. Aleshores el va agafar de la mà i el va guiar cap al palau del drac, on li va servir un festí superb. En fer-se fosc, li va dir:
- Germà, ara vindrà el terrible drac vomitant foc per la boca. Com que no vull que et passi res, vés a amagar-te.
Però Stoixa li va contestar:
- No, germana, indica'm on té la taula parada.
Aleshores ella el va conduir a una altra sala on hi havia tres bous rostits, tres paneres immenses de pa i tres tines de vi.
- Vet aquí la seva taula - li va dir la germana.
Llavors, Stoixa s'hi va asseure i s'ho va cruspir tot fins a la darrera engruna. Després va cridar, a pesar de tot el que s'havia engolit:
- Ai, germana, tant de bo n'hi hagués més!
Havent sopat, la va dir la germana:
- Ara el drac llançarà la seva porra cap a casa per indicar que s'hi acosta.
Tan bon punt va haver dit això, la porra va passar volant sobre el sostre. Stoixa va sortir a fora d'un bot, la va parar amb les mans, la va disparar cap al drac i la porra es va perdre en la llunyania.
El drac, en veure la seva porra volant damunt seu, se'n va meravellar. Se'n va tornar a agafar-la i va endur-se-la a casa. En arribar-hi, la filla del rei va sortir a rebre'l i el drac li va cridar de la mala manera:
- Qui és a palau amb tu?
Ella li va respondre:
- El meu germà
- I per què ha vingut? - li va demanar el drac.
- Per veure'm - li va contestar.
- Ai! No ha vingut pas a veure't, sinó a buscar-te - va bramular el drac.
Des de dins, Stoixa va sentir la conversa i va sortir a fora. En veure'l, el drac es va abalançar damunt seu. Stoixa va deixar que se li acostés, es van engrapar i van començar a lluitar. A la fi, Stoixa va tombar el drac a terra i, immobilitzant-lo amb el genoll, li va preguntar:
- I ara què vols fer?
- Ja ho veuries què et faria jo si estigués a sobre, com ara tu - li va respondre el drac.
- No et faré res - li va dir Stoixa. I va deixar que s'aixequés. Aleshores, el drac el va fer entrar a palau, on el va hostatjar una setmana a cor què vols.

Un dia, tot passejant, Stoixa es va fixar en un pou que hi havia al pati.
- Què és això, cunyat? - va preguntar.
- Ai, cunyat. Gairebé no puc dir-t'ho de vergonya! Hi havia una vegada un rei drac que sovint ens picava les crestes. Ens va assetjar a tots tres i només ens en vam poder salvar refugiant-nos en aquest forat.
- Au, cunyat, ja que sóc aquí, anem a combatre'l, que potser el podrem vèncer - li va dir Stoixa.
Però el drac hi va afegir:
- D'això, no n'estic gens segur.
Stoixa, en veure que ningú no es decidia a batre's amb el rei drac, va anar-se'n tot sol a lluitar-hi. Va arribar al seu palau, on va veure un conill damunt del sostre. Aleshores va preguntar als servents què hi feia aquell conill.
- Quan algú pugui agafar-lo, el conill es matarà, s'escorxarà, s'esquarterarà i es rostirà ell mateix; però ningú no s'hi atraveix per por de no morir en l'empresa - li van respondre.
En sentir això, la cavalcadura de Stoixa va arrencar el vol i el jove va agafar el conill. En veure's caçat, el conill es va matar, es va escorxar, es va esquarterar i es va rostir ell mateix. Aleshores, Stoixa va pujar a la terrassa porxada del drac i es va ajeure a l'ombra. Però els servents, en veure què havia fet, li van dir que marxés.
- Marxeu, heroi, tan lluny com pugueu, abans que no vingui el drac i us castigui.
- Tant me fa el vostre drac. Que vingui i que es mengi el conill! - els va respondre.
Al cap d'una estona, va arribar el drac que, d'una ullada, es va adonar que el conill no hi era.
- Qui ha estat? - va cridar als servidors.
- Ha vingut un valerós heroi que ha agafat el conill i després ha pujat a la terrassa - li van respondre.
- Pugeu i digueu-li que se'n vagi de palau perquè, si l'enxampo, no li deixo ni un sol os estalvi - els va manar el drac.
Els criats van pujar a la terrassa i van explicar a Stoixa el que els havia ordenat el drac, però ell els va dir:
- Baixeu i digueu-li al drac que es bati en duel amb mi.
El drac va enfilar l'escala de la terrassa traient foc pels queixals. Stoixa va deixar que se li acostés i va començar a lluitar. Però ni Stoixa podia abatre el drac ni aquest podia abatre l'heroi. Finalment, va preguntar al drac:
- Com et dius?
- Em dic Mladen i sóc el més jove de la meva família - li va contestar.
- I jo també sóc el fill més jove dels meus pares - li va dir Stoixa.
Aleshores van deixar de lluitar i van jurar-se mútuament que s'estimarien com germans des d'aquell moment. Al cap d'un temps, Stoixa va dir al drac:
- Què et semblen aquells dracs que s'amaguen al seu cau? Anem a atacar-los?
El rei drac hi va estar d'acord i tots dos van marxar a lluitar contra els dracs.
Els tres germans, en assabentar-se que Stoixa s'havia agermanat amb el rei drac i que tots dos marxaven contra ells, es van espantar, van aplegar un poderós exèrcit i els van anar a presentar batalla. Però Stoixa i el rei van derrotar les forces contràries i les van fer miques. Només se'n van salvar els tres dracs, que es van amagar en el forat del pati. Aleshores Stoixa i el rei drac van aplegar palla, la van amuntegar damunt del cau i hi van calar foc. D'aquesta manera van morir tots tres germans. Després, Stoixa va alliberar les seves tres germanes i es va apoderar de tot el tresor dels dracs. Aleshores, Stoixa i les seves germanes van tornar al seu país, on es van reunir amb la seva mare. La reina va cedir la corona a Stoixa, que va regnar en pau fins a la fi dels seus dies.