Patacada

Ahir va ser la primera vegada que vaig caure a la neu (dues vegades), després d'uns quants mesos ja a aquesta ciutat

Resulta que des de primera hora del matí que nevava i nevava sense parar i en poca estona tot va quedar cobert de neu. El problema no és la neu, sinó que el dia abans havia plogut, i amb el fred, a sota la neu, hi havia una capa de gel. Bé

Vaig dinar sopa, ara menjo moltes sopes perquè em fa il·lusió escurar aquells bols que posen al menjador de la residència, de segon puré de patates i un kotlet (bola de carn) amb formatge a dins. De postres res, perquè no tenia gaire gana. Després ens avorríem tots plegats, volíem anar a visitar una cosa de boiards, però els dimarts tanquen. Així que com que havia nevat molt vam sortir a passejar per la neu i a fer-nos fotos

Era caminar per damunt d'una capa de gel sense veure el gel, per tant amb moltes possibilitats de patinar. Però jo anava amb compte i no queia. Després va acostar-se un noi coix que caminava amb dues crosses (aquí hi ha molta gent coixa, molta) i com que va relliscar per culpa del gel, amb l'Arnau li vam dir si necessitava ajuda i com que ens va dir que "sí, siusplau, sí!!!", el vam agafar un per cada braç i mica en mica vam desfer el camí de la universitat. No era tan fàcil, amb el gel amagat sota la neu, les crosses encreuant-se amb els nostres peus, fent força per aguantar el noi, o sigui que el final, de cop, ens vam trobar els tres asseguts damunt la neu. I vaig pensar, mira quina primera senyora caiguda damunt la neu

Més tard vam anar al centre. L'Aleksei havia conegut l'Olga a la festa de disfresses de l'edifici central de l'MGU (d'on ens van fer fora a mi i a la Sandra perquè no anàvem prou mudades -amb samarreta i texans, què més que això??-, i quan hi vam tornar, amb faldilla, ulls pintats i paper de vàter dins dels sostenidors, ens van dir que no podíem passar), i com que l'Olga estudia espanyol i francès, ens va dir que siusplau siusplau, que primer ells anirien els dos al cinema a veure Avatar i que després tots junts aniríem al centre perquè la noia pogués practicar espanyol i francès amb nosaltres. D'acord. Vam anar fins okhotni riad a veure la plaça roja nevada, els pares noels, els arbres de nadal (es passen en abundància, quants n'hi ha, un a cada racó!), la neu damunt de les taules on hi venen dvds i calces i guants, i damunt dels cotxes que portaven massa estona aparcats, i damunt de l'església bonica de Sant Basili! Però la plaça roja estava tancada i vam agafar el metro fins a Txisti Prudi (чистые пруды) perquè l'Aleksei deia que hi havia un pub anglès i hi volia anar. L'Olga portava una flor a la mà (quantes flors regalades en aquest país, que bonic!) i s'agafaven de la mà i es deien coses a l'orella com els més enamorats del món. I es van conèixer abans d'ahir! (literalment) i no estan enamorats, però l'amor i les cites i les relacions entre home i dona a Rússia em sembla que són una mica així. No vam trobar el bar que buscàvem, però sí un altre, una espècie de forat amagat en una cantonada, on menjar era molt car, o sigui que vam prendre cafè i te, i en sortint ens vam comprar un shaurma (doncs ara no recordo com es diu això en un altre idioma que no sigui el rus, vaja, un kebab d'aquells guarros!!) i anar tirant

Després tornant, ens vam despistar i el marxrut (un autobuset que li pots dir: para't aquí) va passar de llarg la universitat i vam haver de caminar uns metres a peu. Hi havia tantíssima neu que em vaig posar a córrer fins que un peu (i l'altre no) va patinar i em vaig quedar fent l'espagat damunt la neu (segona patacada, segur que ja us n'havíeu oblidat, que ahir vaig caure dues vegades!)

Més a la nit vam mirar una pel·lícula, Brilliantovaia ruka (Бриллиантовая рука), del director Leonid Gaidai (Леонид Гайдай), que és un director clàssic de comèdies russes, pel que sembla (entre d'altres, Èlia, la d'Ivan Vassilievitx menaet professiu, que no és una pel·li qualsevol, sinó tot un clàssic d'aquestes contrades). Després vam mirar una introducció a un seguit de reportatges dels anys 90 i dels mafiosos que corrien per Moscou, Likhie devianostie (Лихие девяностые). Per cert, un consell útil, si voleu mirar pel·lis russes (sense subtítols, això sí), feu-vos un compte de vkontakt (com el facebook, però només hi ha que russos) i al buscador de dalt, poseu "по видеозаписям" (po videosapisiam), escriviu el nom de la pel·li i allà les tindreu, vualà! El mateix amb cançons, videoclips, en fi... tot

Després ens en vam anar a dormir

A tipical laura day (petak djen)

Casualitats de la vida, he vist que l'últim "tipical laura day" vaig escriure'l ara fa un any (dos dies amunt, dos dies avall) i que érem dimarts

Avui no ha estat ni tipical ni atipical, ha estat normal, vaja com sempre

M'he aixecat molt aviat al matí (a 2/4 de 8, a mi tot el que sigui abans de les 8 em sona a aixecar-me molt aviat), he esperat que la Mariona s'acabés de dutxar i m'he dutxat jo. M'hi he estat més del normal, perquè era molt aviat, tenia son i m'he entretingut mirant a la paret. Després m'he vestit i mentre bevíem cafè, la Mariona m'ha explicat el seu somni. Unes hores més tard he recordat el meu, sobre uns pops que s'enganxaven al cap de la gent, però no era tan traumàtic com el del rinoceront que m'oferia un cap d'animal sangonós i jo, com que ho interpretava com a un intent de bona educació (i tenint en compte que era un rinoceront i no en sabia més, de bones maneres), no sabia com refusar el cap sangonós i me l'havia de menjar. A 2/4 de 9 era davant de correus, deia, enviant un sobre a Madrid per demanar una beca per anar a Varsòvia durant un mes. Com que avui som divendres, i no dimarts com ara fa un any, el sobre arribarà dilluns que ve, perquè és de preveure que els instituts de cultura els dissabtes fan festa. M'estic fent un embolic amb aquestes beques

He tornat al pis, doncs, i durant tot el matí he estat rebent mails per coses de la revista (www.revistaest.org). M'han dit, per exemple, que ens han enllaçat a www.eurasianet.es. Què voleu que us digui, mola això. Tothom està molt content, i jo amb ells, o sigui que bé

Tot el matí he fet això i prou. No me n'he adonat que ja eren les 11 i amb la Marina hem anat a mirar les plantes del balcó, per descobrir horroritzades que el gerani tenia una mena de planta-monstre, un paràsit de pel·lícula de por, d'aquells que els científics reguen amb líquids verds i que, quan el científic tanca la porta per anar a fer un riu, l'espectador veu com aquella horrible planta creix de manera espectacular en pocs minuts... Per sort la Marina és (gairebé)-biòloga i m'ha promès que no creixeria en pocs minuts, però que igualment havíem de trasplantar el gerani. Hem anat a comprar xampú i terra i nutrients

Després era hora de dinar, o sigui que hem dinat. Havent dinat hem arrencat la planta salvatge i hem canviat de testos al gerani, a l'aloe vera, al roser i hem posat més terra al ficus i a la planta enfiladissa de l'imma mayol (no us van arribar, als que sou de Barcelona, uns sobrets amb llavors de l'imma mayol? una de les llavors feia créixer una enfiladissa). En fi. Hem regat les plantes amb aigua i nutrients i hem deixat el menjador ple de terra

Llavors he dit: potser que estudiïs. I he estudiat una mica. He fullejat l'alcorà, que a vegades sembla un llibre d'instruccions, però al final afegeix la paraula Déu, i dius, ah doncs res, quin Déu més concret a vegades. Al cap d'una estona me n'he avorrit i he escombrat la terra del menjador. Després he vingut a escriure el post i a mirar si el meu xicot m'havia escrit un mail, dient-me si ha de fer la mili o no. És estrany, sí!

M'han trucat de les feines. A la botiga del Barça em volien, però jo no hi volia anar. A la Sagrada Família jo hi volia anar, però ells no em volien. Aquestes coses ja passen. Continuo sense feina

I ara aniré a berenar per celebrar-ho. I ja sé perquè feia un any que no escrivia un post d'aquests!

A tipical laura day (ftornik djen)

Avui som, no sé, dimarts

No puc evitar comentar-ho: no fa pas gaire vaig passar la nit en vetlla a l'aeroport de budapest, i a la tarda següent vaig tenir la meva primera classe d'eslaves. Avui he tingut, no pas l'última d'eslaves, però sí l'última de l'assignatura que vaig començar aquell dia

Bé. M'he aixecat a les vuit. M'he dutxat. He esmorzat. Amb la Mariona hem anat xinoxano a la biblioteca d'història a estudiar -jo- rus i lingüística -la primera hora- i ella -guionets- continuar amb el treball de final de carrera -això-. A les nou érem allà -a la biblioteca- i a les deu fèiem un cafè al bar. A la una tornàvem xinoxano cap al pis, tot passant pel súper, i com que no trobàvem l'anticalç, tot passant per un altre súper, i com que ens havíem deixat els ous, tot passant per un altre súper, i com que no hi tenien ous, encara passant per un altre súper. Hem fet el dinar (pel qual ens feien falta els ous, per això tanta insistència)

Hem dinat. Han arribat la Marina i la Txell a mirar plantetes -i a dinar-. He mirat padre de família i he begut un cafè. Hem trucat a l'immobiliària. Res, no ens diuen res de la renovació de contracte, ningú sap res, és un secret es veu

He anat a classe (si això fossin alguns dels meus apunts, dibuixaria una fletxeta cap enlaire, cap al segon paràgraf, per indicar que aquesta era la classe on he anat, però a falta de fletxetes, parrafada). He entregat el treball comparant en Hemon i l'Stevanović (16 pàgines, més annexos)

He fet l'examen de lingüística. Bé. He rebut un missatge de la Mariona explicant-me que al seu costat, a la biblioteca, s'hi ha assegut el veí que fa pudor. Que també és casualitat. Després hem anat a berenar. Amb dues d'eslaves que voltaven per allà i un de.. no sé, un home que és americà

Pel carrer, tornant cap a casa, m'he trobat amb la Laia que marxava de casa que m'ha dit que en el camí de casa em trobaria a la Marina que venia del súper (aquell en el que no tenien anticalç). Com que estàvem aturades, un noi ha aprofitat per preguntar-nos on hi havia la botiga de txutxeries més propera. Anant cap a casa, m'he trobat a la Marina (hola Marina, sento com et rentes les mans a la pica, què farem per sopar?)

I ja està. Aquest ha estat, més o menys, el meu penúltim dia del primer any de la carrera de filologia eslava

Vaig a fer un tipical laura dien

Avui sí que no hi ha absolutament res interessant a explicar. Potser el més interessant serà, quan, cap allà les set i poc de la tarda, em decideixi a reproduir la llista de la compra

O potser un instant del dia, en què m'he creuat amb un veí al vestíbul de l'edifici, l'he mirat, i quan he girat el cap de nou només he vist com la porta de l'edifici rebotava marxa enrere per tancar-se, i el veí ja no es veia, i he pensat, que bonica la intuïció humana, que m'explica tot el procés del veí, des del nostre encreuament fins al moment que ha sortit de l'edifici

potser, però, em va cridar més l'atenció un cigró que va explotar ahir al vespre, va saltar ben bé deu centímetres per damunt la paella i llavors es va amagar i fins aquest matí no l'he trobat

Potser un moment en que tocava el sol d'alguna manera ben normal sobre algun edifici, just després de creuar un carrer, escoltava música i pensava en català (parla en català), o pensava en les persones de dins dels cotxes aturats al semàfor del carrer, mentre jo el creuava, i d'aquest pensament me n'ha distret alguna manera que tenia el sol de caure sobre algun edifici

potser el gust de cafè (el segon), amb el sucre tirat a discreció, primer queia dins la tassa com una cascada i després, com que he acabat el paquet, eren com granets de sorra damunt la pell a la platja un dia que fa molt vent, amb això m'han fet pensar aquell sucre

o potser, no ho sé, l'alegria de trobar un pot de cafè de la marca que m'agrada, l'olor del cabell ensabonat, un exercici fet tot bé, una picor resolta darrere l'orella, però no anem a coses tan petites, tampoc.. Si almenys servissin per (intentar) fer-vos entreveure que sóc guai i tal, però ni a això arriben.. Hauria de parlar del mòbil tremolant damunt la taula amb el nom d'algun amic, les pàgines fullejades d'un llibre i els dits tacats de tinta de diari, els ulls verds d'un noi clarament immigrant damunt la meva mà dreta, aquestes coses, no?, però és que m'ho inventaria. El veí no era ni guapu, era un home molt lleig. I menjo cigrons i no cuscus, i no llegeixo mai el diari

No he creuat cap pont, no he anat amb cap ascensor, no he vist ni un núvol (no m'hi he fixat), no recordo què he dinat i només sé que he berenat un flam, no he matat cap insecte, no he tret la pols a res

en fi, res d'excepcional


Això sí. L'est mola, més enllà de l'excepcionalitat, o falta d'aquesta, dels meus dies

God say, Oh my god!
what's happened to the human being!
wake, wake up crowd!
wake up from your boring dream!

There is lighting
there is thunder
what's up with you I wonder!
Lift your shoulders
stamp your feet
Prrroduce the extrra prrotein!



Ja sam nervozana jer ja idem u koncert kusturici sutra (més o menys s'entén la frase, no? el serbi no és complicat!)

Post número 666, шестьсот шестьдесят шест. M'he despertat tota sola a les vuit. A les vuit menys quart havia rebut un missatge al mòbil on em convidaven a anar a fer coques d'aquí dos caps de setmana. No és una invitació habitual. M'he dutxat i s'ha acabat el xampú. He esmorzat pa bimbo amb formatge (ecs, formatge..). He passat a net una redacció de rus (com es van conèixer els meus pares) i n'he escrit una altra (què m'agrada de la meva ciutat)(semblen un acudit, aquests títols de redacció). He netejat el menjador. He tret la pols del moble de la tele, he tret els coixins del sofà, els he espolsat, els he tornat a posar, he espolsat les estovalles, he posat les cadires damunt la taula, he netejat la taula petita de l'ikea amb pronto i gairebé mato la planta i a mi mateixa, he escombrat, he mogut una mica els sofàs per escombrar sota (no gaire), he omplert la galleda d'aigua, i he tirat noséquin líquid, i he passat la fregona, he escorregut la fregona i ara està dins la galleda, a l'entrada del menjador. He anat a comprar al super, i he posat vint euros al moneder. He comprat un pot de cigrons, un paquet de pa bimbo, dos pots de tomata (un de triturada i l'altre trossejada), un pot de xampú, dos paquets de galletes de xocolate negre, sis suquets per emportar, un paquet de bacon, un paquet de pernil dolç, un paquet d'espaguetis de colors i un paquet d'espirals, un paquet de nutella, un paquet de cereals, tot plegat m'ha costat 19'12, i com que portava 20 euros, doncs m'he quedat satisfeta amb el meu sisè sentit. He tornat al pis veient com el paquet de bacon començava a abocar-se a la vorera tot foradant la bossa i he patit molt. He obert la porta i estaven arreglant l'ascensor, per tant he pujat a peu. He mirat al mail per veure si la Zlata m'havia respòs, però no. M'he menjat quatre o cinc galletes de xocolate negre i ja no puc més, he quedat tipa fins l'hora de dinar. Ara prepararé la motxilla per anar d'excursió i dijous al matí marxarem amb bus cap a terres mantxegues. Dijous faré Karamelo Santo, Iratxo, Su ta gar, La vela puerca, Amparanoia, Barricada, Albert Pla, Marea, KUSTURICA, Reincidentes, Molotov. Això només dijous. No tinc clar com sobreviuré, perquè entre un concert i el següent deixen cinc minuts, i són imprescindibles per desplaçar-se d'un escenari al del costat, o sigui que hauré d'enviar a un majordom perquè em vagi a buscar entrepans i refrescos

I en fi. Vaig a fer la motxilla

Dear lectors del meu benvolgut bloq

Avui escriuré un tipical laura day, perquè han passat coses guais. Justament escric tipical days quan tenen alguna cosa que els atipitza. Sivòdnia panidieldnik (avui és dilluns)

Al matí m'aixeco just després que la meva dier meraina faci petar la porta tot indicant que ha sortit del pis. Em dutxo, em vesteixo amb la samarreta de la girafa, que em diuen que fa primavera, esmorzo pa bimbo amb formatge (ecs, formatge), em rento del pis*, i ja surto del pis i vaig xinu-xanu cap a la facultat, tot escoltant obsessivament (ehem) en Kusturica

Tinc dues classes i hi vaig. En una faig un examen (cony d'avaluació continua). Després me'n vaig a la biblioteca d'història, faig un cafè, engoleixo un croissant i faig feina (i escolto obsessivament en Kusturica) fins una mica abans de les dues. Agafo el metro i vaig a la facultat d'arquitectura

Dino un entrepà fastigós i patates fregides fastigoses asseguda a la peixera amb dues amigues quasi-arquitectes, que em cauen bé perquè despotriquen de la carrera i despotriquen dels professors i despotriquen dels companys i són molt guais perquè elles mai despotriquen en va. Després de dinar vaig a classe altra vegada, i just quan acabàvem la classe (que, tot i no ser de la categoria d'eslaves, han sortit els noms de Nabokov i Kundera), penso, de cop, que com que no tinc ni un dit de sang eslava (els cognoms de pares i avis ho confirmen), seré catalana de naixement i eslava d'adopció, i tots contents

Són les sis i ja estic per avui. Torno a casa escoltant obsessivament en Kusturica (és que dijous.. ai..). Obro el correu i resulta que tinc un mail d'una de les meves futures companyes de pis a Belgrad. Per fer-ho tot perfecte, es diu Zlata, com la del diari de Zlata. També hi ha la Jelena i l'Ana

I això



* els bloqs tenen la cosa aquesta que si veus una cagada al teu text, entres a Modificar els missatges i ho modifiques. Per constatar aquesta esplèndida capacitat, mai vista abans en els textos que es mostraven a un públic aproximadament anònim, mantinc el lapsus "em rento del pis"

A tipical laura friday day (piatnitsa djen)

Em llevo així, superaviat, o sigui a les set. Som divendres i no tinc classe i em llevo a les set. Em dutxo, esmorzo, endreço una mica l'habitació (faig un piló amb llibres per estudiar rus -ui, tinc uns llibres per estudiar rus més xulos.. , i un altre piló amb paperots), que hauria d'haver-ho fet abans de marxar de viatge, obro l'ordinador i faig un post molt ràpid per passar l'estona perquè haig de fer temps fins les nou, quan falta poc per les nou agafo els paperots que m'haig d'estudiar per dimarts i vaig cap a la biblioteca de la facultat d'història

Veig que obren a 2/4 de 9 i no a les 9 com em pensava, o sigui que he estat fent temps en va pel pis. Estudio i rebo missatges, perquè tot just aquest matí m'he decidit a informar que ja he tornat dels balcans. A les deu m'avorreixo d'estudiar (lingüística és avorrit) i me'n vaig al bar a fer un cafè. Em posa el cafè en un gotet de cartró i me'l miro amb cara desorientada
- no me pongas esa cara, mujer! no es culpa mia que no funcione el agua!
em ve al cap de preguntar-li que què vol dir amb això, si m'ha fet el cafè amb suc de taronja o què, però llavors ho entenc i somric i em quedo amb el meu cafè en un gotet de cartró

Després truco en Jordi perquè avui fa anys (per molts anys). Si no fos perquè no em vaig enterar que els filòlegs tenim una setmana de festa després de setmana santa, hauríem pogut celebrar l'aniversari a la seva estimada eslovènia. Però no m'entero

Estudio una mica més. No gaire. Busco La Trampa Balcánica, d'en Veiga, però l'edició que m'estava llegint algú se l'ha endut a casa i només n'hi ha una altra, de més nova, que fa una olor estranya i no m'agrada aquella olor, o sigui que no en llegeixo res. Me'n vaig a la Llibreria Central (que està allà al costat) i busco HEMON per l'apartat d'eslaves. No el trobo, però a canvi trobo

La neu i els gossos (Stevanovic)

Los nuestros (Dovlatov)

Un dia d'Ivan Deníssovitx (Solgenitsin)

i com que els llibres són un vici me'ls carrego entre el braç i l'estómac, m'inspiro, busco entre els autors anglesos i allà hi trobo en Hemon

El hombre de ninguna parte (Hemon)

i em carrego un altre llibre al piló, vaig a pagar feliç i torno al pis. Decideixo que haig de fer dos pilons de llibre i els faig

Un, amb tots els llibres que m'haig de llegir(alguns rellegir) obligatòriament abans del juny per l'assignatura de teoria de la literatura, per la de llengua italiana i per la de literatura txeca i sèrbia. Són

...

i l'altre, amb els llibres que vull llegir i que em vull llegir abans de juny

...

això. Me'n torno a casa, faig aquests dos pilons, i escric al bloq

____

Havent dinat, esborro les llistes dels pilons de llibre que haig i vull de llegir. Total

A tipical laura day (ftornik djen)

Avui és un dia de merda
сегодня - мердоской день

Resulta que m'he llevat a les vuit. Fins aquí, d'acord, és el que havia decidit el dia anterior. He llegit un conte del Malá Strana del Jan Neruda ("La misa de San Wenceslao", aquest no m'ha agradat especialment). M'he aixecat i no hi havia ningú al pis. He esmorzat. He fet una mica de serbi. Fins aquí tot bé. A les deu m'he preparat per anar a la piscina del gimnàs per nedar. Per algun senyal diví, he girat la meva bamba, la meva bamba bonica comprada aquest divendres mateix, preciosa, amb una sola plena de desnivells i protuberàncies, magnífica, doncs l'he girat per mirar-li la sola i la meitat dels desnivells i les protuberàncies estaven recobertes de (anava a fer aquí una descripció extensa i detallista, però ho escurçarem) merda de gos. Mitja hora m'hi he estat, netejant. Tenia la finestra oberta per tal que no em vingués el baf a la cara, però a algun veí li ha explotat el vàter, o sigui que per la finestra marxava la pudor de la merda de gos, però s'hi colava la pudor del vàter del veí. He deixat la bamba al balcó, capgirada, i he obert la finestra de la meva habitació, que ventilés

M'he posat les botes boniques per anar a la piscina, perquè no tenia altra cosa per calçar-me

He dit que avui és un dia de merda? un сегодня - мердоской день? Del camí de casa a la piscina pensava com podia ser, això de la merda de gos. Realment, n'hi havia prou quantitat incrustada com perquè me n'hagués adonat. I si no me n'havia adonat fins avui (això vol dir que era, com a mínim, d'ahir al vespre), podria fer, com a màxim, des de divendres que la portava incrustada a la sola de la sabata (cosa que dubto, i possiblement és d'ahir al vespre). Però jo, que tinc el mal costum d'asseure'm damunt del peu a les hores de classe.. ah! no hi vull ni pensar. Però si hi penso, està clar que ahir a la tarda, a classe, no ho portava, ho hauria vist, per força ho hauria vist. Però.. ah! No hi penso més

He arribat a la piscina i m'he posat a nedar. Avui, però, hi havia més clor del normal i no he aguantat gaire estona, que m'he quedat cega i n'he hagut de sortir a les palpentes

Un dia de merda, recordeu? Les dutxes han decidit espatllar-se i deixar anar només un rajolinet, els baixos dels pantalons han xupat tota l'aigua del terra dels vestidors, la tovallola ha caigut al terra un parell de vegades, m'he deixat el raspall del cabell i m'he hagut de pentinar amb els dits, i com que no em podia creure que el dia d'avui podia ser tan merdós, m'he assegut al bar del gimnàs a beure un cafè i a llegir el diari. Portava dos euros al damunt, i el cafè m'ha costat 1'15 (joder), o sigui que m'he quedat amb 85 cèntims, que tampoc és gaire. Quan anava a agafar la vanguardia, un noi amb un croissant s'ha avançat i he begut el cafè mirant la gent que sortia i entrava

Després he anat cap al pis i no ha passat res espectacular. Fins que he intentat obrir la porta. Oh! sorpresa! Les claus eren dins del pis. I el mòbil? El mòbil també. I ara què, i ara què? Evidentment no hi ha ningú al pis. I quan hi haurà algú al pis? Una torna a quarts de quatre, l'altra a quarts de cinc i l'altra no sé.. cap a les dues. No són ni les dotze. Intueixo! Perquè no porto rellotge ni res al damunt. Decideixo anar a la facultat. Cal tenir present que, a l'esquena, porto una motxilla amb una tovallola i un banyador molls, i el cabell me l'he pentinat amb els dits, i tinc 85 cèntims. Vaig a la facultat, doncs, i sec a una taula del bar. No hi ha ningú que conegui. Miro desesperada la gent com entra i surt, perquè no porto res al damunt, només una puta tovallola i un putu banyador xop, que es florirà

Vaig a la biblioteca. Em connecto a internet. Escric al bloq


_______

No. No

Sóc a casa. Portava les claus. El mòbil no, però els claus sí. He pujat al pis. Al replà m'he trobat el putu gos del putu veí, que el putu veí diu que no fa res, però que es llança a mossegar-me els peus cada cop que ens creuem i n'estic fins als putus collons, del putu gos

Recordeu que havia deixat la finestra de l'habitació oberta perquè ventilés? I la meva preciosa bamba al balcó? I heu vist, o' barcelonins, que avui a barcelona plovisqueja? Of curs, la meva bamba estava xopa i la finestra de l'habitació, of curs, és damunt la taula, i of curs, tinc tot de llibres i llibretes i papers i coses damunt la taula, i of curs, la plujeta merdosa els havia deixat molls

He estès la tovallola i el banyador, m'he pentinat, he tancat la finestra, he estès els llibres per damunt la taula, he entrat la bamba, m'he dutxat, i apa, paciència

Em connecto a internet. Escric al bloq


____

No. No

La veritat és que només és veritat fins a allò que he arribat a la piscina. He nedat una miqueta. He begut un cafè mentre llegia la Vanguardia, on tothom escrivia sobre Kosovo. He anat al pis. He entrat. He estès la tovallola i el banyador. M'he menjat una galeta

Em connecto a internet. Escric al bloq


___

No. No

No m'he menjat cap galeta

A tipical laura thursday day (xitverg djen)

Jo sóc la Laura. Avui som dijous. четверг, pels russos. I si no us acontenteu amb la sola grafia i voleu, a més a més, llegir-ho amb la veu interiorment, quan veieu четверг, exclameu chítverg, encara que tampoc em feu gaire cas, perquè mai he escoltat cap rus autèntic pronunciar-ho. Vaig a explicar el meu dia, com a mínim fins al moment actual, o fins que trobi alguna cosa millor a fer, o fins que la pastilleta faci efecte damunt del meu mal d'ovaris

Primer m'he despertat a dos quarts de sis, que ja es podria considerar que és avui. Una companya de pis és becaria, i fa de becaria a la tele, i avui ha anat a fer de becaria de la tele a lleida, i el nostre pis és a barcelona. O sigui que s'ha aixecat a dos quarts de sis perquè el despertador ha sonat a aquesta hora. Jo m'he despertat però al cap d'una estona m'he tornat a adormir. Llavors, unes quantes hores més tard, m'he despertat i he mandrejat al llit llegint Orlando (l'he acabat)

Després he sortit de fora el llit i m'he anat a mirar al mirall, sobtada de nou per la lenta desaparició de les celles sota el serrell. Proferint un esgarip, he recordat que fa dies que he decidit que aquest matí anava a la perruqueria. Per esmorzar m'he fet un biquini. I un cafè. Llavors he anat a la perruqueria, i tot i que no hi havia pràcticament ningú, m'he pogut llegir, mentre m'esperava, un parell de capítols d'un altre llibre, El último amor en Constantinopla, de Milorad Pavic. L'anterior propietari/a en va subratllar frases, una de les quals, la que llegeixo a la perruqueria, és Los recuerdos son el sudor del alma. No és una frase que m'agradi especialment, com tampoc em molesta especialment que el llibre tingui frases subratllades. Més endavant n'hi ha una altra, Los lobos devoran hasta las ovejas contadas. Em tallen el serrell, per fi

Passo per l'Schleker (si ho he escrit bé, tindrà el seu mèrit), que és una cadena de botigues que sempre m'ha cridat l'atenció, perquè mai he entès gaire el seu criteri per escollir productes per posar a la venda. Compreses, galetes de gos i de persona, mitjonets fins, caramels, lleixiu, culleretes per donar papilles al nen, suc de préssec. Sempre havia pensat que era perquè, si estaves de viatge i et faltava qualsevol cosa -dins d'un ventall lògic de coses que et pots oblidar-, allà sabies que ho trobaves. Com saps que al McDonalds i al BurgerKing hi trobaràs uns lavabos gratis aproximadament nets. Però els productes de neteja de la casa de l'Shlecker (potser s'escriu així) em desorienten. No sé, no sé

Del camí de tornada a casa m'he creuat amb un grup de nens que feien una volta pel barri disfressats de falleres, o sevillanus, o alguna cosa típica que no he sabut identificar gaire, rodejats de padres fotografiant. Les faldilles de les nenes eren de plàstic i les cares dels nens de desorientació, no m'estranya, pobres criatures, quina vergonya

Un cop a casa, he deixat arraconat el llibre de les frases subratllades i n'he agafat un altre, Una tomba per a Boris Davidovic, de Danilo Kis, que és el tercer cop que el començo. Són contes curts i un cop llegit el primer, sempre me n'oblido i no l'agafo fins uns mesos després i torno a llegir-me el primer i prou (aquest cop també). Llavors hem fet el dinar amb una companya de pis (una altra, en tinc per donar i regalar, però ni les donaria ni les regalaria), i jo passava el bacon per la paella i l'escoltava mentre ella tallava trossets de formatge i m'explicava la vida i els miracles de Plini el vell i d'Aristòtil com a científic, no poeta

Hem dinat i bàsicament no he fet gaire res més que desplaçar-me fins a l'ordinador, intentar llegir-me el post d'en Veiga on parla sobre un dels candidats a les eleccions serbies (però me n'he cansat i ja ho acabaré una altra estona), mirar-me per sobre europapress-notícies-europa, dir adéu a la companya de pis d'en Plini, que se n'anava a fer un examen sobre ell, dir hola i adéu a una altra companya de pis, que només ha vingut a dinar, i, fa cosa de deu minuts, dir hola a l'altra companya de pis, que acaba d'arribar de Lleida i s'està fent alguna cosa de dinar (ara ja el menja i vaig a fer-li companyia)

typical laura week (nidielia)

Setmana d'estudis

Dilluns
a 1/4 de 9 en B. m'envia un missatge al mòbil per dir-me que té coses a fer a Girona i que no pot venir a esmorzar amb mi a Barcelona. Em llevo, em dutxo, esmorzo, amb la Marina anem cap a la facultat d'història de la UB. Ens asseiem a una taula mirant cap a fora, a les onze anem a fer un cafè al bar de la facultat, estudiem més fins a la una. Anem cap a casa a dinar
Dinem. Faig alguna cosa, no recordo què. A les sis em truca la meva nova amiga Sandra Paola, per saber a quina hora hem quedat. A tres quarts de set sóc a la parada del metro, i ens coneixem amb la Sandra Paola. Anem a fer un cafè, xerrem una estoneta i a les vuit sóc al pis de nou. Una estona després fem el sopar, sopem, mirem vendelpla i me'n vaig a dormir

Dimarts

Em llevo a un quart de nou. Em dutxo, esmorzo, me'n vaig cap a la facultat d'història de la UB, xino-xano, i hi arribo quan falten cinc minuts per les nou. M'assec a una taula mirant cap a fora. Penjo l'abric, penjo el jersei, trec les llibretes, trec els llibres, trec l'agenda, trec l'mp3, trec el mòbil, trec un grapat de bolígrafs negres i estudio una estona
A 2/4 d'11 m'aixeco de la cadira i me'n vaig al bar de la facultat, bec un cafè i llegeixo l'Accent, on hi ha un article de Kosovo, però que no diu gaire res, és molt avorrit, massa lletra apretada
Estudio una estona més, però a les dotze i poc ja en tinc prou. Me'n torno al pis
Faig alguna cosa, dino i a les cinc sec al bar de la facultat de filologia. A les cinc i cinc arriba la Sandra i repassem Introducció a les literatures eslaves I. A les sis arriba la Marta i seguim repassant. A les set i una mica sóc a casa. Cap a les nou em poso a fer el sopar. En Jordi em truca per quedar per parlar del viatge cap a Eslovènia. Més tard sopo i miro vendelpla. Llavors arriba en Jordi (un altre) i més tard l'Hèctor, i totes les del pis, que ja hi eren des que he dit que estava fent el sopar. Llavors me'n vaig a dormir

Dimecres
Em llevo a les set, em dutxo, esmorzo i camino cap a la facultat. Agafo un cafè i me'l bec asseguda a un banc del claustre, a fora la classe. A dos quarts de nou entro a classe i faig l'examen de Llengua catalana I. Surto una estona després i baixo al bar. A les escales em trobo la Mariona de batxillerat i parlem una mica. Al bar hi ha la Marta i dues noies que no recordo mai com es diuen. Esmorzem i després amb la Marta anem a l'FNAC (per recomanació meva, està buscant La guerra de les salamandres). Compro un calendari de les vaques molt bonic que, una mitja horeta més tard, penjo a la cuina del pis
Faig una mica de feina i llavors anem a dinar
A les cinc torno a ser al bar i repassem amb la Hiart i la Sandra fins les set


(ai, llegit així amb frases curtes sembla que la meva setmana sigui força depriments. Bé! doncs no, seré estranya -ja m'ho diuen-, però m'ho estic passant teta)

A tipical laura friday day (piatnitsa djen)

Ты знаешь, что я уже могу писать по-русский?


El dia comença a les vuit del matí. Els divendres no solen començar tan aviat, però avui és una excepció. Bec un cafè, menjo una magdalena i vaig cap a la facultat

pujo al departament d'eslaves (a dalt de tot, al cul del món), on ja hi ha dos companys de classe. Xafardegem els llibres dels despatxos, que estan oberts perquè les dones de la neteja estan fent la seva feina. El professor de rus ens enganxa amb les mans a la massa i ens ensenya els llibres que tenen (és que la nostra biblioteca és tan pobre.... Hi ha més llibres als despatxos dels professors que no pas a la biblioteca, que ja és dir)

Després anem a una aula i esperem una mica que vingui més gent. El professor ens diu si volem te i se'n va a fer te. Ve més gent i el professor va a fer més te. Fem classe de repàs i llavors mirem un vídeo de Sant Petersburg. Horrible. Avorridíssim. Però bé, és Sant Peterburg


un cop vist el vídeo, declaro públicament que estic farta de que el serrell se'm posi dins dels ulls i me'n vaig a tallar-me'l cabell. La perruqueria, però, està molt plena o sigui que demano hora per la tarda. Surto de la perruqueria i veig que la Marta m'ha enviat un missatge, en 15 minuts serà a la facultat. Penso que en aquest moment soc davant la perruqueria de davant de casa, que els apunts són a casa i que bé, em sap greu ara que la Marta vingui a la facultat perquè necessita els meus apunts i baixi al bar i li diguin que he anat a tallar-me el serrell

o sigui que agafo els apunts i me'n torno cap a la facultat. El bar està molt ple molt ple, no sé perquè i m'assec amb la gent que abans era a classe amb mi a rus i amb la Marta, i tots plegats em miren raro. Em sembla que veig la senyoreta romaní, però no l'és pas

me'n vaig cap a casa. Un cop a casa, veig que m'ha trucat el meu jefe. Però serà el meu jefe a partir de demà, o sigui que si vol alguna cosa, ja tornarà a trucar. Obro l'ordinador. Obro els diaris. Obro el mail. M'escalfo una tassa amb caldo de l'altre dia. Miro una mica les notícies (internacionals). Miro el mail. Escric el post. Miro els mails. Un és de la senyoreta romaní. L'altre em diu que ja tenen les notes dels treballs del curs sobre els balcans


Continua. Després de menjar el caldo arriba la Laia i em diu si em sembla bé que, quan arribi en jordi, comprem pollastre a l'ast per dinar. Li dic que val. Arriba en Jordi, compren pollastre a l'ast, dino pollastre a l'ast. Llavors faig una mica de rus. En Jordi em diu si vull anar a sopar avui (un altre jordi)

llavors bec cafè mentre fullejo un diari que es diu gente i que no havia vist mai. Allà hi diu que fan un concert d'en Kusturica, li dic a l'èlia si vol venir, em diu que sí, o sigui que comprem les entrades i ja les tenim

Me'n vaig a fer un volt i em compro tres llibres. Contes populars albanesos (baba), Cuentos rusos (una antologia) (ui, d'aquest ja en parlarem...baba) i un diccionari català-serbi (baba)

Torno al pis, hi ha la marina, menjo un tros de pa bimbo amb xocolata i ja és l'hora de baixar a la perruqueria

m'espero tres quarts d'hora a la perruqueria (sort que havia demanat hora) i finalment, amb deu minuts m'arreglen el serrell

torno al pis i hi ha la marina, la mariona i l'hèctor, que admiren el meu tallat de serrell

llavors escric un tros més de post.... ja són les vuit

A tipical laura monday day (panidielnik djen)

Un dia aplicat a la vida d'una estudiant de filologia eslava

El mòbil de la Laura té un problema, i és que si no està engegat, el despertador no funciona. El mòbil tenia un altre problema, i és que el seu carregador es troba a uns cent quilòmetres de distància en direcció nord. La bateria del mòbil s'ha acabat, doncs, a les 6:37 del matí i ha començat a pitar fins que s'ha mort del tot, i la Laura no s'ha pogut tornar a adormir. A un quart de vuit s'ha llevat definitivament, amb un llarg matí per endavant

Ha fet les coses típiques de fer durant el matí, però amb molt d'espai entre una activitat i l'altra i finalment ha marxat cap a classe. Allà ha fet rus, que és un idioma que cada cop l'enganxa més i més. El rus és un idioma preciós, gairebé semblen matemàtiques, però matemàtiques boniques

Vaig a imprimir als ordinadors el resum de català (i aquest cop poso "Laura uldz", així segur que no confonc el document amb cap altre). Després vaig al bar a esmorzar i a beure cafè, amb la Sandra i en Joan, que també esmorzen i beuen cafè. Repassem la literatura polonesa del renaixement. Penso que m'ho podria saber millor. Força millor

Per això, mentre sóc a català, aprofito per repassar. També em donen la nota de "la prova". Com que estic fent "un dia aplicat a la vida d'una estudiant de filologia eslava", diré que la nota passava del 9 i el professor hi ha escrit "molt bé". Com si fos a ESO, en seriu

Llavors he anat cap a casa a dinar i he tornat a la facultat

i ja me n'he cansat d'escriure

A tipical laura thursday day (xitverg djen)

cap a les vuit i mitja em desperto i mandrejo una estona al llit. Finalment m'aixeco, em dutxo, esmorzo i amb la Marina ens posem a fer panellets. Fem la massa però al intentar fer boletes, se'ns enganxa la pastarada als dits i no en surt res de bo. La Marina truca a la iaia i la iaia li diu que s'humitegi les mans. Ens posem a fer panellets de pinyons, però a tres quarts de dotze hem de marxar sense haver pogut coure els panellets

a les dotze som a la plaça universitat perquè hi ha la manifestació, que comença tard com sempre. No us dic qui veig que conec i és amic/ga meu/va perquè quedaria massa guai. Però a les dues, que som a baix del passeig de sant joan, me'n vaig cap al pis perquè haig de dinar. Són les tres quan em poso a dinar i faig un cafè molt bo. Llavors me'n vaig a classe

a classe parlem d'un parell d'autors més, entremig del renaixement i el barroc. La Noèlia arriba tard i té els meus apunts, i necessito els meus apunts, i no sé quina gràcia troba la gent als meus apunts, si estan plens de fletxes i abreviacions estúpides i expressions com "en tal mola, això és guai, això és no-guai"

després de classe surto disparada cap a la facultat de biblioteconomia de la ub (que no us diré mai en veu alta el nom, perquè després de bibl.... ja està, ja em lio, no ho sé dir). Arribo quan falten cinc minuts per començar, em deixo caure damunt d'una cadira, veig que el respatller té com una mena de molla (però és horrible, al cap d'una estona tinc l'esquena destrossada) i res, comencem. Conferència sobre l'imaginari occidental respecte els balcans. Oh oh! oooh. Em parlen una mica del pont sobre el drina. De l'agatha cristi. D'en Tintin. De que lluny i exòtic que estan els balcans, que orientals que són.... què hi ha cert i què no hi ha cert. Quins països balcànics es consideren dels balcans. Coses així, per introduir el cicle de conferències. Que maco que queda, això de cicle de conferències. Som força (uns quinze-vint), que no m'ho esperava. Sóc la única filòloga eslava, i també hi ha algun d'història, algun periodista, i ja no recordo què més

Més tard me'n torno al pis, el sopar ja està fet i sopo. Estic reventada. A l'hormiguero entrevisten en kail (iuju!). Després parlem de tonteries. Després me'n vaig a dormir



Em sembla que no en faré més, d'aquests posts..

A tipical laura wensday day (sridà djen)

A les set i mitja sona el despertador, em llevo, em dutxo, em vesteixo, menjo dues magdalenes i me'n vaig a classe

A rus no fem gaire res avui, perquè corregim les proves de la setmana passada. La Sandra i l'Arnau tenen un 10 i jo un 9'2, que tampoc està malament. Fem els dies de la setmana també, i com transformar-los en complement de temps (ja no me'n recordo com es feia). També fem alguna cosa més però ara m'ho hauria de mirar

després anem al bar amb la Marta i en Joan i esmorzem. Tots estem d'acord amb que és impossible aprendre's els noms dels maleïts polonesos i encara més difícil diferenciar-los entre ells. Després anem a fer fotocòpies i després a fora la meva classe, que està al claustre i que és més agradable fer temps allà que a l'edifici nou

Llavors en Joan se'n va i li dic a la Marta que de fet m'estan marxant les ganes de català. O sigui que me'n vaig i abans d'arribar al pis, entro a un xino i compro una llibreta mida Din-a5 per demà. Demà començo.... aiai

Llavors faig una mica de feina pel pis i després faig el dinar

Dino i vaig a classe, que fem els hiksos. A partir del bronze antic, la història aquesta tant antiga comença a molar. Sempre m'imaginava l'edat del bronze fa un merder de temps i no, els del bronze ja escrivien i tenien ciutats i muralles currades i teixien coses boniques i comerciaven i eren els cananeus, vaja

Després vaig a teoria de la literatura, que cada dia m'avorreix més. Més aviat em marxen les ganes d'apuntar coses a la llibreta. A més m'adono que he llegit molt, però cap clàssic, i no tinc referents ni tinc res

Arribo al pis i la Marina està bullint els boniatos i picant ametlles. L'ajudo i al cap d'una estona ha de marxar perquè vol anar a la conferència d'en Wilson, el biòleg que va inventar la paraula biodiversitat, i que es veu que és especialista en formigues

O sigui que pico unes quantes ametlles més, me n'avorreixo i faig una mica de feina de rus, però m'entretinc força al msn. Després em poso a fer el sopar i quan estan fent el hormiguero torna la Marina, que la conferència ha estat molt molt guai. Mirem en kyle i ens cau la baba. Llavors arriba la Mariona, que ha anat a la reunió d'un centre que es dedica a informar sobre drogues, què pots barrejar amb què, què et passarà si et prens això, si la bosseta que em portes és coca o és guix... coses d'aquestes. Més tard arriben la Laia i en Jordi, que com que són periodistes, doncs parlen de coses de periodistes. La Laia porta una càmera molt grossa de filmar perquè demà hi ha la mani d'estudiants i no sé què. Coses de periodistes

Llavors ens n'anem a dormir, però abans d'anar a dormir ens passem mitja hora al passadís amb la Marina i la Mariona, passejant amb sabatetes de princesa i fent calvos a la porta del menjador


oh, quina vida més entretinguda..... I ara que són la una me'n vaig a dormir. Una mica de salamandres, abans

A tipical laura tuesday day (ftornik djen)

em llevo de pròpia manca de son a les vuit i mitja. Llegeixo un quart d'hora dins del llit (la guerra de les salamandres, la guerra de les salamandres!!!) i m'aixeco. Em passejo pel pis amb un tros de pa bimbo untat de nocilla i vestida amb el pijama. Em vesteixo i quan amb la Mariona estem apunt, ens n'anem a la piscina. Li dic que hi estem anant massa d'hora, que ens trobarem a totes les velles. Quan entrem als vestidors, els nostres ulls es claven a la ratlla blanquinosa del cul encara més blanc d'una iaia, que penja davant nostre. Ho veus, ho veus... insisteixo. Ens canviem de roba i ens llancem a l'aigua. Se'n riu de mi perquè quan nedo d'esquenes m'ho prenc amb molta calma. M'agrada nedar d'esquenes perquè tens les orelles tota l'estona sota l'aigua i ho sents tot diferent. Després de nedar una estona anem al bar a fer un cafè, repassem la vanguardia, despotriquem dels periodistes en general i del que em va dir un dia la Laia, que a molts conflictes bèl·lics, quan hi anaven els periodistes, es tornaven més violents perquè així se'n parlava més

després del cafè passem pel pis a estendre la tovallola molla i el banyador, posem una rentadora i anem a comprar. Ella necessita uns pantalons i jo.... jo sempre vaig escassa de roba. Em compro un jersei verd i una samarreta de ratlles negres i grises finetes, i ella una samarreta lila. Abans de tornar al pis, passem pel super i comprem gnocchi. A la cua unes dones es queixen que hi ha molta cua

arribem al pis que amb la tonteria ja són les dues, i fem els gnocchi i hi posem salsa de bolets, que també acabem de comprar. Dinem mirant els simpsons. Després miro Friends, que no s'acaba mai. Després me'n vaig a classe

Cada cop som menys gent, a classe. No només a aquesta, a totes en general. Avui parlem del gran poeta polonès renaixentista, que no us en puc dir el nom perquè he deixat la llibreta a una companya de classe. Jan ..achowski. Kochanowski, això

després tinc lingüística. Aquí sí que es veu que cada cop som menys. El professor ens diu que no patim, que ell no és de suspendre, que no va a buscar els errors sinó a veure què sabem. Em venen ganes d'abraçar-lo, perquè comparo amb la carrera que feia abans. Després penso que potser t'hauries d'equivocar sempre un any de carrera, per començar ja una miqueta més gran i amb ganes de fer el que està fent. És que el primer any de carrera (de l'altre) m'estava setmanes senceres sense aparèixer per classe, però només pel fet d'estudiar a barcelona i ser a un pis d'estudiants, i què coi, que de fet tenia disset anyets quan vaig plantar-me a barcelona i anava molt despistada, i clar, no m'hauria agradat gens que m'hagués passat el mateix amb aquesta, mola ser una mica més gran

finalment vaig a italià. M'estic pixant de fa estones i descarrego a gust. Al costat de la porta de la classe hi ha un paper. Com que el clor m'ha deixat miopa malgrat les ulleres, gairebé el toco amb el nas per llegir-lo: la professora d'italià està malalta i no ve. La Sandra surt de la classe on ara jo entro i em dóna un cop de cul, d'altra manera no l'hauria vist. Què tal, em diu. I jo, bé, no tinc classe, i anem juntes fins al metro. Allà ens diem adéu i vaig cap al pis

la marina em diu que no bereni, que ja són quarts de vuit i soparem aviat. A quarts de nou fem el sopar, sopem i els hi explico el gènesi de la bíblia, i sorprenentment m'escolten. Un cop hem sopat anem al cine, que està al costat de casa, i mirem Persèpolis. Jo ja la vaig anar a veure la setmana passada, però hi torno perquè em va agradar molt

A elles també els hi agrada molt i ara ja torno a ser a casa, i me'n vaig a dormir

A tipical laura monday day (panidielnik djen)

El tipical laura monday day, que ara em ve de gust explicar (i no perquè hagi estat gaire més interessant que la resta), serà un post estrictament costumista i egocentrista, com a vegades m'agrada fer

El tipical laura monday day comença, doncs, a les set i mitja del matí sota la melodia de la cançó d'històries de catalunya. M'aixeco, em dutxo, menjo una mica, blablabla... baixo les escales i seguint l'art del ziga-zaga enganxo tots els semàfors en verd i arribo a classe quan falten cinc minuts per començar. La Marta està asseguda a un banc i em diu que es pensava que ja no vindria, com si no hi anés mai! que sempre hi vaig!, entrem a classe i seiem. Gairebé no hi ha ningú i aprofito per despotricar extensament sobre les cadires que rellisquen, amb sort, et deixen de genolls al terra. Mira aquesta! - dic, mentre creo un angle de 180º entre el respatller i la base del cul de la cadira. Entra la Rima, que s'ha tallat curt el cabell, i un moment després el professor de rus. Com que avui no estic especialment adormida em deixa estar força (el dia que badallo més del normal, tota l'estona em toca llegir i traduir a mi, segur que ho fa expressament.. segur!). Fem els verbs en passat i present, que no tenen massa complicació

Un cop acabada la classe, vaig als ordinadors per imprimir una redacció de català interessantíssima i superbenescrita sobre la setmana de la ciència, sisi. Nom: laura. Títol (o alguna cosa així): català. El pròxim dia, posaré Uldz de nom i indepenent de títol, així a la fotocopiadora hi apareixerà Uldz independent. Li explico a en Joan com s'entra als ordinadors i després amb la Marta baixem al bar. Jo bec un cafè i menjo mig entrepà i la Marta es menja un entrepà també. Llavors me'n vaig a català. Se'n fot de mi perquè dic les o de "hola" i "camió" exactament iguals

A català faig els deures de rus. Un cop he firmat el paper que confirma la meva assistència a classe, em tempta la idea de marxar-ne, però un munt d'obstacles es presenten davant meu: cadires, persones, una porta, i sobretot, la meva innata patositat que em fa topar amb els laterals del cos contra tot objecte que se'm posi al davant. A la pàgina 64 escric com s'ho passa aquest tio mentre busquem on posar comes... somriu i es llepa els llavis, "on posaríeu la coma, davant o darrere que", i se li posa una expressió a la cara gairebé obscena, i a la pàgina 65 hi dibuixo el cul de la noia que seu al meu davant, que m'ensenya un pam de calces, i d'alguna manera m'haig d'entretenir, us ho juro, català és superior a les meves forces...

Per sort llavors ja no tinc més classe fins al cap d'un parell d'horetes, o sigui que me'n vaig saltironejant fins al pis. Obro la nevera, ensumo un tupper amb arrós, poso una paella al foc, hi aboco una mica de tomata, ho tapo i me'n vaig a seure una estona al sofà. Una estona després, i quan entra una companya de pis, torno a la cuina, on la tomata ja s'ha cuit, i la companya de pis em renya perquè m'ha vist amb la intenció de deixar un cul d'arròs al tupper

Dino, miro els simpson i me'n torno cap a la universitat. En el camí (de nou, tots els semàfors en verd), veig com es retalla al cel de Barcelona la torre esquerra de l'edifici vell i sospiro feliçment

M'assec a classe i m'entre m'espero, llegeixo un bon tros de la Guerra de les Salamandres, que recomano amb entusiasme. Mirem un vídeo sobre la creació del poble israelita, que no ve a cuentu perquè tot just estem al bronze mig, que és quan apareixen els cananeus (ah, benvolguda Canaan....), però mira, s'ha equivocat de vídeo i ens l'empassem. No escolto absolutament res, què hi farem, però miro fixament les imatges, que ensenyen tot de muntanyes pelades, un país com rebregat i el Jordà per allà amb tot de taques verdes al voltant. També ensenyen Jerusalem des de l'aire i identifico el mur de les lamentacions, que identifico gràcies a la webcam que tinc aquí enllaçada, no pas per res més

Després me'n vaig a Teoria de la Literatura i mentre espero, llegeixo més Guerra de les Salamandres, que torno a recomanar. Parlem dels evangelis i m'avorreixo molt. Tinc el cap a una altra banda i jo, les vides paral·leles de plutarc, és una cosa que no havia sentit en ma vida, què hi farem. Però sóc feliç asseguda a l'única cadira confortable de la classe i dibuixo una salamandra a la vora de la llibreta (sí, vaig amb llibretes, des que faig deures de rus i català que pateixo una regressió a la infància.. La d'italià és la més bonica de totes perquè té un dibuix dels simpson)

Llavors me'n vaig al pis abrigant-me bé amb l'anorac, arribo al pis, bereno i ja està, escric aquest post



Quan estic apunt de prémer "publicar un missatge", una companya de pis (una altra) entra a la meva habitació per preguntar-me una cosa així... una mica cultural... diu ella... que potser tu sabràs, afegeix. M'afalaga i li dic que aviam... i creu-ho els dits per poder-li respondre i continuar amb la meva fama de que alguna cosa sé. El Vesuvi... (penso: el vesuvi és un riu, no?).. és un volcà, oi? (ai sí, té raó, el vesuvi és un volcà..). Sísí, responc, un volcà. I... continua... exactament on és? La inspiració apareix: És el de pompeia, a nàpols, li contesto. I tomaaa, l'he clavat. Si és que..... visca jo! hahahah. Mare meva