I déu digué, que es faci la llum!!

En polonès (que és llengua eslava), świat vol dir món, i światło vol dir llum

En serbi (que és llengua eslava), svet vol dir món, i svetlo vol dir llum

En romanès (que no és llengua eslava), lume vol dir món, i lumina vol dir llum

no ho trobeu molt, molt molt curiós (i bonic també)??

Ahir vaig tenir el luxe d'assistir a una xerrada magistral entre un rus i una sèrbia. El rus parlava en rus i la sèrbia parlava en serbi. I resulta que s'entenien! La sèrbia va dir: les paraules del rus són com les arcaiques sèrbies, quan veig que no n'entén una, en busco una de "passada de moda". I el rus va dir: quan anem a Polònia, ens sembla que parlin com en els contes populars

Ara faltaria preguntar a un polonès, a veure si tanquem el cercle o s'hi han d'afegir més llengües eslaves

Scrabble (en polonès)

En un bar de Cracòvia vam voler jugar a l'scrabble en polonès, però com que el nostre vocabulari és limitat, el resultat va ser aquest

llista de paraules que s'hi poden trobar

ANNA (anna)

KOT (gat)

WODE (aigua en acusatiu)

MILA (agradable -ella)(la L va amb ralleta al mig, i es pronuncia "u")

CI (algun pronom, crec que "tu" en genitiu o en datiu)

NEM (??)

KIWI (kiwi)

GO (un altre pronom, "ell" en genitiu, potser)

CIE (un altre pronom, "tu")

ZEBA (dent)

DAC (donar)

JA (jo)

SAMA (sola)

JA (jo)

NICEGO (Nic -res- declinat en genitiu, hahah, això em sembla que no existeix però queda molt bé)

PSE (gos en alguna declinació)

RAZY (vegades)

OD (preposició)

WOWSC (un woooow entusiàstic)

SÓL (amb ratlleta a la L, sal)

TOR (andana-via)

SÓL (sal..)

LITRY (litres.. en un plural que em sembla que també és inventat)

BUSY (autobus en plural.. també queda força inventat!)

MLEKO (llet)

o sigui que en horitzontal, llet, gat, gos, aigua, sal, jo, tu, ell, autobus, kiwi.. nivellàs!!

i en vertical

NAD (preposició "a sobre")

MILO (amb ratlleta a la L, agradable)

PIWA (cerveses)

PARIZ (París! aquesta és bonica, i la vaig fer jo!)

NIE (no)

JESZ (tu menges)

SA (amb ralleta sota la a, ells són)

RYBE (peix, en acusatiu)

ANI (ni)

MILO (agradable)

WIDAC (això és inventat, podria ser el perfectiu del verb Dac, però em sembla que el verb Dac ja és perfectiu)

ZOO (zooo)

ZOO (zoooo)

GAY (mestre en gai saber)

ZOO (zooooo)

TAZZ (el diablo de..)

PIWO (cervesa)

NA ZDROWIE!!!!! (quina bajanada de post)

m'estan...

... venint ganes d'aprendre bé el polonès i anar a polònia!

Nasze Slowa - KSU


nasze słowa znaczą to, co znaczą (les nostres paraules volen dir el que volen dir)
krzyk to krzyk, a jeden to jeden (crit a crit, una a una)
metafory zostawiamy tłumaczom (les metàfores abandonen el traductor)
co z jednego słowa zrobią siedem (que amb una paraula en fa set)
socjologów spuszczamy do szamba (als sociòlegs baixem ....)
psychologów spłukujemy wodą (als psicòlegs esvandim amb aigua aigua)
analizy zostawiamy policji (als anàlisis deixem la policia)
a dziennikarze niech się modlą (i els periodistes.....)

- ja sé que no té gaire sentit, no dono per més en aquest moment..-

ref.
nasze słowa to tylko tyle (les nostres paraules són només tant..)
ile w duszy jest bólu i radości (quan a l'ànima hi ha dolor i alegria)
nienawiść mamy dla wrogów (l'odi el tenim per l'enemic)
a dla swoich iluzje wolności (i per les nostres ilusions, llibretat)

nie dopatruj się tego, czego nie ma (no hi arribaràs perquè no n'hi ha)
kiedy stres zamieniasz na chaos (quan l'estrés canvia al caos)
jeśli pęka butelka po winie (si .. d'una ampolla per vi)
to oznacza, że wina było mało (significa que hi havia poc vi)
drugie dno to twoja obsesja (un altre fons és la teva obsessió)
chcesz, by inni za ciebie myśleli (vols que un altre pensi per tu)
własnej prawdy poszukaj w sobie (la propia veritat es busca a ella mateixa)
obcą drogą nigdy nie idź (amb les drogues dels altres no van enlloc)

-- sí sí, ja sé que no s'entén gaire res, faig el que puc, què voleu, a aquestes hores..

Els mesos en polonès molen

Encara que, com veureu, és absolutament impossible aprendre-se'ls de memòria

Styczeć (gener). Significa "l'ajuntador", entre un any i el següent, clar

Luty (febrer). Vol dir "sever", com deuen ser els febrers a Polònia, una ventada que hi deu passar, allà amb aquella plana..

Marzec (març). Res, març

Kwiecień (abril). O el mes de les flors. I no és maco! Ara ja som al mes de les flors :)

Maj (maig). Maig

Czerwiec (juny). Czerwiec vol dir cuc, després del mes de les flors aquest té menys encant, però és que pels polonesos deuria ser molt important saber a quin mes sortien els cucs, ells sabran!

Lipiec (juliol). Que vol dir "til·lers", suposo que a aquest mes floreixen els til·lers

Sierpień (agost). Sierpeń significa "falç", que es fa servir per segar, i se sega a.. 

Wrzesień (setembre). "Bruc", que sembla que també floreixen, encara que ara no em sé imaginar com és el bruc florit

Paźdźernik (octubre). Resulta que quan es bat el lli, a l'octubre, surten disparades per l'aire unes coses que es diuen.. paźdźernik. I jo sóc d'aquest mes! Que bé! Sóc la sobralla del lli!

Listopad (novembre). Quan cauen les fulles.. Listopad és això, "caiguda de les fulles"

Grudzień (desembre). Al desembre la terra es gela, i si abans de gelar-se plou, els camins estan enfangats i els carros dibuixen roderes i fan saltar trossos de terra. Aquests trossos de terra doncs, es gelen i se'n diuen grudzień. Aquest m'encanta!

Conclusions d'això: que els polonesos molen, però es compliquen molt l'idioma. Que Polònia és un país agrícola des de fa molts, molts anys. Que a l'hivern hi fa fred. Que hi ha til·lers, bruc, lli i cucs

Els polonesos, enlloc de dir "ni carn ni peix" diuen "ni gos ni llúdriga"

(jo també he rigut molt..)

Acudit de polonesos

http://www.acudits.net/2009/01/1551/#comments

Això és un polac que es va a fer la revisió metge, i quan li toca fer el test de la vista, ha de llegir “C Z W I X N O S T A C Z”. L’òptic li pregunta:
-Pot llegir això?
-Cony si ho puc llegir, si ens coneixem de petits amb aquest!!!

Polac = no és polac, en català és polonès

X = aquesta lletra no apareix a l'alfabet polonès

Ho sé ho sé, només és un acudit

polonès

en polonès, te es diu herbata, senyor es diu pan, i treballador, robotnik

i cap de les tres llengues eslaves que més conec (el rus, el serbi i el polonès) diuen T'estimo de la mateixa manera

en rus es diu Я люблю тебя (en transcripció, Ia liubliu tebià)
en polonès es diu Ja kocham cię
en serbi es diu Ja te volim

Curiosament, el polonès també té el verb Lubić, i el serbi el verb Ljubiti, molt semblants al verb "estimar" rus. Però en polonès, Ja lubim cię vol dir "m'agrades" (una mica menys fort que "estimar", ja que també poden agradar-te les pomes) i en serbi, Ja te ljubim vol dir "et faig petons"

als diccionaris trobareu, però, que Ljubiti vol dir "estimar" en serbocroat, però crec que això ja només ho fan servir a Croàcia, si un serbi/a et diu per telèfon "Ljubim te", no vol dir que t'estimi, sinó que t'envia un petó. De la mateixa manera, si un serbi diu Volim jabuke, no vol dir que estimi les pomes, sinó que li agraden


coses de les llengües, que es dispersen

Hola

Sé que us semblarà que ho heu llegit bé (hola, vull dir), però no, perquè he decidit que aquest hola està escrit en polonès i no en català. I en polonès es llegeix com la j espanyola, la de joder i la de jopelines. Hola, doncs

El polonès no m'atreia especialment (evidentment m'atreia molt més que d'altres llengues no-eslaves, però dins les llengües eslaves és de les que menys m'atreia) fins que vaig sentir-lo a parlar a algú que me'l parlava directament a mi,

i ara ja m'agrada el polonès.

Així doncs, recopilant el que deia abans, si llegim alguna cosa en polonès, no pronunciarem hola (que no sé què vol dir), sinó hola
I no llegirem hit, sinó hit (aquest segur que ja l'heu fet bé)
I tampoc chata, sinó chata (ch també es llegeix com h, i chata vol dir cabanya)
I no llegirem puch (tinc una amiga que es diu així de cognom!) sinó puch (a baix)
I no llegirem pacha (la discoteca) sinó.. pacha (aixella)

Aquest segur que el recordeu. Que aixella en polonès s'escriu pacha i es llegeix pacha

i fins aquí la primera lliçó de polonès