Si tinc fills, al primer li posaré Zoran (per cridar-lo, Zoraneee) i al segon li posaré Luka (ja diré perquè quan toqui)

Si són nenes serà un problema

Novembre

Avui, a finals de novembre, acabo de trobar una fantàstica teoria de perquè del novembre, en rus, se'n diu novembre (és a dir, noiabr, que és força igual al nostre novembre i que evidentment bé del mateix lloc, el mes novè). Segons el conte dels temps antics,
en fi, ens trobem que un rei està mort, però li dóna aigua la dona del pope i es revifa, o alguna cosa així. Veu que hi ha la seva camisa tacada de sang, pregunta perquè li posen i que seria millor que la portessin davant de Déu. Dit i fet, després de dinar, se l'emporten corrents amb carro pel camí no-recte (неровный en rus, o nerovni), i d'aquí que des de llavors d'aquell mes en què va passar això, se'n diu novembre (noiavr)
Molt bé! Doncs ara ja ho sabeu

fiu

Crec que aquest ha estat el millor cap de setmana que he viscut a Moscou. Crec? Hi poso la mà al foc! I el peu!

Divendres havíem quedat per anar a patinar. A quina hora, vam dir, a la tarda, cap a les cinc? No, ens van dir, a les 12 de la nit. A les 12 de la nit! Vam anar al nord de la ciutat, primer amb metro i després en cotxe, molt aixafats als seients del darrere. És el primer cop que anava amb cotxe per la ciutat, i això sempre és un moment molt important. Poca broma! però és veritat, o a mi m'ho sembla. La pista de patinatge és una pista enorme, enorme... però no sé com es deia.. Els caps de setmana obren fins les cinc de la nit. I això vam fer... oh!!! Els russos que ens acompanyaven patinaven molt bé, nosaltres fèiem el que bonament podíem. Per sort, fa menys d'un any, amb la marina (hola marina) ens vam trobar una pista de gel a Bucarest i més o menys encara recordava alguna cosa. De tant en tant, un rus m'agafava de la mà i patinava molt ràpid i fèiem una volta a la pista amb deu segons (segurament era més estona, perquè la pista era enorme, però a mi em semblava molt curt!). Quina sensació!! Crec que si no aprenc a patinar bé pel meu compte, em casaré amb un rus que en sàpiga i que de tan en tan m'agafi de la mà i m'arrossegui a fer una volta per la pista


i és que ens hi vam estar fins les cinc! de la nit!!


Dissabte a la nit vam organitzar una festa a l'habitació. Vam preparar truita de patates, patates braves (amb salsa rosa, què hi farem), sangria, vodka, sucs variats, fanta de taronja (aquí és tan taronja com la de quan era petita), pa amb tomata, embotits, salmó, patates rosses, peixets, galetes de melmelada. Feia tant de goig!! Vam trobar fuet i xoriç, gairebé vaig plorar, fuet dels pirineus, posava!! La gent s'ho va acabar tot. Hi havia gent de rússia, de bèlgica, d'itàlia, de xina, de frança, d'alemanya, de suïssa (amb arrels kosovars), d'estats units, d'irlanda.. I tots parlant en rus. Va ser tan bonic!


Si cada dia pogués ser cap de setmana, i cada cap de setmana com aquest!

Mandelxtam

Avui a classe de literatura del segle XX hem llegit dos poemes de Mandelxtam. Pel segon que hem llegit, el van arrestar i se'l van emportar a un gulag. Aquests últims dies he sentit com una fuetejada, se m'ha acumulat al mateix temps la lectura i explicació de la deskulakalització (no sé si se'n diu així, en català), i després de la fam i els camps de treball i aquestes coses dels anys 30.. crec que n'he agafat consciència, com si: és veritat! que fort... quina animalada que això passés! sembla que no pugui ser... Però quan t'adones que sí, que va ser..... una fuetejada al cos, sents, ja us dic. Així doncs, hem llegit aquest poema de Mandelxtam. Pràcticament tinc totes les paraules traduïdes al costat, o sigui que no és un poema exactament fàcil. En català no l'he trobat traduït per internet, però en anglès i espanyol sí
Va dirigit a l'Stalin

Vivimos insensibles, al suelo bajo nuestros pies,
Nuestras voces a diez pasos no se oyen.
Pero cuando a medias a hablar nos atrevemos
Al montañés del Kremlin siempre mencionamos.
Sus dedos gordos parecen grasientos gusanos,
Como pesas certeras las palabras de su boca caen.
Aletea la risa bajo sus bigotes de cucaracha
Y relucen brillantes las cañas de sus botas.

Una chusma de jefes de cuellos flacos lo rodea,
infrahombres con los que él se divierte y juega.
Uno silba, otro maúlla, otro gime,
Sólo él parlotea y dictamina.
Forja ukase tras ukase como herraduras
A uno en la ingle golpea, a otro en la frente, en el ojo, en la ceja,
Y cada ejecución es un bendito don
Que regocija el ancho pecho del Osseta.


Our lives no longer feel ground under them.
At ten paces you can’t hear our words.
But whenever there’s a snatch of talk
it turns to the Kremlin mountaineer,**
the ten thick worms his fingers,
his words like measures of weight,
the huge laughing cockroaches on his top lip,
the glitter of his boot-rims.

Ringed with a scum of chicken-necked bosses
he toys with the tributes of half-men.
One whistles, another meows, a third snivels.
He pokes out his finger and he alone goes boom.
He forges decrees in a line like horseshoes,
One for the groin, one the forehead, temple, eye.
He rolls the executions on his tongue like berries.
He wishes he could hug them like big friends from home.


**kremlin mountaineer (кремлёвского горца)=recordar que Stalin era de Geòrgia
que tenia els dits gruixuts i rodonets, que portava bigoti, que vestia botes.. no hi ha dubte de qui parla,


I pels afortunats que entenguin el rus:

Мы живем, под собою не чуя страны,
Наши речи за десять шагов не слышны,
А где хватит на полразговорца,
Там припомнят кремлёвского горца.
Его толстые пальцы, как черви, жирны,
А слова, как пудовые гири, верны,
Тараканьи смеются усища,
И сияют его голенища.

А вокруг него сброд тонкошеих вождей,
Он играет услугами полулюдей.
Кто свистит, кто мяучит, кто хнычет,
Он один лишь бабачит и тычет,
Как подкову, кует за указом указ:

Кому в пах, кому в лоб, кому в бровь, кому в глаз.
Что ни казнь у него - то малина
И широкая грудь осетина.

Com intentar fer una entrevista al guàrdia de seguretat del nostre pis de la residència,

que no diu mai res


Per la revista est', estem preparant un article-entrevista. Per això ens cal fer diverses entrevistes. Una havia de ser al guàrdia de seguretat del nostre pis (un d'ells)

Ens hi hem acostat

Hola... podem fer-li una pregunta?
(fa que sí amb el cap)
És que per classe...
Els deures..
(fa que sí amb el cap)
Hmm.. Hem de fer unes quantes entrevistes
Sí.. I.. podríem fer-li'n una a vostè?
(fa que no amb el cap)
D'acord.. moltes gràcies. Adéu siau
(fa que sí amb el cap)

950

Avui fa un dia esplèndid! Des que m'he llevat que està nevant, tinc tota la roba neta (vaig anar a rentar-la ahir a la tarda), al vespre serà dia de canviar els llençols (cada dues setmanes, baixem a fer una cua força tètrica, silenciosa, entreguem els llençols bruts, ens donen una fitxa i ens la canvien per llençols nets), he llegit una mica de "història dels temps antics"(Повесть временных лет), que és molt distret i interessant, he mirat una mica per la finestra mentre nevava, he rebut bones notícies des de Catalunya, tinc un grapat de matrioixkes mirant-me (és que són el millor souvenir del món sencer!!), he dinat una pizza i una poma al forn amb mermelada de cirera (i barat que era!) i ara aniré a fer un cafè i a trepitjar neu... Quin dia!

Sant Basili

Ho he dit uns quants cops, no?
(enllaç 1)
(enllaç 2)
(enllaç 3)



Doncs ja fa dos mesos que ho vaig dur a terme

Cine

Ahir vam anar al cine a veure Tsar, que no crec que arribin a passar als cinemes catalans, però en fi, aquí us deixo el trailer amb subtítols en anglès,



El que més em va impressionar de tot plegat, és que cap dels russos que estaven amb nosaltres a la sala, no es va treure l'abric. No sé què ho farà, aquest costum de no treure's l'abric mai. Ni al metro, ni al supermercat, ni al cinema.... Només a dins de casa

Neu

Ahir va ser la primera nevada forta. Quan vam sortir de la facultat queia tanta neu que no ens ho crèiem: i pensar que tot just comença!
L'ampit de la finestra de la meva habitació va quedar blanc i gairebé em poso a plorar de tan contenta que estava

Més tard, havent sopat (vam bullir uns pelmeni farcits de patata i bolets, d'una marca que es diu "els tres germans" i que surt un dibuix de tres germans que semblen llenyataires), vam posar-nos els guants el gorro i les botes i vam baixar corrent les escales per anar a jugar a tirar-nos boles de neu pels voltants de l'edifici de l'MGU

Aquí jugàvem!

(però no estava tan nevat.....)

Suposo que en algun moment de la vida m'hauré de decidir per algun país: Sèrbia, Rússia, Polònia,.... Catalunya.. però decidir-me no serà gens gens fàcil, i sobretot amb tanta neu a tot arreu!!

Si mai us cau a les mans "L'inspector", de Gogol, per favor, no em feu el lleig de no llegir-lo!!

Quina meravella!