Parlar sempre del transsiberià (entre altres coses) implica que tots els meus amics, coneguts i familiars hagin esdevinguts, sense saber-ho, els meus corresponsals, ja que quan senten qualsevol paraula relacionada amb l'est, se'ls apareix la meva persona il·luminada dalt d'una muntanya i, moments després, rebo un missatge, un mail o una conversa parlant-me sobre la cosa que han sentit. Per això, ahir al vespre vaig rebre

Laureta!! K stic al cine i an anunciat una peli k es diu Transiberian!! I cla, e pensat una mikateta en tu! Petonets!!

Ja ho teniu, doncs. Transiberian


Aps, aviam com ho tenim això i això
Fa temps que penso que en Tadić és bastant atractiu. Llàstima d'aquest cabell de pell de vaca tan raro




hihihi
http://www.vimeo.com/940009

De les relacions entre Albània i la Corona d'Aragó

Potser havia fet sortir el nom aquí alguna vegada

Skanderbeg és l'heroi albanès, líder de la sublevació del poble albanès sota la invasió otomana. De fet, el nom en albanès per Albània, ve d'aquest senyor

Nononono, comencem pel principi, com he anat a parar, tot estudiant pel nivell D de català (si me'l trec havent estudiat només durant una setmana, em consideraré plenament arxisatisfeta), fins a aquest nom

Llegint llegint la història de la llengua catalana, tot contemplant la gloriosa expansió de la Corona d'Aragó per les costes de la mediterrània, he vist com havien subratllat, amb ratlletes liles, la costa adriàtica que va des del nord actual de grècia fins una mica més amunt de la frontera entre croàcia i albània. És a dir, la Corona d'Aragó havia tingut, d'alguna manera i en algun moment sota el seu poder, Albània, fet que, i perdoneu-me el desconeixement, ignorava fins a dia d'avui

He mirat les dates. Alfons el Magnànim governa entre 1416 i 1458. El 1443 conquista el regne de Nàpols i, pel que sembla, automàticament, la Corona gaudeix de sobirania nominal damunt d'Albània. Si algú sap què tenien a veure, en aquell moment, Nàpols i Albània, que m'ho digui. De fet estan molt pròxims, i a algun poble del sud d'itàlia es parla albanès. Encara que, potser, el fet que Albània i Nàpols estiguin relacionats en el meu llibre d'història de la llengua catalana, potser és simple casualitat de dates

Bé. De totes maneres, durant uns anys, la Corona té sobirania nominal damunt d'Albània. Però ei, em ve un altre any al cap, perquè..

un moment un moment. Sempre tinc a mà un "atles histórico mundial" i em poso a rebuscar mapes i dates. 1389 és la batalla de Kosovo, és a dir, els otomans ja estaven conquistant terres balcàniques. Busco més dates, quan va ser conquistada Albània pels otomans, per exemple

Trobo que entre el 1443 i el 1448 hi ha una sublevació popular a Albània liderada per.. Skandersbeg, és clar

Però és que acabo de dir que pels volts de 1443, alguna cosa havia passat, entre la Corona d'Aragó i Albània i el senyor Alfons el Magnànim. Busco i rebusco a la viquipèdia (en tots els idiomes que sé llegir), però en cap m'explica de qui era Albània abans del 1443. Només sé que a partir d'aquest any comença la lluita contra l'invasió otomana amb l'Skandersbeg com a líder, i que, el 1463, demana ajuda a Alfons el Magnànim, que està instal·lat des de fa uns anys a Nàpols. Aquest, pel que llegeixo, li paga una pensió i li dóna tot de terres italianes perquè financiï la guerra

El 1468 l'Skanderbeg va morir. Uns anys després, Albània va caure sota poder otomà definitivament. I l'únic que va ajudar als albanesos a que això no passés, doncs, sembla ser que va ser el senyor Alfons el Magnànim


Si m'equivoco en alguna cosa de les que he dit o algú té més cosa a ampliar, que ho faci, per favor

Perquè continuo sense saber perquè al meu llibre d'història de la llengua catalana, han marcat amb ratlletes liles Albània, indicant-lo com a "Sobirania nominal de la Corona d'Aragó"



* Rebusco doncs, per la història del Regne de Nàpols, fins que apareix un nom. DURAZZO.. Durazzo durazzo.. no s'assembla molt a Durrës, ciutat albanesa que en va ser la capital durant molt temps? Beneïda viquipèdia! El regne de Nàpols tenia dues línies successòries, una de les quals, amb Carles, duc de DURAZZO, al capdavant. Durazzo, és clar, és Durrës. Ufs, em perdo. El cas és que, de relació, n'hi ha. Qui es vulgui entretenir llegint-t'ho.. I ah. En carles duc de Durazzo, per fer-ho més guai tot plegat, està enterrat a Belgrad. Feu-m'hi pensar, que el vagi a visitar. També va ser rei d'Hongria, però només va durar un any. Carles 2 el breu. I el següent Carles que hi ha a Hongria, és.. sí! en Carles 3! Encara que allà li'n deien Carles 6. Vés a saber perquè. Quin món, el de les monarquies... hi hauria d'haver-hi centenars de bloqs dedicats a ella

/ollivié/

Ara porto uns quants dies comentant l'anècdota, i com a viva veu ja s'han cansat de sentir-la, la trasllado al bloq

De la mateixa manera que els grecs no anomenen "iogur griego de danone" al seu iogur, els russos no anomenen ensaladilla russa a l'ensaladilla russa, sinó que l'anomenen "olivié". Que és un nom clarament francès. El perquè? Doncs perquè qui s'ho va inventar era un cuiner francès que tenia un restaurant a Moscou

La muntanya russa, pel que recordo, també és russa. Sembla ser que tenien una especie de tobogans de fusta, per on s'hi llençaven amb trineus (els russos tenen un verb que significa "lliscar per damunt la neu" o "lliscar amb esquis", no ho recordo exactament), i aquest invent va inspirar el nom de la primera muntanya russa com les coneixem ara

Algú em va comentar si Vodka i Voda (aigua amb bàsicament tots els idiomes d'origen eslau)(dic bàsicament perquè només en puc assegurar uns quants) tenia alguna relació. Sí, Vodka és Aigüeta.

Ahir vaig (ehem) sentir de fons com a Escenas de matrimonio sortia un personatge estranger, fornit, ros, amb mandíbula blanca, i un deia
vigila con ese, es un ladrón albanokosovar!
i es descobria que no, que era finès
esos no roban
i em vaig emprenyar i vaig escopir i vaig renegar i em vaig cagar en tot (cagar en tot o cagar amb tot?)(pronunciant la oclusiva del grup consonantic mb o sense pronunciar-la?). Imbècils! vaig exclamar, per tantíssims motius! Mecagoen/amtot!

I fins aquí, informacions pràctiques i variades

De nou, torno a tenir dos llibres al costat de l'ordinador, fent cua a la filera per ser llegits. Cap dels dos autors, de fet, no és exactament eslau, però sí

Kafka és un alemany de txèquia. Per tant és alemany, però txec. El procés de Kafka, doncs

Nabokov és rus, però escriu en anglès. Com en Hemon, que és bosni. Per tant, escriu en americà, però és rus. Lolita de Nabokov, doncs

Són al costat de l'ordinador, un al damunt de l'altre. La portada de Lolita és horrible. Horrible. De color rosa, però un rosa horrible i malaltís. La del procés és de llibre barat. De dibuix barat. De fet, és una edició barata. Em torna boja comprar llibres, però el meu pressupost no em deixa comprar llibres de tapes dures. Quan sigui rica, em compraré llibres bonics. Per ara, només llibres per llegir

Pensant tot això, algun veí ha deixat anar un crit sobtat, entre orgàsmic i dolorós, i m'ha sobresaltat. Venia cap a casa i pensava en coses d'escriure. Coses que a mi m'agrada fer. Les dues coses que més m'agraden són els viatges i llegir. I també escriure. Especialment, escriure sobre els viatges i sobre el llegir i sobre l'escriure. Una persona em va dir que tenia un problema:

- T'agraden massa els llocs - em va dir - les ciutats, els noms de coses. Això no és bo, t'oblides de la resta, de les coses de veritat, només són llocs
- Bah - vaig fer. I no hi vaig pensar més

Després penso que els llocs, per mi, són la cosa més de veritat que hi ha. Amb això de "les coses de veritat", crec que volia dir que havia de sentir-me més atreta per les persones que pels llocs, o tenir més sentiments cap a les persones que pels llocs. Sort que vaig fer Bah i no hi vaig pensar més, perquè no tenia raó

Belgrad no és Belgrad quan està buit. Ni tampoc ho és Moscou. Ni Girona. Ni tan sols Uldz, que no hi deu viure ningú. Els llocs són amb persones, i sinó, no són. Són llocs buits i perden l'interès. Després de certa època buscant alguna cosa que em semblés real (i tirar cap al surrealisme per després tornar-ne) i trobar gust pels moments absurds de la vida (aquells en que penses: què hi faig jo, aquí, ara?), crec que el més real que he trobat són els llocs. A la majoria de persones ens fa falta alguna cosa real i tangible. Que hi sigui més enllà de tu. Per mi aquestes coses són Belgrad, on la gent es mou ràpida com formiguetes dins dels tramvies, i són Uldz, on els quatre habitants del poble treuen la pols de damunt les tendes ignorant la meva existència, i són Vladivostok, on, quan aquí s'acaba un dia (hagi estat bo, hagi estat dolent) sempre sempre hi surt el sol

Els llibres són l'altre lloc. Per això no em puc resistir mai a la temptació d'un llibre físic, assegut mirant-me al costat de l'ordinador

En fi. Coses d'aquestes penso a vegades. Espero que el crit del veí hagi estat orgàsmic, més que no pas dolorós

Crec que ja ho vaig dir una vegada, just acabada de tornar d'aquelles terres per primera vegada, però ho repeteixo

no diguis mai

Dels balcans ja ho he vist tot

http://friends.s5.net/mazzini/ovitki/default.html

El meu barri de Belgrad es diu Karaburma. Karaburma denota els anys d'invasió otomana, ja que Kara significa negre en turc. En serbi negre es diu Crna. Com Crna Gora, que és Montenegro. Blanc es diu Beo. Com Beograd. La ciutat blanca. Però el meu barri és Karaburma, alguna cosa negre, perquè Burma no sé què vol dir

Karaburma queda al nord de Zvezdara. No sé què vol dir. De casualitat m'he adonat que a Zvezdara jo hi he estat. L'última nit a Belgrad. Amb el cotxe d'en Dobri vam anar a deixar a l'Irena a casa seva. Ella és de Montenegro, o sigui, Crna Gora. Vam aparcar davant d'un edifici d'unes cinc o sis plantes. Era de nit i fosc, tampoc m'hi vaig fixar. Crna Noć. L'Irena va baixar, ens vam despedir, i jo no tenia no sabia a quin lloc de Belgrad em trobava. I de casualitat m'he adonat que el pis de la Irena era a Zvezdara. O sigui que potser, venint del centre i anant cap a Zvezdara, vam passar per Karaburma

De Sant Antoni a Karaburma!

1. El viñarock és un festival increïble. Guarro, però increïble. Molt guarro, i al mig del putu desert, però increïble. Però anem al que anem. Kusturica Koncerta. Anava just darrere de Marea i just abans de Reincidentes. El concert de Marea va ser un dels millors i en Kusturica i TNSO, en la meva opinió, no van començar bé. No van començar bé perquè era molt difícil començar darrere d'un dels grups bèsties del cartell quan tu ets un dels més desconeguts. Crec que van triar, per ser la primera, una cançó massa balcànica i amb unes melodies massa turques. La gent estava desorientada. Però la segona.. La segona.. La segona va ser Unza Unza Time. I llavors tothom es va posar a flipar. La gent que no els coneixia es va posar a flipar. Els que sí els coneixíem també ens vam posar a flipar. I el concert va ser increïble. Gent em va dir que era el concert que se li havia fet més curt. Que s'ho havia passat genial. Que molaven molt. I tothom al meu voltant (i mira si n'érem, de gent) s'ho va passar genial, que aquestes coses a la cara

2. Tinc fotos tinc fotos tinc fotos del meu futur pis a Belgrad. És un edifici alt i quadrat, amb molts edificis alts i quadrats al voltant, i camps al davant i el Danubi a unes quantes passes. EL DANUBI A UNES QUANTES PASSES










mi casa..

3. I fem la presentació d'un bloq que acabo de descobrir gràcies a un comentari (hola Víctor), i a mi, a mi em mola eurovisió

God say, Oh my god!
what's happened to the human being!
wake, wake up crowd!
wake up from your boring dream!

There is lighting
there is thunder
what's up with you I wonder!
Lift your shoulders
stamp your feet
Prrroduce the extrra prrotein!



Ja sam nervozana jer ja idem u koncert kusturici sutra (més o menys s'entén la frase, no? el serbi no és complicat!)

Post número 666, шестьсот шестьдесят шест. M'he despertat tota sola a les vuit. A les vuit menys quart havia rebut un missatge al mòbil on em convidaven a anar a fer coques d'aquí dos caps de setmana. No és una invitació habitual. M'he dutxat i s'ha acabat el xampú. He esmorzat pa bimbo amb formatge (ecs, formatge..). He passat a net una redacció de rus (com es van conèixer els meus pares) i n'he escrit una altra (què m'agrada de la meva ciutat)(semblen un acudit, aquests títols de redacció). He netejat el menjador. He tret la pols del moble de la tele, he tret els coixins del sofà, els he espolsat, els he tornat a posar, he espolsat les estovalles, he posat les cadires damunt la taula, he netejat la taula petita de l'ikea amb pronto i gairebé mato la planta i a mi mateixa, he escombrat, he mogut una mica els sofàs per escombrar sota (no gaire), he omplert la galleda d'aigua, i he tirat noséquin líquid, i he passat la fregona, he escorregut la fregona i ara està dins la galleda, a l'entrada del menjador. He anat a comprar al super, i he posat vint euros al moneder. He comprat un pot de cigrons, un paquet de pa bimbo, dos pots de tomata (un de triturada i l'altre trossejada), un pot de xampú, dos paquets de galletes de xocolate negre, sis suquets per emportar, un paquet de bacon, un paquet de pernil dolç, un paquet d'espaguetis de colors i un paquet d'espirals, un paquet de nutella, un paquet de cereals, tot plegat m'ha costat 19'12, i com que portava 20 euros, doncs m'he quedat satisfeta amb el meu sisè sentit. He tornat al pis veient com el paquet de bacon començava a abocar-se a la vorera tot foradant la bossa i he patit molt. He obert la porta i estaven arreglant l'ascensor, per tant he pujat a peu. He mirat al mail per veure si la Zlata m'havia respòs, però no. M'he menjat quatre o cinc galletes de xocolate negre i ja no puc més, he quedat tipa fins l'hora de dinar. Ara prepararé la motxilla per anar d'excursió i dijous al matí marxarem amb bus cap a terres mantxegues. Dijous faré Karamelo Santo, Iratxo, Su ta gar, La vela puerca, Amparanoia, Barricada, Albert Pla, Marea, KUSTURICA, Reincidentes, Molotov. Això només dijous. No tinc clar com sobreviuré, perquè entre un concert i el següent deixen cinc minuts, i són imprescindibles per desplaçar-se d'un escenari al del costat, o sigui que hauré d'enviar a un majordom perquè em vagi a buscar entrepans i refrescos

I en fi. Vaig a fer la motxilla

Dear lectors del meu benvolgut bloq

Avui escriuré un tipical laura day, perquè han passat coses guais. Justament escric tipical days quan tenen alguna cosa que els atipitza. Sivòdnia panidieldnik (avui és dilluns)

Al matí m'aixeco just després que la meva dier meraina faci petar la porta tot indicant que ha sortit del pis. Em dutxo, em vesteixo amb la samarreta de la girafa, que em diuen que fa primavera, esmorzo pa bimbo amb formatge (ecs, formatge), em rento del pis*, i ja surto del pis i vaig xinu-xanu cap a la facultat, tot escoltant obsessivament (ehem) en Kusturica

Tinc dues classes i hi vaig. En una faig un examen (cony d'avaluació continua). Després me'n vaig a la biblioteca d'història, faig un cafè, engoleixo un croissant i faig feina (i escolto obsessivament en Kusturica) fins una mica abans de les dues. Agafo el metro i vaig a la facultat d'arquitectura

Dino un entrepà fastigós i patates fregides fastigoses asseguda a la peixera amb dues amigues quasi-arquitectes, que em cauen bé perquè despotriquen de la carrera i despotriquen dels professors i despotriquen dels companys i són molt guais perquè elles mai despotriquen en va. Després de dinar vaig a classe altra vegada, i just quan acabàvem la classe (que, tot i no ser de la categoria d'eslaves, han sortit els noms de Nabokov i Kundera), penso, de cop, que com que no tinc ni un dit de sang eslava (els cognoms de pares i avis ho confirmen), seré catalana de naixement i eslava d'adopció, i tots contents

Són les sis i ja estic per avui. Torno a casa escoltant obsessivament en Kusturica (és que dijous.. ai..). Obro el correu i resulta que tinc un mail d'una de les meves futures companyes de pis a Belgrad. Per fer-ho tot perfecte, es diu Zlata, com la del diari de Zlata. També hi ha la Jelena i l'Ana

I això



* els bloqs tenen la cosa aquesta que si veus una cagada al teu text, entres a Modificar els missatges i ho modifiques. Per constatar aquesta esplèndida capacitat, mai vista abans en els textos que es mostraven a un públic aproximadament anònim, mantinc el lapsus "em rento del pis"

I tu què estudiaves?
Arquitectura
I ho vas deixar?
Sí
Per què?
Mira, coses que passen
No t'agradava?
Sí que m'agradava
I per què ho vas deixar?
Coses que passen
La vida, oi?
Sí
I ara què estudies?
Filologia
Ah. Carai quin canvi
Sí, mira
Filologia catalana?
No, eslava
Eslava? I què hi fas?
Faig rus. I coses així
Rus? Ah, que difícil, no?
No sé, normal
I ja en sabies abans?
De què?
De rus
No
I com és que fas rus?
Faig rus i més coses, no només és rus, és una filologia
Ah, no sé noia, no ho havia sentit mai
Ja, normal.. som poquets.. fem rus, polonès, i també assignatures de literatures eslaves
I per què aprens rus?
Mira..
Hauries de fer xino!
Ja, però és que jo vull fer eslaves..
Ara el que toca és aprendre xino! És la llengua del futur! Els xinos se'ns menjaran!
No sé, però és que jo el que vull.. el que m'agrada a mi són els eslaus..
Però hi ha més xinos, no?
Suposo.. però mitja europa i tot Rússia és eslava..
Ah, caram, no ho sabia
A més.. jo vull fer eslaves..
Sí, sí, clar
Tu tampoc fas xino, que jo sàpiga
No, però dona, volia dir, no t'ho prenguis així..
És que em rebenta que cada cop que dic que faig rus, em diguin que hauria de fer xino
No volia ofendre't, només que..
Que què?
Que per fer una llengua rara, doncs tant per tant fer xino..
Però jo no vull fer una llengua rara, jo vull fer rus
Que sí que sí, que ja ho he entès
Bé, doncs jo me n'haig d'anar, адеу хилыполес
Com?
Hihihih. Res, que et deia adéu amb ciríl·lic
Ah, doncs adéu adéu


P.D - i aquest dimecres a la nit, Balkan Beat Box a la Razzmatazz 2, que molen molt, enganxen més i han deixat tot Barcelona empaperat de cartells. I dijous, a Albacete-Villarrobledo-ViñaRock, Kusturica i la No Smoking Orchestra