Volgograd (al nord del Caucas, allà on Rússia es fa estreta, a les ribes del Volga. Fa uns anys, Stalingrad). Heu vist aquell peu d'estàtua gegant que tenen els italians per algun museu de Florència? No vau pensar: quin tros d'estàtua que devia ser, això!!!! No puc ni imaginar-me que gros que deuria ser!! O potser és en un museu de Roma, ara ho dubto. Està en un pati on hi tenen molts trossos d'estàtua escampats. En fi, no crec que fos pas més gros que aquest tros de dona que tenen a Volgograd
Kazan (a l'est de Moscou i a l'est de Nijni Novgorod, però encara sense creuar els Urals. Jo que em pensava que Kazan era a Kazakhstan, però resulta que és més aviat ciutat de tàrtars)
Moskva (i una foto de la meva futura universitat. Impressiona, e?)
Múrmansk (al nord de tot. Allà tenen trenca-gels nuclears, que fa uns dies en feien un reportatge pel C33)
Nijni Novgorod (a l'est de Moscou, durant una temporada se'n va dir Gorki i el primer grup turístic estranger que va visitar la ciutat va ser "l'Associació d'amics de Gorki de Sant Boi de Llobregat", ara no fa ni dues dècades)
Perm (al peu dels Urals. L'inventor de l'antena era de la vora de Perm. Segur que va ser perquè volia parlar amb algú de l'altra banda dels Urals)
i ara haig de plegar perquè tinc classe. A la tarda continuo
L'exposició que fan a la Pedrera d'en Ródtxenko està francament bé. És gratis i com que aquest tio es va dedicar a la pintura, a l'escultura, a la fotografia, al cartellisme, al disseny de vestuari, al disseny de mobiliari, i tako dalje*, pot agradar a més o menys tothom. A més, a qui no li agraden aquells cartells de línies rectes de color negre, vermell i blanc, i amb lletres ciríl·liques, que és com si fossin les nostres però girades del revés?
* i tako dalje és etcètera en serbi, una mica com si nosaltres, enlloc de dir etcètera, diguéssim "i anar fent".
Llibres!
(A tots tots tots els ciutadans de la CCCP que no siguin accionistes de Dobroliot -"bon-vol"-
Un ruble d'or fa a cadascú accionista de Dobroliot)
i pensar que aquesta ciutat existeix allà, a l'altra punta de món..!
dimecres, 5 de novembre del 2008
"Estava intentant aparcar el cotxe en un petit carreró(1), i ja hi havia molts cotxes(2) aparcats, per tant he provat d'aparcar el meu tant a la vora dels edificis com fos possible, de manera que els altres poguessin passar; no he vist un forat i la roda de davant ha anat directament a dins. La gent d'una botiga propera ha sortit a veure què passava.. i m'han dit que anés a preguntar a algun noi del pàrquing perquè intentés empènyer-me fora, i que no era el primer a caure en aquell forat, o sigui que els hi he demanat ajuda a ells, però ells no sabien com fer-ho, i he anat a un solar en construcció d'allà a la vora, he demanat a uns treballadors que m'ajudessin i alguns d'ells han vingut i han aixecat aquell costat del cotxe, i he aconseguit treure'l. Els hi he comprat cerveses(3), i després he tornat al cotxe a veure si tot estava bé, i així semblava, només havia caigut un tros de la part de davant. Per si de cas, he conduit fins al mecànic, perquè em mirés a sota el cotxe per veure si havia algun problema, que no fos segur.., I ell ha dit que estava bé sense ni tan sols mirar a sota el cotxe, com si "has pogut conduir fins aquí, això vol dir que està bé". I després ha afegit: és un Lada(4), un cotxe rus(5), podria estirar un howitzer(6)"
Aleksandar, Belgrad, 5 de novembre del 2008
1. per més fotos de Belgrad i voltants, cliqueu aquí
2. aquest cotxe és un Yugo, i Belgrad n'està ple. Aquí teniu l'enllaç a la viquipèdia, i aquí l'enllaç a una pel·lícula americana on tots els cotxes són yugo 3. les cerveses més típiques de Belgrad (i de procedència sèrbia) són la Jelen (la del cèrvol) i la Lav(la del lleó) pivo 4. és que em fan molta gràcia aquests cotxes. Per llegir més coses sobre els Lada, aquí 5. aquí, una cosa que vaig escriure fa molt temps sobre el primer mcdonalds de Moscou 6. només volia afegir aquest "peu de pàgina" per saludar-vos. Hola
He hagut d'apagar la tele de casa perquè no se sentia bé el so. Més aviat, el so no se sentia en absolut, ni tampoc funcionava el subtitulat pels sords, o sigui que he apagat la tele de casa
ahir també es va espatllar el mando de la tele del pis i no podíem passar de la tele a la uii i viceversa, i hi havia un munt de gent al pis, asseguda al sofà nou -nou pel pis, no per anys de vida-, esperant que el mando funcionés i poder jugar al beisbol i que en cuní i la cinta del cor de la ciutat recollissin pilotes, que és una cosa que ens fa una gràcia terrible
també em van preguntar per Beirut perquè havien vist sobre el video un cd de Fanfare Ciocarlia. La relació.. ni jo l'acabo de veure, però en fi, va anar així. Parlant de cançons, l'altre dia me'n baixava d'en Vlado Kreslin, un eslovè que es veu que allà és dels més coneguts, i vaig trobar una versió del Lili marleen, i clar, em va venir al cap Underground, i en Tito que era traslladat cap a Belgrad des de Ljubljana (com a bon iugoslau, va nèixer a croàcia, va morir a eslovènia i està enterrat a belgrad) i em sembla que a la pel·lícula posen justament aquesta cançó de fons, però em sembla que la posen quan les tropes alemanyes entren a Iugoslàvia, que la veritat és que tindria força més sentit
Després d'apagar la tele de casa m'he posat davant l'ordinador i escoltava música i s'ha posat la cançó de lili marleen versió vlado kreslin, i després una de Beirut
Em ve molt de gust anar de Maribor a Zagreb amb tren
A vegades escric i escric i em surt alguna frase que més o menys està bé, però aquest post se n'anirà directe a la categoria cul-de-sac. Ahir em deien a classe de literatura italiana que un tio deia que fer poesia era com fer una mena de monòleg, que de fet no estaves parlant amb ningú, la gràcia de la poesia és que t'agafaves el poema com a teu, en fi, coses així que en el seu moment vaig entendre però ara ja no sé dir. Coses d'aquelles que fas: ho he entès! i se't posa la pell de gallina, i una estona després ja no entens. Potser m'ho van dir a classe de teoria de la literatura, parlant sobre romanticisme. Resulta que, sense esperar-m'ho, he tret molt bona nota de teoria de la literatura. No la millor, però pràcticament. I això que durant tota la vida he estat de ciències. A prendre pel cul. Com que em consta que no tinc més de 20 visites diaries al bloq, i bàsicament són jo cada cop que obro el firefox, o algun despistat que busca coses pel google, o els meus pares que avui els hi he dit que sí, que escric al bloq!, o en fi, els quatre de sempre que què caram, ja hi ha confiança, doncs deixo la modèstia aparcada per aquí al costat i dic que què collons, que en això de fer filologia sóc fastigosament bona
Què? és veritat. Per arquitectura, ja ho puc dir, no servia. Collons. No servia i punt. No he sabut mai combinar colors i això era una de les coses que més em preocupaven. Un arquitecte ha de saber combinar colors. En fi. Només servia per escriure tractats filosòfics d'arquitectura quan era tan tard per la nit que era com si anés drogada. L'endemà al matí tampoc s'entenia res del que havia escrit, però estava molt bé. Jolin, que un dia vaig entendre en Musil, eh? O almenys vaig arribar a un munt de conclusions que potser no tenien res a veure amb el que volia dir en Musil. Ja les té, aquestes coses, el llegir i l'escriure
És curiós, per altra banda, que pocs amics conservo després de tres anys i poc de carrera. Els puc comptar amb els dits d'una mà i encara em sobren uns quants dits. Ja puc dir que tinc més amics filòlegs que arquitectes. Però no en diré els motius, que faria lleig. Bé, va, sí que ho dic. Ningú que es cregui un putu crak de les lletres o el coneixement d'una cultura o d'un idioma pot aspirar a fer-se ric amb això. Els que es creuen uns putus craks de l'arquitectura, sí. Per això quan a classe de projectes es posaven a dir gilipollades em venien moltes ganes de repartir cops de puny, en canvi si a classe de literatura es posen a dir gilipollades, doncs mira, que les diguin, ningú s'ho trobarà al mig del carrer. Segurament hi ha tants filòlegs gilipolles com arquitectes gilipolles, però què voleu, em sento més còmode entre filòlegs gilipolles. Possiblement en sóc una altra. Almenys sóc conscient que fer filologia bàsicament serveix per tenir moltes curiositats per explicar. Com que l'autor del soldat Svejk era un borratxo o que per dir "escric" en rus has de dir alguna cosa semblant a "pixu", i si vols escriure a en Brad pitt, has de de dir alguna cosa semblant a "Ia pixu Pitu", que també fa molta gràcia. També saps els autors d'un munt de cites i pots aprofitar per escriure-les damunt de cada capítol el dia que et decideixis a escriure un llibre. I jo perquè faig eslaves, que no li importa a absolutament ningú, però si fas filologia catalana o anglesa o hispàniques, segur que tens moltes més curiositats per explicar, no sé, sobre Shakespeare o Cervantes, que si parles d'en Hasek, qui més qui menys es queda força igual
Bé. Prou. Lili Marlen, no? Segur que sabeu quina és
LILI MARLEN
Tamkaj pred kasarno poleg glavnih vrat, stala je lanterna, ki je tam se od takrat. Pod njeno zolto tam lucjo, prijel te bom, spet za roko kot ze, Lili Marlen, kot ze, Lili Marlen
Tam je majhen svet samo za naju dva, kjer se tvoja senca z mojo poigra. In vsi ljudje naj vidijo, da to je najino slovo, s teboj, Lili Marlen s teboj, Lili Marlen
Tvoj korako samotno odmeva v temo mojega ze dolgo ni vec pod lucjo. In ko bo svet temo pregnal, le kdo bo pod laterno stal, s teboj, Lili Marlen s teboj, Lili Marlen
(musiqueta)
V vetru nad grobovi, ki hlipa za vse nas, slisi se kot v sanjah tvoj ljubeci glas. In ko bo sver meglo pregnal, bom spet tam pod lanterno stal, s teboj, Lili Marlen s teboj, Lili Marlen
In ko bo sver meglo pregnal, bom spet tam pod lanterno stal, s teboj, Lili Marlen s teboj, Lili Marlen