Comparació 4 (...)

Seguim comparant La neu i els gossos i El hombre de ninguna parte, de Stevanovic i Hemon respectivament. Com ja he dit en algun lloc, això no són més que assajos per un treball de la facultat. Però aquí al bloq, on puc dir tot el que em passi pel cap, aprofitaré per afegir-hi una comparació que segurament no anirà a parar al treball. Busquem fotografies dels autors

Aquest és Aleksandar Hemon







i aquest és Vidosav Stevanovic

Primer de tot, i no me'n puc estar: Jolin, que guapo que és en Hemon i que feliçment viuria amb ell a un piset de Chicago amb vistes al llac. Vale, dit això, comencem

Recuperem de nou la fotografia d'en Hemon

Si pugeu una mica i us hi fixeu, veureu que en totes té la mateixa mirada, que ve des de baix i mira innocentment cap amunt. Té un aire tot trapella, en Hemon. Et mira com si el plat que hi ha trencat al terra no tingués res a veure amb ell, però per la boca se li està apunt d'escapar la rialleta que el delataria. Així és també el seu llibre. Tot són detallets sense aparent importància, ara parla d'un clatell, ara d'una cançó, ara d'un instant de no-res. Sembla que no hagi dit res transcendent, t'ha fet escapar un somriure i au, però el plat està a terra, trencat. Et mira amb aquests ullets. No, si jo no ho he escrit pas, això. Jo he escrit tot el que hi havia al voltant, no el del mig. El del mig ho treus tu. Jo no he fet res. Un fill de puta encantador, és el que és aquest Hemon



I ara recuperem la fotografia de l'Stevanovic


Res a veure. Fent servir termes de Kundera (vaig a fer notar la meva vàlua com a filòloga eslava), mentre la mirada de Hemon és lleu, la de Stevanovic és pesada. La seva mirada no t'acaricia, la seva mirada et cau al damunt. No et mira innocentment en absolut. Et mira amb tot el pes de la seva ànima. Mireu que no m'agrada, escriure això que acabo d'escriure, però és així. No està per innocències, l'Stevanovic. El plat trencat que hi ha al terra l'ha tirat ell amb tota la decisió del món, i si t'hi has posat al damunt descalç, és cosa teva, que ell no et compadirà. Ell també hi està, i per això a la mirada hi ha una petita lluïsor dolorosa, com si hagués de posar-se a plorar. El seu llibre, és clar, també és així. El llibre et parla des del més profund, va a fer mal, a fer-te fer ganyotes de fàstic i dolor. Si te l'has volgut llegir i després et fa mal, és cosa teva, ell no et compadirà, a ell també li ha fet mal escriure'l


Els dos expliquen la seva escriptura amb la seva mirada, i els dos parlen del mateix (la guerra, la pèrdua de la identitat). Però com les seves mirades, els dos ho expliquen de maneres oposades


i fins aquí aquesta comparació, que no sé com titular

Comparació 3 (estructura) -borrador-

I ara comencem a fer feina de filòleg i deixem-nos de vagues impressions

Anem a comparar les estructures. Parlant en termes molt generals, que gairebé es poden deduir fullejant els llibres, es pot dir que estan dividits clarament en dues parts, gairebé matemàtiques: la part central física del llibre és el lloc on també, conceptualment, se separa una part de l'altra. En La neu i els gossos això és claríssim: l'autor divideix el llibre en Primer llibre i Segon llibre. En El hombre de ninguna parte potser no és tan clar, però trobem un capítol que ocupa poquíssimes pàgines comparat amb els altres, i que, com es veurà més endavant, també crea les dues parts (el passat i el present del protagonista, per dir-ho de manera resumida)

Malgrat això, també és cert que les dues parts que formen els dos llibres es relacionen entre elles de maneres molt diferents. Es podria dir, utilitzant dos conceptes que m'acabo d'inventar però que trobo força entenedors, que La neu i els gossos té l'estructura del llibre tancat damunt la taula i El hombre de ninguna parte té l'estructura del llibre que estan tancant dues mans

M'explico, i si es visualitza la imatge és més senzill. Les pàgines d'un llibre col·locat damunt d'una taula queden les unes damunt les altres, i si les poguéssim mirar en una radiografia, veuríem que les paraules queden sobreposades i es barregen. La neu i els gossos, tot i que en un primer moment pots arribar a pensar que es tracta fins i tot de dos llibres diferents, ja que l'estructura hermètica de les dues parts podria funcionar per separat, llegint la segona part t'adones que aquesta està en relació directe amb la primera, que les referencies són constants i que els personatges del primer llibre apareixen magistralment al segon, com si el que ja has llegit durant la primera part se sobreposés tota l'estona a la segona. Com si primer s'hagués escrit el primer llibre i llavors algú hi hagués imprimit el segon al damunt. Com un llibre tancat sobre la taula

He fet un anàlisi més concret de l'estructura de La neu i els gossos, que adjunto a l'annex X, però aquest anàlisi és enganyós, ja que, com he dit, l'estructura queda tan exacta i ben treballada que sembla que les dues parts funcionin per separat, cosa que no és certa en absolut

*


El hombre de ninguna parte, en canvi, té l'estructura del llibre que estan tancant dues mans. Quan un tanca el llibre amb les dues mans, el contingut, les pàgines, queden dividides en dues meitats, que s'ajunten quan el llibre està tancat del tot, i la relació entre les pàgines és la d'un mirall. És a dir, les pàgines centrals (en aquest cas, el capítol Traducido por Jozef Pronek), són el mirall i les meitats que queden a banda i banda es reflecteixen l'una amb l'altra. La primera paraula del llibre es correspon amb la última, el primer capítol queda lligat amb l'últim. Per fer-ho més científic, analitzem els capítols dels que consta



Si s'intentés explicar aquesta estructura utilitzant la superposició, com en el cas anterior, veuríem que queda poc clara, o poc definida i pensada (és a dir, relacionar el primer capítol amb el cinquè, el segon amb el sisè i el tercer amb l'últim). En canvi, si ho fem per oposició, tot agafa molt més sentit. Comparant els capítols, veiem la relació clara entre el primer i l'últim capítol: són exactes en dos aspectes i oposats en els altres dos;
i la relació més subtil entre els capítols segon i tercer, i el cinquè i el sisè: el segon i el tercer es relacionen amb el primer de la mateixa manera que el cinquè i el sisè es relacionen amb l'últim: per oposició. Si al primer capítol l'acció passa a Chicago, en el segon i el tercer passa fora d'aquesta ciutat. Igualment, si l'últim capítol passa fora de Chicago, el cinquè i el sisè passen a aquesta ciutat. I així amb tots els aspectes que hem destacat. Per una regla de tres, el cinquè capítol i el sisè s'oposen al segon i al tercer com el primer a l'últim. Tenim, doncs, confirmada la teoria de l'estructura del llibre que tanquen dues mans -o de l'estructura mirall o per oposició-

Pel que fa al número de pàgines, no està tan lligat com a La neu i els gossos, però és que Hemon adapta el format de cada capítol (mida i subdivisió d'aquest) segons li convé, mentre que a La neu i els gossos hi ha un esforç més gran per fer una estructura quadriculada i polida. Són dues opcions estructurals diferents, però que en cada cas funcionen la mar de bé


En conclusió, tenim que l'estructura de La neu i els gossos es percep més treballada físicament, mentre que El hombre de ninguna parte té una estructura més conceptual; que els dos llibres es divideixen en dues parts principals i que, aquestes dues parts, es relacionen entre elles de maneres molt diferents, unes per relació de superposició i les altres per relació d'oposició

I fins aquí la part de comparació estructural


(una mica pal, potser, pels lectors del bloq)


*però si us interessa, aquí està l'estructura del llibre de La neu i els gossos

ESTRUCTURA de LA NEU I ELS GOSSOS
Llibre 1, Neu a Atenes = 166 pg
Llibre 2, L'illa dels Balcans = 175 pg

Neu a Atenes (12 capítols)
Josip = 15 pàgines
4 subcapítols
Maria = 14 pàgines
5 subcapítols
Josif = 14 pàgines
5 subcapítols
Maria = 14 pàgines
5 subcapítols
Apostol = 15 pàgines
18 subcapítols
Christos = 15 pàgines
5 subcapítols
Josif = 15 pàgines
7 subcapítols
Apostol = 14 pàgines
18 subcapítols
Christos = 15 pàgines
5 subcapítols
Apostol = 14 pàgines
18 subcapítols
Josif = 16 pàgines
6 subcapítols
Maria = 4 pàgines
5 subcapítols

L'illa dels Balcans (21 capítols)
petita introducció
Primer quadern = 6 pàgines
10 subcapítols
Novament entre els seus = 6 pàgines
13 subcapítols
Oda a Déu = 6 pàgines
6 subcapítols
Tot va bé = 6 pàgines
9 subcapítols
Segon quadern = 6 pàgines
8 subcapítols
Novament a casa pròpia = 6 pàgines
12 subcapítols
Oda a la dona = 6 pàgines
8 subcapítols
Tot és absurd = 6 pàgines
8 subcapítols
Tercer quadern = 12 pàgines
22 subcapítols
Novament en missió = 11 pàgines
18 subcapítols
Oda al poble = 11 pàgines
8 subcapítols
Res no va bé = 11 pàgines
12 subcapítols
Quart quadern = 13 pàgines
18 subcapítols
Novament en acció = 12 pàgines
15 subcapítols
Oda a l'Estat = 12 pàgines
11 subcapítols
Tot va malament = 13 pàgines
11 subcapítols
Cinquè quadern = 5 pàgines
7 subcapítols
Novament dins la tomba = 7 pàgines
11 subcapítols
Oda post-mortem =6 pàgines
6 subcapítols
Tot és una merda = 5 pàgines
5 subcapítols
Quatre finals = 7 pàgines
4 subcapítols

Comparació 2 (sensacions)

Quan et demanen de comparar dos llibres, sovint t'inclines a començar a trobar, de bones a primeres, semblances i diferències tècniques, temàtiques, formals, i totes aquestes coses que no interessen al lector normal o més habitual

Jo, que vull ser filòloga -o que només vull aprendre moltes coses sobre europa de l'est, no ho tinc clar-, se suposa que m'haig de tirar de caps a aquest destripament del llibre, com si fos un científic qualsevol. Per sort, a més d'estudiant de filologia, sóc lectora, o sigui que la segona part de la comparació la faré purament per la banda emocional

En aquest aspecte, poca relació sé trobar entre La neu i els gossos i El hombre de ninguna parte. Si haguéssim de parlar en termes lluminosos, La neu i els gossos seria fosc i El hombre de ninguna parte seria clar. Com que escric sobre emocions, se'm fa difícil fer-ho d'una manera més entenedora, o sigui que haurem de tirar de les metàfores

Quan acabes un capítol de La neu i els gossos, o algú et distreu de la lectura, la sortida de dins del llibre no és immediata. Necessites uns instants, parpellejar, ubicar-te, i això només per veure què tens al voltant. Per sortir completament del llibre et calen, encara, uns minuts més. Els personatges i l'atmosfera (sobretot l'atmosfera) es queda allà penjada fins que aconsegueixes entretenir-te amb una altra cosa. No estic buscant, en aquest nivell de l'anàlisi, l'explicació d'aquest fenomen. Només vull remarcar que en alguns llibres passa i en d'altres no. Amb La neu i els gossos, passa

En canvi, amb El hombre de ninguna parte no passa. O no passa tant. No és que no absorbeixi, no és que no enganxi. Però l'atmosfera no queda penjada al teu voltant com si fos un vel carregós. Deixes de llegir i prou. Tens els personatges per allà a la vora un parell de minuts, com si els fes mandra marxar del tot, però no se't pugen a les espatlles i et premen el pit com si et volguessin ofegar


És que hi ha personatges -llibres- que et turmenten i d'altres que t'ho fan passar sincerament bé. I la satisfacció -les ganes de seguir amb la lectura- recauen en aquest turment o en aquest passar-ho bé

La neu i els gossos et turmenta. A mi m'ha turmentat, a estones gairebé d'una manera física. "Collons", se m'escapava -amb perdó- de tant en tant. Llegint El hombre de ninguna parte també se m'ha escapat algun "collons", però d'una manera més enèrgica i gens dolorosa, amb un signe d'exclamació al final. Amb El hombre de ninguna parte m'ho he passat, sincerament, molt bé


Podríem dir, doncs, que un fa riure i l'altre fa plorar. Però aquesta segona conclusió de la comparació és una mica barroera, i a més a més no és certa. Les anècdotes superficials de El hombre de ninguna parte et deixen, tot sovint, amb una ganyota a la cara que no acaba de derivar en un somriure. La misticitat profunda i exagerada d'alguns fragments de La neu i els gossos et fan escapar, alguns cops, una rialleta una mica culpable

Així doncs tenim que, des del punt de vista emocional, La neu i els gossos i El hombre de ninguna parte no tenen res a veure

Comparació 1 (intuicions)

Anem a comparar La neu i els gossos, de Stevanovic, amb El hombre de ninguna parte, de Hemon. Sóc conscient que no és molt probable que algú s'hagi llegit algun d'aquests dos llibres, i sóc més que conscient que és força improbable que algú se'ls hagi llegit tots dos. Tot i així, ho faig


Començo la comparació quan només porto llegits uns quants capítols de La neu i els gossos i un paràgraf de El hombre de ninguna parte

Visualment els llibres semblen força iguals. Pràcticament deuen tenir la mateixa quantitat de paraules escrites. La neu i els gossos és una mica més gruixut, però El hombre de ninguna parte té una forma més allargada i ampla. Només fullejant-los, s'endevina que són llibres escrits de fa poc. La mida de les frases i dels paràgrafs m'ho fa pensar, ara s'escriu força així. Són frases curtes, de paraules comptades i descriptives, i el paràgraf també, perquè no cansi al lector i entri més ràpid i colpeixi més. O això és el que a mi em sembla, perquè, com dic, pràcticament ni els he començat

Estan escrits amb pocs anys de diferència (La neu i els gossos és del 1993 i El hombre de ninguna parte del 2002), però, i pel tema que parlen, en moments molt diferents. Els dos parlen de la guerra que va desfer iugoslàvia. Els personatges, pel que llegeixo a les contraportades i perquè m'influeixen d'altres llibres i pel·lícules que he vist i he llegit (El Ministerio del Dolor, Underground,..), hauran de ser personatges que no tenen pàtria perquè li han tret el nom. Hauran de ser, doncs, molt importants els noms

Fins aquí, i intuïtivament, s'assemblen força. La primera diferència, però, la vaig trobar al moment d'anar-me'ls a comprar. Vaig entrar a la Llibreria Central. Buscava en Hemon, perquè me l'acabaven de recomanar, a l'apartat de Literatura eslava. Buscant en Hemon (i deixant que la mirada es perdés entre els llibres), vaig trobar l'Stevanovic. En Hemon no hi era, però llavors hi vaig caure: malgrat que nascut a Sarajevo, viu a Chicago i escriu en anglès. Vaig anar, doncs, amb La neu i els gossos col·locat entre el braç i l'estómac, fins als prestatges de Literatura anglesa, i allà, just després d'en Hemingway, hi era ell

Aquesta és, doncs, la primera diferència i la primera conclusió de la comparació: segons la persona que ordena els prestatges de la Llibreria Central de Barcelona, Hemon és literatura anglesa i Stevanovic literatura eslava. Però els dos són de l'antiga iugoslàvia. Els dos publiquen fora de l'antiga iugoslàvia. I els dos parlen sobre com es va desintegrar el seu país

I fins aquí la primera part de la comparació, purament intuïtiva