Dia 2 (Zagreb - Banja Luka)

Pel següent dia, l’únic que havíem de fer era anar de Zagreb fins a Banja Luka, una de les ciutats més grans de Bòsnia-Herzegovina, just al nord d’aquest país

(si s'amplia el mapa i les fotos en general, es veuen molt millor..)

Per fer-ho doncs, el primer que vam fer va ser llogar un cotxe i intentar sortir de Zagreb de la manera menys accidentada possible (no és que als Balcans no sàpiguen conduir, el que passa és que no segueixen les normes, que és molt diferent. Per exemple, jo no avançaria mai a tres cotxes de cop en una curva. Ells sí)

(el nostre estimat FordFiesta, en una parada d'autopista de Zagreb, encara net. Croàcia no és Croàcia, és Hrvatska Republika)

De Zagreb surt una autopista que va fins a Belgrad, però nosaltres la vam seguir fins al punt on s’apropa més a la frontera amb Bòsnia-Herzegovina (BiH per abreujar a partir d’ara). Era un dilluns i no hi havia ningú, o sigui que vam arribar sense cap mena d’incident fins a Bosanska Gradiska, que és el poble que hi ha just després de la frontera

(frontera entre Croàcia i BiH. Res espectacular.. sembla la de França)

Vam parar-hi al poblet a fer-hi fotos i a veure què tal era, això de BiH. A destacar, potser, l’enorme quantitat de “cd shops”. Un cop a Sarajevo, vam entrar a una cdshop i hi vam comprar un cd d’en Goran Bregovic, que vam escoltar fins a l’avorriment. El curiós era que tots els cds i dvds que venien eren pirates. No sé si allà la pirateria és legal o il·legal. Sigui com sigui, no s’ho prenen gaire seriosament. Altra feina tenen!

(en rus, de Xina en diuen Kitái. Per tant, suposo que un Kineski shop és un "xino")

En fi, que un cop fetes les fotos de rigor, vam seguir fins a Banja Luka, on vam voltar perdudes fins trobar un lloc qualsevol on deixar el cotxe i aparcar
No es pot dir que Banja Luka sigui una ciutat amb potencial turístic…. però està bé de visitar-la, potser per això mateix. A l’estil de Zagreb (encara que molt diferent), és una barreja d’edificis i carrerots comunistes, avingudes austríaques,.. A més però, tenen un castell al costat del riu

Un cop amb el cotxe aparcat, ens vam disposar a buscar lloc on dormir. En ciutats sense punts d’informació i d’on no en tens mapa fiable (o no tens mapa, directament), el més senzill és entrar dins del primer hotel i que allà (després de preguntar amablement el preu d’una nit) t’indiquin on n’hi ha de més econòmics. Això vam fer i el recepcionista ens va apuntar un parell d’adreces. Buscant on dormir vam aprofitar per fer una mica de tomb per la ciutat. Finalment vam arribar al lloc indicat. Era un carrer residencial i l’adreça corresponia a una caseta vermella amb un camí lateral. Com a la part del carrer no semblava haver-hi porta, vam entrar al caminet fins a la part de darrere. Allà hi havia una porteta i vam trucar el timbre. Ens va obrir la porta una velleta, que primer semblava una mica molesta perquè no enteníem res del que ens estava dient. Però al veure els nostres intents de dir alguna paraula en serbocroat (o com dimonis es digui l’idioma que parlen allà), va somriure. De totes maneres, no ens vam entendre i vam anar a un hotel de quatre estrelles que havíem trobat pel camí i on vam dormir com reines per només vint eurus

Així doncs, abans d’anar a BiH, apreneu a dir com a mínim
Da (sí)
Ne (no)
Hvala (gràcies)
Dobar dan (bon dia, encara que ho deien a totes hores)
Dva (si sou dues persones viatjant) Tri, si sou tres. I així anar fent

I de fet, amb això ja podeu anar tirant

Vaig aprofitar que teníem televisió a l’habitació per empassar-me un munt de tele. Com a Israel, moltes sèries i pel·lícules no les doblen, sinó que les subtitulen. El més curiós és que algunes subtitulaven en cirílic i d’altres en alfabet llatí. Normal, de fet. També tenen bitllets en versió cirílica i bitllets en versió llatina


Com és Banja Luka, doncs

Banja Luka, com ja he dit, té un castell. N’han reformat un tros i l’han convertit en bar, i malgrat hi ha els vidres de les finestres i els fanals rebentats, està força sencer





(aquest edifici es veia si t'enfilaves a les muralles del castell. Em va fer "gràcia" perquè, malgrat estar del tot enfonsat, segaven la gespa del voltant)

Llavors el centre té un carrer peatonal amb botigues superguais, Mangos i aquestes coses. I als aparadors, sorprenentment, hi tenien orles. Sabeu allò que es fan els estudiants del que sigui a l’acabar el que sigui? Doncs això tenien als aparadors. I s’ho miraven, perquè suposo que tots coneixien algú que hi sortís, prestant més atenció a les fotografies que no pas als mateixos aparadors. Això només ens ho vam trobar a Banja Luka, o sigui que potser és un costum d’aquesta ciutat, o potser no





També hi ha carrers amb edificis comunistes, una mica aixafats i picats de metralla, amb roba estesa i flors i antenes parabòliques als balcons


(el fil amb roba estesa va des de l'edifici fins l'arbre)


(una plaça del centre)


(m'agrada visitar els supermercats dels llocs on vaig.. m'agrada molt)

Banja Luka és una gran barreja de moltes coses, com tot el que vam trobar. No es pot explicar ben bé com és res d’allà, perquè hi ha massa coses barrejades

Aneu-hi i mireu-ho. Sisi, a Banja Luka també. I ja us passaré l’adreça de l’hotel. Ens van dir “sempre ho tenim ple, però avui, mira quina casualitat, hi ha una habitació buida! Potser us podem fer descompte perquè sou estudiants”. Però suposo que si hi aneu, continuarà havent-t’hi una habitació buida

Què hi fa un hotel a Banja Luka! Aneu-hi, però