Dia 4 (Sarajevo)

No acostumaré a escanejar fragments del diari que vam escriure al bloq, però crec que aquest s'havia de posar. Perquè encara se'm posa la pell de gallina quan penso que he estat a Sarajevo.. Sarajevo!!
Com no sé com fer un post amb un fil conductor sobre la ciutat, he posat algunes de les fotos que vaig fer, sense estar gaire ordenades, ben bé per ensenyar algunes de les coses que vam veure..

Abans però, una petita explicació de com és la ciutat
Sarajevo està situada en una vall i és molt allargada, amb un riu que va pel mig. A la part baixa de la vall, la ciutat està dividida en tres parts: l'otomana, la més antiga; l'austríaca, més moderneta i la més moderna, amb els edificis nous. Al costat d'aquestes tres parts, enfilant-se per les muntanyes, tot de casetes en carrerons que fan pujada. Això vindria a ser Sarajevo, molt per sobre

Som-hi

Això és la plaça més important de tota la ciutat. De fet, aquesta cosa del mig (que creiem que és un colomar) surt dibuixat a les bosses de plàstic de les botiguetes del centre
La tarda que vam arribar, vam asseure'ns al bar que surt a la dreta per fer un cafè. Sí, sorprenentment, aquí et pots prendre un cafè per uns miserables 5o cèntims d'euro.. D'aquí uns anys, quan la gent comenci a adonar-se com n'és de bonica aquesta ciutat i apareguin els vols d'avió barats, la cosa canviarà, però per ara, a la plaça més famosa de Sarajevo, a la terrasseta d'un bar, prens un cafè per 50 cèntims. Aquesta plaça, a més d'un parell de bars, té una fleca, un kebab i una botiga de vestits "a la musulmana"
Estàvem assegudes bevent cafè quan un nen de quatre anys amb els morros bruts se'ns va acostar a demanar-nos un KM (la moneda d'allà). Vam pecar d'innocents, perquè vam posar les quatre monedes damunt la taula, esperant que el cambrer vingués a recollir-les, i el nen les havia vist. O sigui que es va posar a insistir i a insistir, fins que vam decidir donar-li'n una (un km són 50 cèntims). En el mateix moment que li posàvem la moneda en una mà, ell allargava l'altra per engrapar les altres tres monedes i cardar el camp corrents. Vam evitar-ho agafant-lo fortament del braç, però una mena d'angoixa se'ns va posar a dins una bona estona
Més tard, pujant en direcció a l'alberg, ens vam trobar el mateix nen, jugant amagat darrere un cotxe
De fet, en els següents dies, ens el vam creuar un munt de vegades, a ell i als altres quatre o cinc nens que també ens van intentar robar algun altre cop o van venir a predicar-nos diners, tan intentant que els hi donéssim monedes com jugant pel carrer

No sé quan tarda un país a recuperar-se d'una guerra, però fet i fet, sorprèn que, 12 anys després que s'acabés, al bell mig de la ciutat, encara et trobis edificis amb marques de bomba. I aquest encara, que s'aguantava de peu

A Sarajevo hi ha un munt de tombes. Les que porten una mena de turbant (com les de la foto) són de l'època otomana. Les que acaben amb una mena de piràmide dalt, són les noves. Es fa estrany veure com les tenen escampades pel mig de la ciutat. Això era un parc, al límit entre la part austríaca i la part moderna. Cap mena de tanca, cap mena de res. Eren entre els arbres com si fossin bolets

Per entrar a Sarajevo, vam fer-ho des d'aquesta carretera. Un edifici molt nou, un sense sostre que serveix per aguantar cartells, i molts fils de tramvia. A Sarajevo, com a Zagreb, també hi havia molts tramvies. Però així com a Zagreb n'hi ha de nous i de vells, a Sarajevo són tots vells

I aquesta és la biblioteca. De lluny sembla més o menys sencera, però si t'hi acostes (o amplies la foto), doncs.. doncs està feta molt malbé. La part de baix està tapiada amb maons i no s'hi pot entrar. Va ser veure una de les seves cantonades, asseguda a la plaça del colomar, el que em va fer escapar una llagrimeta

Si fas una foto al que hi ha davant de la biblioteca, doncs hi ha això. Els de Bòsnia-Herzegovina volen entrar a la UE. O això o els estan "matxacant" molt amb el tema, perquè tot estava ple de cartells de propaganda com el de la foto (el de color blau amb estrelletes), i al pont de Mostar ens van penjar una bandera europea enorme. De fet, a molts llocs es podia pagar amb euros, i sobretot a Croàcia, ens preguntaven directament si pagaríem amb euros (a Mostar també)

Això és un dels carrers de la part otomana. Són tres carrers paral·lels amb botiguetes baixes i restaurants oliosos de "cevapi", tot plegat ideal per ser omplert de "suvenirs". Temps al temps.. Aix, siusplau, que el turisme no ho destrossi tot!

Un altre edifici sense sostre, a un dels carrers principals (n'hi ha dos, un que passa pel costat del riu i aquest, un per una direcció dels cotxes i l'altre per l'altra, i entremig d'ambdós, les zones otomanes i austríaques). D'edificis així n'hi havia molts, aquest en concret estava just al costat d'una església

Un dels carrerons que enfilen muntanya amunt i que desemboquen a la part otomana. Per aquí pujàvem per anar a l'alberg. Hi havia una botiga de cafè, una d'objectes de llauna, un bar i un dentista (stomatolog)

Com ja he dit, Sarajevo és ple de cementiris. Aquestes són les tombes modernes. No sóc una gran fotògrafa i no he sabut com captar l'impressió que feia aquesta esplanada de color verd plena de pals blancs. En realitat, n'hi havia molts més que els que sembla haver-hi a la foto. El fet que hi hagi unes escombraries amb pilons de caixes blanques fent una mica la forma de les tombes, podria donar peu a moltes metàfores. Tot plegat és més senzill: davant hi havia una pizzeria i aquí és on llençaven les caixes. No hi ha metàfora, no hi ha res a entendre o a analitzar, és així i ja està

Al costat de les tombes noves hi havia les velles, vigilades per un soldat que passava l'estona fent-la petar amb un parell de vellets. No havia vist mai soldats de tant a la vora. Abans potser era més normal veure'n per aquí, però ara ja no i jo no n'havia vist mai més que per televisió. Eren dels cascs blaus. BiH és un país tan extremadament complicat.. i la gent que vam conèixer era tota tan fantàstica, que encara no entenc com ho van poder destrossar tot tant. Jo anava al país a entendre alguna cosa, i n'he tornat encara més confosa

Vistes panoràmiques de la ciutat. La taca blanca de la dreta és l'esplanada de tombes, una entre tantes. Des d'aquí també es veu la biblioteca, el riu, molts de minarets, tots de casetes que pugen per les muntanyes, edificis més moderns al fons de tot i al final, unes enormes muntanyes que és on s'hi van fer els jocs d'hivern del 1984

Això és el mercat. Aquí estava buit perquè era tard ja, però en altres hores del dia el vam veure ple de gent i de verdures. Estava en el mateix carrer que l'edifici sense sostre. Per aquí passes si vols creuar la ciutat venint de Sèrbia i anant cap a Croàcia. És que a Sarajevo no cal anar a buscar cap mena de lloc "mític", perquè te'ls trobes tots de cop, així, patapam, sense buscar-los

I ja per acabar (ooooooh, em passaria hores escrivint sobre aquesta ciutat..), els senyors que jugaven a escacs
Ens vam passar moltes estones mirant-los jugar. Fins i tot se'ns va asseure un home al costat a fer-nos companyia i a xerrar amb nosaltres
No heu vist partida d'escacs més ràpida que les que feien aquests homes. S'hi passaven el dia sencer i hi jugaven tots, absolutament tots. Alguns movent les peces, els altres mirant-s'ho i la immensa majoria cridant les jugades que creien més adients. I amb un quart d'hora, havien acabat una partida, col·locaven bé les peces, i s'enfrontaven (en teoria) un parell d'homes més i jugaven (a la pràctica) tots
Fantàstic..

A Sarajevo vaig tenir un altre dels sobresalts bèsties de "hosti, aquí s'hi han matat!". Va ser una porta metàl·lica transformada en un colador. Una casa es pot ensorrar de vella..... però una porta metàl·lica no es forada sola

També se m'ha quedat gravat el so dels cants des dels minarets. Tres cops al dia, començaven a cantar des dels minarets, una mena de lament, cada minaret el seu, i se sentia una barreja molt estranya de sons, molt melancòlic, se't queda gravat a la memòria i no marxa

I un munt d'altres coses que podria dir-ne de Sarajevo.. però no em vull fer pesada

Aneu-hi. Més que a Zagreb, més que a Mostar, .. aneu a Sarajevo