Pel següent dia teníem pensat visitar Bjelasnica, una muntanya just al costat de Sarajevo, on s'hi van fer els jocs olímpics d'hivern del 1984 i on està ple de pobles de pastors de cabres
Tenia moltes ganes de veure pobles de pastors de cabres (el concepte "poble de pastor de cabres" no té perquè significar que en aquell poble només hi visquin pastors de cabres, potser no hi ha ni un sol pastor de cabres, de fet no estic ni segura que les cabres es facin pasturar, el cas és que per mi ve a significar "poble perdut a les muntanyes on no s'hi arriba amb cotxe")
Així doncs, per anar a veure pobles de pastors de cabres, pots anar amb cotxe fins a un cert punt i llavors, abandonar-lo i continuar a peu
El cas és que ens va ploure i les ganes de caminar van desaparèixer. Vam dir: oi que tenim cotxe? Oi que estem rodejades de "carreteras con encanto"?
(una carretera con encanto és aquella carretera que els de la michelin marquen amb una línia verda al costat. Si aneu pel món amb mapes michelin, ja sabreu a què em refereixo)
doncs som-hi. Ens vam passar de les deu del matí fins les cinc de la tarda dalt del cotxe
De fotos però, aquest cop no n'hi ha gaires. No perquè no en féssim, sinó perquè ens va ploure i el cel era gris i lleig, i penso que la immensa majoria, si bé a mi em valen com a record, no crec que siguin per posar a un bloq. Encara us emportaríeu una impressió equivocada..
Tirant tirant doncs, al mapa teniu el recorregut que vam fer. Amb la tonteria, vam poder assenyalar cap a les muntanyes i dir: hosti! A l'altra banda hi ha Sèrbia!
I sí! vaig veure moooolts pastors de cabres!
Vam sortir de Sarajevo en direcció Igman, al voltant del qual hi ha tots els poblets que volia visitar. Era una carretera de corbes plena de boscos molt molt verds, i de tant en tant vistes a unes valls espectaculars. El que ens va fer desdir de fer fotos no era tan sols el mal temps, sinó que durant molta estona, al costat de la carretera, s'hi veia això
Perill. Mines
Mines! Mines!
Total, que no vam parar el cotxe. Però sí que el vam aturar quan, de cop, ens vam trobar això
Són unes pistes d'esquí. Es fa molt estrany veure unes pistes d'esquí sense neu. A més, aquestes feien tota la pinta d'estar abandonades. La veritat és que durant tot el trajecte, només vam fer que trobar-nos cases ensorrades i abandonades. La guerra sempre sembla que hagi de ser només a les ciutats. Què en fas d'enfonsar casetes perdudes al mig de la muntanya?
Aquí al costat també ens vam trobar amb una mena de memorial a Tito i als partisans. A molts llocs, sobretot en muntanyes on es pogués veure de lluny, tenien com esplanades on hi havien "dibuixat" amb gespa les lletres TITO
I això un paisatge de la Heidi, poc després de les pistes d'esquí, encara a Bjelasnica
Aquestes fotos (la de dalt i la de sota) no sé exactament d'on són, si anant cap a Foca o tornant-ne (Foca és la ciutat on vam dir "escolta, girem cua?")
Foca no és Foca, és Foča, i es pronuncia alguna cosa semblant a "Fótxa"
El cas és que aquí vam passar per entre molts pobles de pastors de cabres, encara que comunicats per una carretera (pots comptar la gent que passa per aquestes carreteres..)
Per aquí la vora em sembla que ens van estafar
El dipòsit de gasolina s'estava acabant i vam parar a una gasolinera a reomplir-lo. Era una d'aquelles que semblen tretes d'una pel·lícula americana (a mi m'hi fan pensar), amb un sol treballador assegut a fora en una cadira, mirant passar els cotxes, amb els sortidors oliosos i rovellats. Ens va omplir el dipòsit, doncs (allà t'ho fan ells). Ben ple
Curiosament, la gasolina es va acabar molt abans del que suposadament ens havia de durar, o sigui que suposem que hi havia alguna altra substància barrejada amb la gasolina, que malgrat omplia el dipòsit, no servia per fer funcionar el motor..
No guardem pas rancúnia a aquell senyor, això sí, quan vam haver de tornar a posar gasolina ho vam fer un una ben moderneta, que sonés a internacional
I ja per acabar el post d'avui, una foto d'una cua de cotxes. Vam fer moltes cues de cotxes, provocades per camions. Segurament ens n'hauríem estalviat moltes si no ens fes por avançar camions com ho fan els altres cotxes. Però nosaltres, com a bones catalanetes, necessitem una carretera recta i buida i una línia discontinua per decidir-nos a avançar
(mentida.. al cap d'uns dies t'acabes malacostumant, i no se't fa estrany avançar en línia contínua i amb el temps just, aturar-te al mig d'una ciutat, creuar pobles a 90 per hora..)
De totes maneres, ens van avançar més que no pas vam avançar. Tenen una manera molt curiosa de dir-te "ei, que vull passar-te al davant". Se t'enganxen al cul del cotxe i es col·loquen al mig dels dos carrils. Llavors tu els hi encens l'intermitent cap a la banda de fora la carretera (és a dir, el de la dreta), com per dir-los "passa passa" i et passen. També t'avançaven sense posar l'intermitent, però com que a vegades a nosaltres ens ho feien (sobretot les furgonetes i camions), doncs feia gràcia fer el mateix
Em tranquil·litzava anar amb matrícula croata, així pensava que quan es cagaven amb mi per la lentitud al conduir (lentitud respecte ells!), es cagaven amb els croats, no amb els catalanets.. (que lleig, ben mirat, pensar això)
Tenia moltes ganes de veure pobles de pastors de cabres (el concepte "poble de pastor de cabres" no té perquè significar que en aquell poble només hi visquin pastors de cabres, potser no hi ha ni un sol pastor de cabres, de fet no estic ni segura que les cabres es facin pasturar, el cas és que per mi ve a significar "poble perdut a les muntanyes on no s'hi arriba amb cotxe")
Així doncs, per anar a veure pobles de pastors de cabres, pots anar amb cotxe fins a un cert punt i llavors, abandonar-lo i continuar a peu
El cas és que ens va ploure i les ganes de caminar van desaparèixer. Vam dir: oi que tenim cotxe? Oi que estem rodejades de "carreteras con encanto"?
(una carretera con encanto és aquella carretera que els de la michelin marquen amb una línia verda al costat. Si aneu pel món amb mapes michelin, ja sabreu a què em refereixo)
doncs som-hi. Ens vam passar de les deu del matí fins les cinc de la tarda dalt del cotxe
De fotos però, aquest cop no n'hi ha gaires. No perquè no en féssim, sinó perquè ens va ploure i el cel era gris i lleig, i penso que la immensa majoria, si bé a mi em valen com a record, no crec que siguin per posar a un bloq. Encara us emportaríeu una impressió equivocada..
Tirant tirant doncs, al mapa teniu el recorregut que vam fer. Amb la tonteria, vam poder assenyalar cap a les muntanyes i dir: hosti! A l'altra banda hi ha Sèrbia!
I sí! vaig veure moooolts pastors de cabres!
Vam sortir de Sarajevo en direcció Igman, al voltant del qual hi ha tots els poblets que volia visitar. Era una carretera de corbes plena de boscos molt molt verds, i de tant en tant vistes a unes valls espectaculars. El que ens va fer desdir de fer fotos no era tan sols el mal temps, sinó que durant molta estona, al costat de la carretera, s'hi veia això
Perill. Mines
Mines! Mines!
Total, que no vam parar el cotxe. Però sí que el vam aturar quan, de cop, ens vam trobar això
Són unes pistes d'esquí. Es fa molt estrany veure unes pistes d'esquí sense neu. A més, aquestes feien tota la pinta d'estar abandonades. La veritat és que durant tot el trajecte, només vam fer que trobar-nos cases ensorrades i abandonades. La guerra sempre sembla que hagi de ser només a les ciutats. Què en fas d'enfonsar casetes perdudes al mig de la muntanya?
Aquí al costat també ens vam trobar amb una mena de memorial a Tito i als partisans. A molts llocs, sobretot en muntanyes on es pogués veure de lluny, tenien com esplanades on hi havien "dibuixat" amb gespa les lletres TITO
I això un paisatge de la Heidi, poc després de les pistes d'esquí, encara a Bjelasnica
Aquestes fotos (la de dalt i la de sota) no sé exactament d'on són, si anant cap a Foca o tornant-ne (Foca és la ciutat on vam dir "escolta, girem cua?")
Foca no és Foca, és Foča, i es pronuncia alguna cosa semblant a "Fótxa"
El cas és que aquí vam passar per entre molts pobles de pastors de cabres, encara que comunicats per una carretera (pots comptar la gent que passa per aquestes carreteres..)
Per aquí la vora em sembla que ens van estafar
El dipòsit de gasolina s'estava acabant i vam parar a una gasolinera a reomplir-lo. Era una d'aquelles que semblen tretes d'una pel·lícula americana (a mi m'hi fan pensar), amb un sol treballador assegut a fora en una cadira, mirant passar els cotxes, amb els sortidors oliosos i rovellats. Ens va omplir el dipòsit, doncs (allà t'ho fan ells). Ben ple
Curiosament, la gasolina es va acabar molt abans del que suposadament ens havia de durar, o sigui que suposem que hi havia alguna altra substància barrejada amb la gasolina, que malgrat omplia el dipòsit, no servia per fer funcionar el motor..
No guardem pas rancúnia a aquell senyor, això sí, quan vam haver de tornar a posar gasolina ho vam fer un una ben moderneta, que sonés a internacional
I ja per acabar el post d'avui, una foto d'una cua de cotxes. Vam fer moltes cues de cotxes, provocades per camions. Segurament ens n'hauríem estalviat moltes si no ens fes por avançar camions com ho fan els altres cotxes. Però nosaltres, com a bones catalanetes, necessitem una carretera recta i buida i una línia discontinua per decidir-nos a avançar
(mentida.. al cap d'uns dies t'acabes malacostumant, i no se't fa estrany avançar en línia contínua i amb el temps just, aturar-te al mig d'una ciutat, creuar pobles a 90 per hora..)
De totes maneres, ens van avançar més que no pas vam avançar. Tenen una manera molt curiosa de dir-te "ei, que vull passar-te al davant". Se t'enganxen al cul del cotxe i es col·loquen al mig dels dos carrils. Llavors tu els hi encens l'intermitent cap a la banda de fora la carretera (és a dir, el de la dreta), com per dir-los "passa passa" i et passen. També t'avançaven sense posar l'intermitent, però com que a vegades a nosaltres ens ho feien (sobretot les furgonetes i camions), doncs feia gràcia fer el mateix
Em tranquil·litzava anar amb matrícula croata, així pensava que quan es cagaven amb mi per la lentitud al conduir (lentitud respecte ells!), es cagaven amb els croats, no amb els catalanets.. (que lleig, ben mirat, pensar això)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada