Dia 9 i últim (Split - Zadar)

Per fi s'acaba aquesta llarga sèrie de posts sobre el viatge..

de fet no es va acabar a Zadar, sinó a Londres, però aquest ja no és el tema del bloq

Però encara ens queda un dia. L'únic que havíem de fer era ser a l'aeroport de Zadar cap a la tarda, que és a uns 150 km d'Split
Poca feina, doncs

Aquest dia vam aprendre una valuosa lliçó: als Balcans, mai diguis "això és el més increïble que he vist mai", perquè fins i tot quan siguis dalt l'avió, enlairant-te, veuràs una cosa que et farà dir "això és el més increïble que he vist mai"


Som-hi amb el post

Vam aprofitar per aturar-nos a un parell de poblacions a tocar d'Split, la primera Solin, on hi ha les ruines romanes de Salona, antiga capital de la província romana d'Illiria. I després, Trogir, bonica ciutat costera a 3o quilòmetres d'Split

Així doncs, vam anar a buscar pedres velles a Salona. Potser és perquè he vist ja moltes ruïnes, però les de Salona no destaquen per la seva espectacularitat. De totes maneres, s'hi ha d'anar. Per què? Home, mireu les fotos







D'això se'n diu reutilització
Un descampat? un pàrquing
Trossos d'escultures? pedres per la paret
Capitells? cadires



I aquí tenim unes meravelloses vistes de les ruïnes. El que tenien de bo, cosa que no tenen les de Grècia, per exemple, és que t'hi pots passejar pel mig com si fossis a casa teva. No hi ha tanques, no hi ha fils protectors, no hi ha ni vigilant, però sí hi ha caminets fets damunt l'herba de la gent que hi ha passat, moltes floretes silvestres i vistes a la ciutat d'Split, la part lletja de la ciutat d'Split

Després de Solin, tocava Trogir


(una imatge de carretera com si anéssim cap a Trogir.. de totes maneres, segurament és un cop passada la ciutat)

El que passa és que a Trogir no hi vam fer fotos perquè no ens hi vam aturar. La intenció hi era, i de fet vam passar pel port i vam poder veure un poblet que prometia molt. El que passa és que no vam trobar aparcament. Vam anar tirant, rodejant el port, per un carrer que feia pujada fins que vam anar a parar a.. no ho sé on vam anar a parar. Vam aturar el cotxe enmig d'una pineda, vam decidir què fèiem (recular? seguim endavant i ja trobarem on girar?) i vam escollir la segona opció. Tirant tirant, ens vam perdre per un poble de carrers estrets, en pujada, cases en obres i habitants que ens miraven. Meravellosament i per atzar, vam anar a parar al carrer d'on veníem i tirant tirant, vam tornar a Trogir. Vam mirar el poblet que prometia molt des de lluny i vam dir: és igual....
Si algú hi va i troba aparcament, ja m'explicarà com és
Però com que sóc així d'aplicada, us poso una foto de Trogir que he trobat pel flickr. Maco, ho és! (que malament que sona el nom d'aquest poble, ben mirat)


(veieu el pont del fons? doncs allò és el més aprop que vam estar de Trogir)

Vam seguir conduint fins que, no sé exactament on, vam aturar-nos a dinar
Suposem que en temporada alta allò està més ple, però érem en temporada baixa i a les pedretes de la platja només hi érem nosaltres i una parella força més enllà



a gaudir de les vistes, de l'aigua neta i d'una remullada de peus
i després, xinoxano cap al poblet a fer un cafè. Vam asseure'ns a un bar amb vistes al mar, de seients tapissats (amb la tècnica del bricomania) de roba de lleopard, zebra i potser també girafa, quan de cop, una furgoneta s'atura just al nostre costat i un home en treu un sac que es mou, que deixa al terra. L'home arrossega el sac fins molt a prop nostre, puja a la furgoneta i se'n va
I el sac comença a fer beeeeeeeeeee
I a dins del sac hi havia un xai. Per què? ah! els homes que seien unes taules més enllà, l'anaven imitant, fent beeeeeeeeeee (però un beeeee de xai autèntic, d'aquells greus i fastigosos, no dels beeeee dolcets que fa la gent quan imita el xai de norit), enfotent-se de passada de la nostra perplexitat. Una estona després (però força estona després) van venir a buscar el xai, el van treure del sac i van començar a rodolar les boletes de merda del xai per tot el terra. Els homes seguien rient, i ho vaig trobar tot plegat massa humiliant per la pobra bèstia, i ens en vam anar
La foto la tenim, però


(no em vaig molestar a aixecar-me de la cadira on seia, per fer la foto)

Ens feia mandra anar fins a Zadar (entrar-hi, trobar el centre, aparcar,..) o sigui que ens vam aturar el poblet que hi ha just abans, per acabar de fer les motxilles, fer un parell de fotos presencials i començar a dir adéu als balcans. Vam aprofitar per fotografiar el nostre fuet (el que dúiem des de Banja Luka), ara gairebé acabat
Aquesta foto no té cap mena de valor informatiu (si és que les altres en tenen algun, si és que alguna cosa que he escrit té alguna mena de valor informatiu), però si algú va mai als Balcans, que en compri un i comprovarà que, senyores i senyors, té gust a frankfurt. No un cert gust, o un em "recorda a..", no, gust a frankfurt



I, després d'una visita al Lidl (sí, tenen Lidl, i Konzum enlloc de Consum) vam arribar a l'aeroport de Zadar, l'aeroport més petit que he vist mai, però amb unes muntanyes de fons la mar de boniques


(les veieu? al fons?)


(i això és l'aeroport de Zadar, que no té més)



I com que vam arribar molt aviat, i malgrat l'avió marxava a les nou, a les sis ja podies facturar les maletes, vam estar-nos una bona estona totes soles a la sala d'espera (era això, no hi havia més)


Quan érem aquí, era evident que no podíem veure res més d'estrany (a l'aeroport de Londres potser sí -hi havíem de fer nit-, però no pas als Balcans), perquè els aeroports tots són iguals, no?

Doncs NO!
Estàvem enlairant-nos quan veiem que un cotxe de la policija ha aturat una llarga filera de cotxes

Perquè (visca visca!) una carretera normal i corrent per cotxes normals i corrents creua l'aeroport de Zadar



Així doncs, amb cara de "però què cony..", vam dir adéu als Balcans



i fins aviat!!


Apa doncs, un plaer haver escrit aquests posts, no sé pas per qui els haurà llegit, però com a mínim per mi sí!