Aquest bloq, que va començar ara fa uns mesos només perquè m'havia picat decidir que algun dia me n'aniria a fer el transsiberià perquè m'agradava com sonava, va patir una primera inflexió quan, després de pensar què cony suposava que volia fer amb la meva vida, vaig decidir que havia d'estudiar filologia eslava perquè també m'agradava com sonava

i avui, al post número 221, resulta que hi ha una altra inflexió, perquè del dir-ho al fer-ho hi ha un pas, però ja està fet, mitja hora abans del que em tocava i amb les mans tremoloses, ja està, ja estic matriculada de filologia eslava, ja no sóc de ciències, ni de números, ni d'arquitectura, ni d'ordinadors, ni res del que se suposava que era, ara sóc de lletres pures, ara seré filòloga, ara m'assemblaré encara més al meu avi.... (un petó gran gran gran, avi)