Quan em poso a mirar les fotos que vaig posant en aquest bloq, em poso molt nerviosa i em venen ganes de plorar perquè com que sé que hi aniré, doncs jo què sé, jo sóc una persona d'aquelles que els hi fa vergonya demanar que els hi cobrin el cafè, i sóc més d'escoltar que no pas de parlar, i ves-te'n tu així al kyrgystan, a més no sóc gaire d'enfilar-me a les muntanyes a peu o amb bicicleta, a mi m'agrada veure-les de lluny, patapam, la muntanyota i la serralada senceres, per això quan vaig amb avió no puc dormir i només faig que mirar a baix, i no sé, m'espanto i em poso nerviosa només mirant una foto, de ganes que tinc d'anar-ho jo a veure i de la seguretat que, què cony, és que hi aniré, i ja, tothom diu que li agrada viatjar, però és que jo n'estic ENAMORADA, per les persones sóc més aviat mandrosa, però pel viatjar sí que puc fer qualsevol cosa, i posar-me a estudiar eslaves, i apuntar-me a la piscina per estar en forma, i un munt de coses més que d'altra manera no faria, perquè és per això que a mi em mola viure, i qui no ho entengui és que és tonto

Turista sedentari, gràcies per una mica de part que et toca

i ja prou de mirar fotos