dissabte, 28 de juliol del 2007

Val. Tinc un bitllet d'anada a Venècia. De Venècia agafo un tren cap a Ljubljana. De Ljubljana agafo un tren cap a Belgrad. De Belgrad agafo un tren cap a Budapest. Val. No sé si comprar-me el bitllet de tornada des d'allà ara mateix. És una mica caret..... però me'l mereixo!




!!!!!

6 comentaris:

Anònim ha dit...

no trobes que la capital d'eslovènia té un nom simplement preciós? liub-lia-na...

Anònim ha dit...

sí, sí que ho trobo, sveta. A més, no sé com deu ser la ciutat, però tinc la sensació que el nom li escau moltíssim. Tot el que té de delicat, i encantador, i elegant, i graciós, segur que també ho té Ljubljana


m'acabes d'enxampar escrivint el nom al flickr per buscar-ne fotografies


(sarajevo també té el nom preciós, però no perquè es pronuncia sarajevo, sinó perquè ells en diuen saraievo)

Anònim ha dit...

Clar que sí, dona!
Tira, tira, que no hi ha res com viatjar!!!

Anònim ha dit...

hi vaig passar una tarda fa quatre anys, a ljubljana.

la recordo com una ciutat petita, una mica de conte.

buscava la plaça del poeta, aquella que descriu la veronika de veronika decideix morir, però no tenia mapa i no sé si la vaig saber trobar.

m'estic enganxant al teu bloc, noia

pd. no sé, se m'acut q ljubljana ha de voler dir alguna cosa relacionada amb "amor"... com q en rus amor és "liubov'" i les llengües eslaves, vulguis o no, s'assemblen una mica... no ho sé, m'ho acabo de fer tot jo soleta ara mateix.

leanan ha dit...

"L'origen del nom és desconegut encara, usualment es diu que té el seu origen en la paraula eslovena ljubljena (estimada), però aquesta teoria no ha pogut ser corroborada; la segona hipòtesi diu que el nom pot haver evolucionat de la paraula llatina aluviana (riu desbordat). Alguns creuen també que l'origen del nom actual és Laburus, una antiga deïtat eslava i presumpta patrona de l'assentament original" (wikipèdia)


no conec el llibre. De qui és? El recomanes? Potser el busco abans de marxar, doncs

Anònim ha dit...

veus que útil q és la wikipèdia :-P

el llibre és de paulo coelho. aquest senyor ha fet coses molt pasteloses, però a mi aquest llibre m'encanta (i algun altre més d'ell també). potser perquè el vaig llegir just en el moment adequat. i es llegeix en un plis, no crec q arribi a les 200 pàgs