Arribo a la feina i abans de posar-me a fer res, li ensenyo a un company les meves noves adquisicions

- mira què tinc mira què tinc!
- oh! te las compráste!
- Sí sí! Va, per quina començo? Belgrad o Ljubljana?
- Ljubljana, no? que vas a ir antes
- Val! Ljubljana!

imagineu-vos que monotemàtica puc arribar a ser que els meus companys de feina s'han après que vaig a Ljubljana abans que a Belgrad sense que, abans d'això, sapiguessin de l'existència de Ljubljana

- como se pronuncia esto? ljubljana?
- no! liubliana! és fàcil!
- liubliana



Ja m'he tornat a enamorar d'una ciutat!



Ljubljana és la capital d'eslovènia, i com que té influències de totes bandes (és sota àustria i hongria, a la dreta d'itàlia i al damunt de Croàcia), té mostres d'arquitectura de tots els estils. Art noveau, d'imperi austrohungar, comunisme iugoslau,..... què més es pot demanar?




// per cert, ara plou a Sarajevo i aquí hi fa un sol que enlluerna

\\ vull una bicicleta! vull una bicicleta per anar per Ljubljana! (es veu que per Ljubljana s'hi va molt, amb bicicleta) Com a Bologna! Enmig dels cotxes i de la gent i amb la bicicleta atrotinada, la que tenia el fre de l'esquerra que sortien tots els fils i em rascava la mà, i tots barrejats sense que ningú molestés ningú..... iuju! Si és que de Bologna a Ljubljana s'hi va amb un flai. I sembla que Ljubljana (és que no em canso de dir aquest nom!) està plena d'estudiants. Com Bologna!