aviam, a veure, tenint en compte que ...... haig de rebuscar en els meus llibres de socials d'eso
a mi sempre m'ha semblat que s'hauria de començar de zero. Redistribuir-ho tot. De baix a dalt. Començar per ciutats i poblets. I anar-ho fent més grans. Regions. Conjunt de regions. Zona geogràfica més gran. Encara més gran. Fins que s'arribés al món sencer. Més enllà de comunitats europees, i de continents. El món sencer
que la gent es callés la boca un moment. Als estats units els ensenyen política. No sé pas si n'aprenen gaire, ja us ho diré quan ho sàpiga, però com a mínim hi ha una assignatura que és això. No és una barreja de geografia, història i ciències socials. Tinc amics, amb carreres acabades i tal, que no sabien de l'existència del mur de Berlin. Això és molt fort, però és així. Buenu
o sigui, tornar a començar. Això ho hauria de decidir una mica la gent i una mica la gent que en sap. Experts en fronteres, societats, cultures, jo què sé..... o sigui, la qüestió de debò és administrar el territori, no? sembla que no podem viure desorganitzats, que no en sabem. Doncs ordenar-ho tot, des de baix i cap amunt. Llavors no hi hauria països. Catalunya no seria espanyol, Kosovo no seria serbi, però no perquè fos un país independent, això no seria un concepte entès, perquè en una agrupació més gran, Kosovo sí seria serbi. Girona i Barcelona i Tarragona i Lleida i els que calgués. Llavors farien un altre cosa més grossa que es diria Catalunya. I anar fent. Però no hauria de ser per motius sentimentalistes, sinò per qüestions pràctiques i racionals
hauria de ser tot més pràctic. Tot fer-ho el més pràctic i racional possible. Els sentiments i l'avaricia no es poden barrejar a l'hora de dividir i repartir coses, perquè poden ser oposats. Si les coses es fan d'una manera pràctica i raonada, mirant tots els punts de vista i fent-ho de la manera més raonada i possible, no hi ha problema
jo seria catalana igualment. O gironina. El que em donés la gana sentir-me. Ho seria tot. A mi em sembla que és una cosa més d'educació que de territori amb fronteres, sentir-se una cosa o altra. Doncs ja està
és una feinada, però és que el que tenim ara no s'aguanta per enlloc
a mi sempre m'ha semblat que s'hauria de començar de zero. Redistribuir-ho tot. De baix a dalt. Començar per ciutats i poblets. I anar-ho fent més grans. Regions. Conjunt de regions. Zona geogràfica més gran. Encara més gran. Fins que s'arribés al món sencer. Més enllà de comunitats europees, i de continents. El món sencer
que la gent es callés la boca un moment. Als estats units els ensenyen política. No sé pas si n'aprenen gaire, ja us ho diré quan ho sàpiga, però com a mínim hi ha una assignatura que és això. No és una barreja de geografia, història i ciències socials. Tinc amics, amb carreres acabades i tal, que no sabien de l'existència del mur de Berlin. Això és molt fort, però és així. Buenu
o sigui, tornar a començar. Això ho hauria de decidir una mica la gent i una mica la gent que en sap. Experts en fronteres, societats, cultures, jo què sé..... o sigui, la qüestió de debò és administrar el territori, no? sembla que no podem viure desorganitzats, que no en sabem. Doncs ordenar-ho tot, des de baix i cap amunt. Llavors no hi hauria països. Catalunya no seria espanyol, Kosovo no seria serbi, però no perquè fos un país independent, això no seria un concepte entès, perquè en una agrupació més gran, Kosovo sí seria serbi. Girona i Barcelona i Tarragona i Lleida i els que calgués. Llavors farien un altre cosa més grossa que es diria Catalunya. I anar fent. Però no hauria de ser per motius sentimentalistes, sinò per qüestions pràctiques i racionals
hauria de ser tot més pràctic. Tot fer-ho el més pràctic i racional possible. Els sentiments i l'avaricia no es poden barrejar a l'hora de dividir i repartir coses, perquè poden ser oposats. Si les coses es fan d'una manera pràctica i raonada, mirant tots els punts de vista i fent-ho de la manera més raonada i possible, no hi ha problema
jo seria catalana igualment. O gironina. El que em donés la gana sentir-me. Ho seria tot. A mi em sembla que és una cosa més d'educació que de territori amb fronteres, sentir-se una cosa o altra. Doncs ja està
és una feinada, però és que el que tenim ara no s'aguanta per enlloc
1 comentari:
si, realment si seria d'educació
jo crec que el gran desastre va ser amb el sentiment de propietat, el sentir-se seu un lloc, un territori, fins i tot, una gent, sumat al poder de poder-s'ho apropiar
a més, el concepte de 'terra' (territori) s'ha anat desvinculant del que realment és, un lloc on viure-hi i, sobretot, un lloc per viure-hi (en el sentit que vivim gràcies a la terra), i a anat tirant cap a possessió, riquesa, ambicions polítiques, estratègies de guerra i ves a saber...
si, realment, la idea d'agrupacions m'agrada
fins i tot, eliminant el sentiment de sentir-se d'enlloc
més aviat, m'agradaria sentir-me d'una gent
Publica un comentari a l'entrada