i hi vas sola?
sí!
però no et fa por?
el què em fa por?
anar a un lloc que no saps on vas
clar que sé on vaig!
vull dir que no coneixes
però és que per això hi vaig!
i saps parlar el seu idioma?
no! no! això rai, però
i on dormiràs?
no ho sé! ja trobaré lloc. I si no, passejaré
i no tens por anant-t'hi sola?
em fa més il·lusió que por, la veritat

tenim molt poca cultura del viatjar sol. A un alberg de Roma em vaig trobar una noia que venia d'Austràlia i viatjava sola per Europa. Al mateix alberg vaig trobar-me dues noies de Barcelona que es van sorprendre molt quan van saber que havia vingut sola des de Catalunya. Els hi assenyalava l'altra noia dient-los: perdoneu! que aquesta ve d'Austràlia! A Catalunya s'hi va a peu! Molts japonesos sempre van sols. El meu amic Hanan d'Israel viatjava sol i també la meva amiga Anya de Bielorússia. I no era res excepcional. Aquí, en canvi, sona una mica exòtic i tot





(i aprofitant que no dedico mai posts a ningú, avui al dedico als meus excompanys de feina des d'ahir. Un petó per en Pau i un petó per la Fany)