per cert, que no ho vaig dir, però fa un parell de dies (o potser uns quants més, mai he tingut una noció del temps gaire fiable) van fer un reportatge sobre Albània

la veritat és que el noi que hi anava, que es veu que feia temps que sentia obsessió per aquest país, em va semblar una mica tonto del cul, i em va ofendre molt que no sabés l'any exacte que va morir en Hoxha, més que res perquè va ser l'any que jo vaig nèixer, però bé, se li perdona per l'obsessió, a més es veien imatges i gent i coses, però aquests reportatges que fan per la tele així de gent que va als llocs sempre em fan una mica de ràbia, en plan "ah, aquest avi ens ha ofert anar a casa seva a beure cervesa, però no ens entenem gens i quan riu se li veu una boca buida de dents", i bah, "ua, en aquest poblet tan ranci de merda al mig del no res es mengen aquests cucs llefiscosos i jo ara me'n menjaré un, oh, ecs, com es mou, és viu! ah, bé, no era tant dolent, hehe, hehe, puaj", que ei, que ells es mengin cucs no vol dir que tu ho hagis de fer, qui ho ha dit que en aquesta vida s'ha de provar tot?, jo no vull menjar-me cap cuc encara que tingui gust de préssec (m'agraden els préssecs), no és ni tant sols una nova experiència pel currículum, i "oh estic a dalt de la muntanya i aquí dalt amb aquests vents i aquestes vistes i aquests rocs amb cintes de colors, per fi entenc perquè aquests pueblerinos venen aquí dalt a sentir la connexió mística amb déu i la mare terra", però bé, el que dic, es veien imatges i gent i coses i això és el que compte, pel demés es podrien callar la boca,



apa, ja ho he dit