Belgrad 1

Voldria trobar les paraules per transmetre tota la fascinació que va produir-me Belgrad, però no sé si en seré capaç. Tot i així, ho intentaré

En termes tècnics, Belgrad és una ciutat de dos milions d'habitants, situada just allà on s'acaben els Balcans i comença la gran plana panònica, a l'encreuament dels rius Sava i Danubi. Damunt del turonet que domina aquest punt, s'hi troba la part antiga de la ciutat, que s'arrossega cap avall tot formant zones cada cop més noves i que més tard creua el riu Sava per crear Novi Beograd. Belgrad no té metro però té tramvies, trolebusos, autobusos i molts cotxes. És dels Balcans, és de centre-europa, és nova i és vella, tot al mateix temps, i vessa vida per tots els racons i a totes hores

A mi em sembla que si la mires amb els ulls que toquen, Belgrad t'atrapa d'una manera abrumadora. Si ja la mires amb desgana d'entrada, Belgrad només serà una ciutat grisosa plena de cotxes i de gent

Quan vaig sortir de la porta de l'estació de trens, no vaig veure la ciutat, hi vaig caure de quatre grapes, amb la boca oberta, conscient que allò era un amor a primera vista i ja no me n'oblidaria mai. No exagero, no. Hi havia cotxes que feien molt soroll i que es combinaven amb uns rroma que tocaven d'aquella manera alegre que tenen de tocar. Els edificis eren grisos i marrons, i alhora jo els veia enormes i lluminosos, i entremig carrers plens a vessar que feien pujada i es perdien no sé on, i per davant persones caminant atrafegades amunt i avall. Vaig estar-me gairebé una hora a la porta de l'estació amb la boca oberta i sense poder tancar els ulls, fins que va arribar en Dobri i va fer-me reaccionar

En Dobri és un noi un any més jove que jo, que estudia filologia alemanya i que abans feia una carrera tècnica. Tenia el cabell ros i llis, i a la cara tenia alguna cosa que em recordava a un meu amic. Potser per aquest fet al cap d'un instant ja considerava en Dobri amic meu i m'importava tot el que li pogués passar. Com que a més, era serbi, al cap de dos instants n'estava perdudament enamorada

Conduïa un cotxe de color groc i de fons escoltava techno i flipava quan li deia fins a quin punt estava emocionada pel fet de ser allà. Realment no estan acostumats a l'adoració per part dels estrangers i s'entristien enormement quan els explicava com ens manipulaven la visió d'ells aquí a occident. Em deien "eres maravillosa por ser feliz solo por estar en Belgrad!" i jo els hi prometia que, dins de les meves possibilitats, faria tot el que pogués per ensenyar a aquí que els serbis no són els dolents, que al món no hi ha dolents i bons, només gent que distorsiona la realitat i gent que ja li va bé

Per això començo parlant de Belgrad abans que de Ljubljana, o de Budapest (si és que ho faig). Són dues ciutats molt boniques, però Belgrad es mereix ser la primera. Oi tant si s'ho mereix!

I és clar que vam parlar de Kosovo! S'exclamaven "al final sèrbia només serà a Belgrad!". Tothom entén les raons de Kosovo però ningú de la resta de Sèrbia. No dic ser acceptades, però enteses! Jo no sóc qui per dir qui té raó i qui no, qui són els bons i els dolents. Per Kosovo no hi ha cap solució bona ni hi serà mentre es mantingui el concepte de país com s'entén actualment, com a mínim a Europa, com a territori lligat inevitablement a una nació

bé, sóc a l'aeroport de Budapest i divago (ja no sóc a l'aeroport de Budapest però és que em limito a copiar de la llibreta)

Seguim amb Belgrad. Belgrad té molts bars. Se'n riuen dels de Ljubljana i diuen que quan volen sortir de festa venen a Belgrad. En un dia i mig que vaig ser a la ciutat, vaig anar a cinc o sis bars diferents. Cerveses de marca sèrbia, rakia, cafè i una cervesa amb gust a fruites del bosc.... Bars amb terrasseta, bars foscs i petits i estrets, bars que has d'entrar a un edifici i baixar unes escales per trobar-los....

ai! però a on m'havia quedat? En Dobri em portava amb cotxe cap al centre per fer-me veure el sol ponent-se a Kamelegdan i passejar-me pel castell un cop ja era fosc. Com que vam passar pel costat del zoo, li vaig dir que els diaris espanyols s'havien posat d'acord per publicar la notícia del jove devorat pels óssos del zoo. "Ah sí", va dir, "el més estrany és que anava despullat. Aquells dies era la festa de la cervesa i es veu que alguns dels joves fan com una mena de joc, córrer per damunt els murs de pedra del zoo. Suposo que deuria ser una mena d'aposta, això que anés despullat. Possiblement anava molt borratxo i va relliscar, i es deuria matar al caure. El fet que els óssos en devoressin una part, és només un afegit. Podria haver caigut a qualsevol altre lloc, al riu, i haver-se matat igualment. El que passa és que el director del zoo està en contra del govern actual i amb aquesta excusa intenten desacreditar-lo. Ara diuen que volen prohibir els animals salvatges al mig de la ciutat. Au va! que és un zoo!! També corre el rumor que el propietari dels terrenys del costat del zoo hi vol construir un hotel i clar, la pudor dels animals molesta! La història aquesta del noi els ha vingut molt bé.."

ah! a tot arreu tot sembla que funciona igual..

Llavors em va portar a Tsitsa, un petit bar amb poques taules, molta gent i una fotografia de la tal Tsitsa penjada sola al mig de la paret, on segons en Dobri feien el millor cevap del món. Li deia que és fantàstic que tinguin aquesta tipus de menjar que t'omple amb cinc minuts, que allà no ho teníem, que no podies menjar paella pel carrer. Ell reia i a mi em queia la baba. El cevap és com una mena de pita gruixuda molt oliosa amb trossos de carn picada dins (semblant a trossos d'hamburguesa), tot deliciosament llardós

un cop ben alimentats, vam fer cap a un bar d'un carrer perpendicular a Kneza Mihaila, "La revolución", on dos nois equipats amb unes guitarres presentaven en serbi la cançó "dos gardenias para tí", mentre en Dobri em preguntava si l'endemà a la tarda m'anava bé de trobar-me amb uns seus amics que estudiaven filologia espanyola. És clar, vaig respondre, i què els hi passava als serbis amb l'espanyol, que el volguessin aprendre tant. Per les telenoveles, em deia. Un paso adelante, los serrano, companyeros..... A itàlia també s'empassaven un paso adelante, clar que a itàlia s'empassen de fa tropesientos anys aquella sèrie horripilant que es diu Amore o Love o alguna cosa així. Beauty!! Però a Sèrbia també miren un paso adelante?! doncs sí

"és rara", seguia ell, "aquesta poca reciprocitat. Aquí espanya ens agrada molt, però al revés no, i no entenc els motius. No hi ha raons històriques, no hem estat mai enemics, per què aquesta mania cap a Sèrbia? Un cop estava amb un noi de València i deia que abans a la seva ciutat s'estava més tranquil, però ara que havia vingut molta gent dels balcans era més insegur.. anava dient "sobretot búlgars i serbis, búlgars i serbis!", encara no sabia que jo sóc serbi, i bé, de búlgars potser sí que n'hi ha a espanya, perquè són de la unió europea, però serbis? hem de demanar invitacions, pagar visats, documents i més documents.. ens és més fàcil emigrar a alemanya o a àustria, no a espanya! De fet només conec una noia sèrbia que sigui allà, i hi és amb passaport croat, o sigui com a ciutadana croata, no sèrbia!"

Un cop acabades les cerveses, vam pujar de nou al cotxe per anar fins a casa seva, una mena de barri-poblet a uns quants quilòmetres del centre, de casetes en construcció i gallines pel jardí. Ell es queixava de viure tan lluny, abans tenien un pis al centre però se l'havien venut per construir-se aquella casa al mig del no-res. Per mi, és clar, era al mig del paradís. Allà sembla que les cases, un cop tenen parets i portes i finestres, ja són aptes per viure-hi. L'acabar de pintar les parets i moblar-ho del tot no són més que uns quants detalls que se suposa que ja es faran amb el temps

Així doncs, vaig passar la primera nit a Belgrad dormint a intermitències a una casa en construcció dels afores



i per avui ja he escrit prou!!!!