L'endemà em vaig llevar a les vuit i tota feliç, després de ben dutxar-me, vaig anar-me'n xinu-xanu cap a l'estació del bus. Quan aquest va arribar m'hi vaig enfilar i tal com en Dobri m'havia ensenyat a dir, vaig exclamar ben fort: "jednu kartu, molim!!". El conductor va respondre'm alguna cosa que deuria ser el preu i li vaig ensenyar el bitllet de 1000 dinars. Va posar cara de "no tinc canvi per tant" i li vaig ensenyar el de 20, però 20 eren massa pocs, i després de fer-li entendre que és tot el que tenia, va fer el gest de "és igual, passa passa"
Un oportú canvi de transport em va deixar al mig d'un parc, davant de st... ara no me'n recordo. Hi vaig entrar just mentre uns sis o set vells s'estaven de peus davant l'altar fent missa. I és que, senyores i senyors, els ortodoxos no fan servir bancs! No hi ha bancs a les esglésies sèrbies! Parlem de religió. A Sèrbia, sant Sava és molt important. Només cal veure l'esglesiota que li han construit. El fet que no hi hagi bancs, encara la fa més enorme. Unes columnes s'alcen immenses per aguantar la cúpula i l'únic que et surt de dins fer és passejar-t'hi mirant enlaire
Amb els filòlegs vam entrar a una església i la majoria es van senyar a l'entrar i sortir. Sempre em sorprèn quan una persona jove se senya a l'entrar a una església. Vaig aprofitar per fer-li la gran pregunta a en Dobri: "aviam, diga'm, en què es diferencia l'església ortodoxa a la catòlica?". Va dir-me: que així com els catòlics tenen una figura central a Roma, els ortodoxos tenen més autonomia", és per això que hi ha l'església ortodoxa grega, la russa, la sèrbia,..... que és una cosa que no entenia
caminava per un carrer amb alguns edificis nous i grossos, menjant-me una mena de napolitana amb gust a xurro, buscant l'estació de trens, quan davant, o més ben dit, de fons, se'm va aparèixer st.sava, enorme i impressionant! Després de rodejar-la amb el coll torçat enlaire, vaig entrar a dins i no negaré que el que més em va sorprendre, a part de la seva mida, va ser el fet que a dins hi havia un camió. L'estaven arreglant, ai vés. Acostumats com estem de les esglésies sobresaturades de decoració, aquesta immensitat llisa dóna gust
Finalment vaig anar a parar al carrer que conduïa a l'estació, i sense haver-los buscat em vaig trobar passant entremig dels edificis que van bombardejar
Era molt fort. Hi havia uns trossos del tot enrunats, amb filferros sortint del formigó i doblegats cap avall. Però el que més impressionava no era la monstruositat de veure dos edificis ensorrats d'aquella manera, el més esgarrifós eren els vidres. Un vidre es pot trencar de moltes maneres. Pots tirar-li una pedra i es trencarà en trossos grossos i fragments aquí i allà quedaran agafats al marc de la finestra, per exemple. Però aquells vidres... aquells vidres no havien estat trencats, aquells vidres havien explotat, des del mig, des del cor del vidre, de dins cap a fora, havien esclatat en mil bocins deixant incrustats al marc diminuts fragments, com dents de vidre
No era l'edifici, el que esgarrifava, eren aquells vidres
i més tard continuarem amb més Belgrad!!
Un oportú canvi de transport em va deixar al mig d'un parc, davant de st... ara no me'n recordo. Hi vaig entrar just mentre uns sis o set vells s'estaven de peus davant l'altar fent missa. I és que, senyores i senyors, els ortodoxos no fan servir bancs! No hi ha bancs a les esglésies sèrbies! Parlem de religió. A Sèrbia, sant Sava és molt important. Només cal veure l'esglesiota que li han construit. El fet que no hi hagi bancs, encara la fa més enorme. Unes columnes s'alcen immenses per aguantar la cúpula i l'únic que et surt de dins fer és passejar-t'hi mirant enlaire
Amb els filòlegs vam entrar a una església i la majoria es van senyar a l'entrar i sortir. Sempre em sorprèn quan una persona jove se senya a l'entrar a una església. Vaig aprofitar per fer-li la gran pregunta a en Dobri: "aviam, diga'm, en què es diferencia l'església ortodoxa a la catòlica?". Va dir-me: que així com els catòlics tenen una figura central a Roma, els ortodoxos tenen més autonomia", és per això que hi ha l'església ortodoxa grega, la russa, la sèrbia,..... que és una cosa que no entenia
caminava per un carrer amb alguns edificis nous i grossos, menjant-me una mena de napolitana amb gust a xurro, buscant l'estació de trens, quan davant, o més ben dit, de fons, se'm va aparèixer st.sava, enorme i impressionant! Després de rodejar-la amb el coll torçat enlaire, vaig entrar a dins i no negaré que el que més em va sorprendre, a part de la seva mida, va ser el fet que a dins hi havia un camió. L'estaven arreglant, ai vés. Acostumats com estem de les esglésies sobresaturades de decoració, aquesta immensitat llisa dóna gust
Finalment vaig anar a parar al carrer que conduïa a l'estació, i sense haver-los buscat em vaig trobar passant entremig dels edificis que van bombardejar
Era molt fort. Hi havia uns trossos del tot enrunats, amb filferros sortint del formigó i doblegats cap avall. Però el que més impressionava no era la monstruositat de veure dos edificis ensorrats d'aquella manera, el més esgarrifós eren els vidres. Un vidre es pot trencar de moltes maneres. Pots tirar-li una pedra i es trencarà en trossos grossos i fragments aquí i allà quedaran agafats al marc de la finestra, per exemple. Però aquells vidres... aquells vidres no havien estat trencats, aquells vidres havien explotat, des del mig, des del cor del vidre, de dins cap a fora, havien esclatat en mil bocins deixant incrustats al marc diminuts fragments, com dents de vidre
No era l'edifici, el que esgarrifava, eren aquells vidres
i més tard continuarem amb més Belgrad!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada