confesso que estic cagadíssima de por


quan vaig anar a Roma tenia por, però no tanta. Vaig fer que els meus amics m'escrivissin una carta i me les vaig endur. Només me les vaig llegir una vegada, a l'avió, però i què, les tenia amb mi



i ara torno a tenir molta por
per això m'emporto al damunt tonteries que em fan sentir més segura i acompanyada, sigui on sigui....

la samarreta que va regalar-me la laia (la de el infierno te espera!), la xapa que em fa pensar amb en borja, la llanterna que em van regalar ahir els papes (a més que mai se sap, ehem), el carnet de donant, euros escampats en diferents motxilles i butxaques, el ninotet que em va donar l'anna just abans de marxar, el llibre d'en manu, el minicotxet blau, la motxilla del coronel tapioca que m'acompanya des dels quinze anys (uau!),

i la música, la música! que no falti la música!!




la por no marxa mai! l'important és que no se't mengi massa