Mapes d'Europa

Europa és, de lluny, el continent que més m'interessa. Llavors Amèrica i Àsia es barallarien sanament per un segon lloc dins dels meus interessos. Amèrica té l'avantatge de tenir Estats Units i la meitat occidental d'Amèrica del Sud, mentre que Àsia té bona part de Rússia, així com l'Àsia Central, l'Orient Mitjà i Uldz

Però, encara que la paraula Qaraghandy (Kazakhstan) excita sobremanera els meus pensaments, Bratislava no té res a despreciar

I com resto encara confosa amb la geografia del nostre no-tant-petit continent (ens volen fer creure que és petit, però només és que els altres són una barbaritat de grossos. Tampoc és tant més petit que Àfrica, em sembla veure al mapa)(el que sí que és inesperadament gros és Groenlàndia. Feu-hi un cop d'ull, si mai no ho heu fet amb atenció. I sorprenentment a la vora d'Islàndia). El que deia, com encara no tinc clar com és la geografia del nostre estimat continent, anem a fer un cop d'ull a uns quants mapes, tots juntets i en família, ja que, benvolguts lectors, a estones aquest bloq el faig per mi però perquè també vull que sigui per vosaltres. Que cada cop que escric una cosa, sinó l'he descobert uns instants abans d'escriure-la, l'he descobert al mateix instant que l'escric


Mapes

Comencem amb uns quants mapes purament físics i sense rastres de frontera, que a vegades les serralades apareixen tallades per països i perds de vista el conjunt. El primer mapa està molt bé i és molt clar. Recordo quan em vaig meravellar amb les planúries creuades fa poc (veieu aquell tros pla de món que queda completament rodejat per muntanyes? allà vaig anar), i no puc imaginar-me quant que em meravellaré quan visiti la immensa plana europea



bé, tant a dalt com a baix es veu aquesta meravellosa plana. Que diferent que ha de ser veure una muntanya de lluny quan ets al mig d'una plana que quan estàs rodejat d'elles
Jo que em considero una fanàtica de les serralades i els rius grossos com a frontera, em pregunto quina por deurien fer les ordres enemigues cavalgant per una plana que s'estén per tot arreu, sense un putu turó on amagar-se. Clar que de boscos sí que en deuen tenir. Bé! Continuem





després d'extasiar una part de la imaginació amb una europa infinita sense entrebancs, començarem a posar-hi noms. Perquè tenim aquesta tendència enorme a posar noms a les coses. Un altre dia parlarem de quins mecanismes utilitzem per posar un nom o un altre. L'etimologia de les paraules, quin gran món!



aquí tenim rius. El meu riu preferit és el Danubi. L'he vist tres cops en tres ciutats diferents i m'agrada molt. El Danubi ho creua tot. Passa per Viena, per Belgrad i va a petar al mar Negre. El Danubi ho té tot i és el riu més bonic del món

Però potser que posem nom a les muntanyes, no?



vale, aquest mapa em té desconcertada. Els Balcans



Aviam, jo crec que el que passa és que la serralada pròpiament anomenada "Balcans" és la del mapa de baix, però d'alguna manera s'ha d'anomenar tota la zona muntanyosa que queda entre els alps dinàrics (que recorren la costa Adriàtica) i la cadena de muntanyes dels Balcans. I per això al mapa de sobre hi posen també Balcans. Però no ho sé, això només ho dic jo

Més coses. La història de Polònia va fortament lligada al fet que té fronteres físiques molt clares al nord i al sud, que actuen com una mena de rails que fan que el país ara creixi cap a l'est, ara s'empetiteixi cap a l'oest. Polònia em sembla que té una història certament interessant, encara que la desconec totalment. Només és una sensació que tinc des de fa una setmaneta. Fins al moment, Polònia m'interessava tirant a poc. Aquí on em veieu, tinc un munt de prejudicis al damunt. Si no fos així, Lyon no em sonaria tant malament a les orelles. Tinc molt poca estima cap a França, no ho puc evitar. França només és un tros de terra que s'ha de creuar sempre que vols anar a qualsevol lloc del món



i ja per acabar, un mapa que també pots trobar-te si busques al google "mapa físico europa". Com ja sabem tots a aquestes alçades, això no és ni la meitat d'Europa. Si jo fos de Yerevan donaria un cop de puny a la taula, m'alçaria tota indignada i diria: eh! que nosaltres fa més que existim que tots vosaltres junts. Capullos



vale, segur que hi ha coses més útils per les quals indignar-se. Però com a mínim que d'aquest tros de món no en diguin Europa. Que en diguin Europa Occidental. Així val