Història de Polònia. s15

Comença el segle quinze, carregat d'aventures inesperades pels seus habitants

Ja només començar, el 1410, van córrer tots cap a la batalla de Grunwald, on els exèrcits polacs i lituans van vèncer als teutons tot cantant el bogurodzica. No els van eliminar del tot, però en aquesta batalla hi va haver un munt de morts, una cosa espectacular, i va quedar gravat com una victòria simbòlica, més que com una victòria amb efectes a curt termini. Durant aquest segle, però, van aconseguir reduir la població teutoniana a la petita zona de Kaliningrad

Aquí es veu. La sortida al mar que té Polònia sembla força merdosa, però desenganyeu-vos, perquè coincideix justament amb Gdansk, una ciutat a la desembocadura del riu Vístula, que també passa per Varsòvia i Krakòvia. Amb la millora de l'agricultura, Europa de l'Est es va transformar amb el graner d'Europa, ja que l'Europa occidental estava massa ocupada amb d'altres refinaments (heu vist la corona d'aragó? quina meravella, hahah). Els pagesos feliços carregaven de blat les barques fluvials que recorrien el Vístula fins a Gdansk, i allà ho embarcaven en bonics vaixells de veles blanques que navegaven pel mar fins a Holanda

al mateix temps, els nobles polonesos, que estaven grassos i feliços, es reunien en petites assamblees allà pel mig del camp. Que el rei els deia: ei, vull fer la guerra a Bradenburg (per exemple), no em deixarieu pas els vostres exèrcits? Llavors els nobles, en aquestes assemblees, decidien si deien que sí o que no al rei. Amb els anys, aquestes assemblees van anar creixent, fins que el 1493 van crear el Sejm, que encara existeix i és el parlament polonès

A la resta d'europa s'estaven fent famosos els burgesos i a Polònia, ja ho veieu, eren els nobles

Ei, molt important. Malgrat la Jadwiga i en Iogaila havien unit Polònia i Lituània, l'únic que compartien era la figura reial. És a dir, els descendents d'en Iogaila eren els que feien de reis de Polònia, però, com ja veieu, a Polònia el rei era una mena de president


Val. Ara anem a parlar de la religió. Val la pena dedicar-li un punt i apart

per aquella època va aparèixer saltironejant per terres txeques un tal Jan, fill de Mr. Hus. En Jan Hus era un capellà prereformista: criticava l'alta jerarquia religiosa, deia que millor que no n'hi hagués, que fora el papa, què és això de predicar una cosa i fer-ne una altra, que la religió havia de ser una cosa íntima, per un mateix, i que per tant també s'havia de predicar amb llengua vernacle, la gent havia d'entendre què els hi estaven dient, faltaria més

com que el 1455 van inventar l'impremta, tot això va poder-se divulgar més fàcilment


(us heu fixat de quina manera s'estiren els països per tocar una mica de mar?)