Literatura de Polònia. s15

Anem a veure, doncs, què escrivien aquella bona gent

Tenim, per exemple, en Jan Dlugosz (el de la foto rodoneta) que va escriure, cap allà als vuitanta, els Anals i Crònica del Regne de Polònia, una obra força completa sobre la història de Polònia. Constava de 12 volums, on hi inclou algunes bones descripcions de la batalla de Grunwald. Era més historiador que cronista, i no escrivia el primer que li arribava a les mans, sinó que s'ho mirava tot molt bé








Després tenim en Jan Ostrorog. En Jan va ser el primer escriptor polític i laic polonès i la seva obra magna és Sobre l'organització de l'estat, que ja us podeu imaginar de què tracta. Evidentment, tant un Jan com l'altre eren nobles, que són els que tenien estudis i temps per escriure, i els que es dedicaven a la política. Aquest senyor tan simpàtic del quadre és un descendent de l'Ostrorog. L'Ostrorog Senior, seguidor d'en Hus, estava també en contra el poder religiós, això que es posés en política, i el fet d'haver de pagar tants delmes a Roma (com que estaven aliats amb els lituans, que fins fa res eren pagans, d'alguna manera s'havien de fer perdonar als ulls de déu), que els capellans paguessin per fer naixements i bodes i bautizos no li semblava bé tampoc. Defensava, en canvi, al pobre rei, això que els nobles manessin més que ell no li molava, i també estava a favor de les llengües vernacles, si és que un dia fins i tot va dir: "el que vulgui viure a Polònia que aprengui a parlar polonès", una mena d'indirecte als alemanys que hi havia per allà


Això no és tot. Tenim també el Diàleg del mestre policarpi amb la mort, la queixa del moribund, la cançó de wiklef, els laments de la mare de déu de la creu i tot de cançons i poemes satírics dels burgesos rient-se dels nobles, dels pagesos rient-se dels burgesos, dels nobles rient-se de tots. Uns anys després, d'aquest tipus de poesia, només quedava la que escrivien els nobles. Sí, eren així de guais