Pel que sembla, avui a Vladivostok hi fa un sol radiant. Una mica emboirat, però crec que és més aviat aquest sol d'hivern, que és tan blanquinós i ho deixa tot emboirat

Com deu ser, Vladivostok, més enllà d'aquesta estació de trens? Perquè el dia que hi posi els peus no em quedaré a l'estació, sinó que oloraré el mar, miraré els vaixells i el port grisos, passejaré pels carrers, que segur que són grisos i freds i t'has d'abrigar bé amb l'anorac i se't congelen les orelles, i segur que són amples i transitats, que la gent camina per allà ràpid, que a Vladivostok ningú passeja perquè tothom té coses a fer, amunt i avall. Veig dones russes amb l'anorac marró i una bossa de plàstic a una mà (no em feu dir perquè una bossa de plàstic) i també homenots russos amb una bossa de plàstic a una mà (el mateix), que grunyen i et miren malament. I en un edifici hi ha una finestra ben tancada, un edifici groc-beix, de tres pisos sense comptar el de baix, i al costat de la finestra tancada hi ha una finestra oberta que dóna a una habitació. Quan entres a la casa a la qual pertany aquesta habitació, els vidres de les ulleres se t'entelen. Llavors algú s'acosta a la finestra oberta per tancar-la, perquè passa aire i a Vladivostok, malgrat aquest solet d'hivern, hi fa molt fred, i es bufa les mans mentre s'apropa a la finestra, i mentre la tanca mira a baix. Per baix hi passo jo, amb la motxilla a l'esquena, i busco l'hotel on hi passaré la nit

De Vladivostok només en tinc una imatge al cap i és la mateixa que surt a la webcam, la resta li poso jo; aquest, com ja he comentat molts cops, no és un bloq informatiu de gaire res


Haig d'anar a Vladivostok i sortir per la porta del mig de l'estació, obrint-la de bat a bat, que el fred se m'arrapi a la cara, de la mateixa manera que haig de tornar a Sarajevo i a Belgrad, que haig de posar els peus a Bielorússia, que m'haig de fer una foto fent el símbol de la victòria davant de Sant Basili, que haig d'anar a Samarqanda a seure a un banc, que haig de fer una foto al carrer principal d'Uldz


no puc deixar-hi de pensar