dimecres, 7 de novembre del 2007

Vale, anem a intentar traduir un text en serbo-croat amb els coneixements que tenim (que tinc) en aquest moment d'altres idiomes variats

Tinc un text aquí d'una primera lliçó d'un curs de serbo-croat. Com que em fa pal fer copiar-enganxar amb les lletres de l'alfabet, les consonants no tindran ni barretets ni accents, se siente

Aviam. Ben bé per passar l'estona, eh. Som-hi

Profesorica i studenti su u ucionici
Això deu voler dir que "La professora i els estudiants" fan alguna cosa.
Ovo je Aida Dedic
Ella es diu Aida Dedic o alguna cosa semblant. Ovo no és ella, de totes maneres, perquè
Ona je profesorica
Això s'assembla molt al rus. /Ona/ és ella (en rus) i je s'assembla força a /iest/, que en rus és el verb "ser/estar" en present d'indicatiu. La diferència és que els russos no utilitzen pràcticament mai el iest, i en rus, professora no és profesorica
Ovo su studenti
O sigui que podem arribar a la conclusió que Ovo són "aquests" (/eta/ en rus), su potser un possessiu?? no ho crec. I studenti plural d'estudiant, que sí, els russos, els iugoslaus (és un pal escriure serbi-croat-bosni-etc cada vegada, em permeteu la llicència?) i els italians fan el plural amb i
Oni uce bosanski jezik
Oni és com /ani/ en rus, que és "ells". Bosanski jezik també s'assembla molt al rus, seria /bosanski iazik/, llengua russa. Uce deu ser un verb, però no sé quin. Estudien? Fan? Estan?
Oni su iz raznih zemalja
Impossible. "Ells" alguna cosa

No està malament del tot, no? Anem al diàleg entre la profesorica i els seus alumnes

P: Odakle ste?
Per saber què demana, potser estaria bé veure la resposta
I: Ja sam iz Njemacke
Ni puta idea. Ja segur que és "jo", però la resta... Njemacke s'assembla molt a la manera de dir "alemany" que tenen els russos (/nemeski/) o sigui que potser és això
P: Molim vas, ponovite ime i prezime!
Ni idea. Joder. Molim vas és siusplau, vaja, molim crec que era siusplau
I: Moje ime je Ingrid a prezime Fogl
Aviam, això deu ser el meu nom és Ingrid. Moje s'assembla a algun possessiu rus (moi, maiá, maié, etc), ime s'assembla al rus /imiá/, que és nom, je ja hem vist que és "és". "a" potser vol dir "i" (en rus també utilitzen la "a" i la "i" per dir "i", però prezime Fogl no ho sé, potser és un nom de lloc
P: A vi? Kako se zovete?
Claríssim: i vosaltres? Com us dieu? (en rus /a vi? kak (nohosé) zabut?)
L: Ja sam Lora Carmen. Dolazim iz Francuske
Jo sóc la Lora Carmen. Dolazim potser és per indicar... bé, no trobo traducció. Que la Lora és francesa
T: Ja sam Tarik Radza. Ja sam iz Irana
En Tarik Radza és d'Iran. Em sembla que els russos, per fer el genitiu-complement del nom, també afegeixen la "a" al final de paraula
P: Da li su svi na casu?
Chi lo sa? Io non lo so. /ia nie snaiu/. Jo què cony sé
T: Moj drug Robert Jones nije ovdje. On je iz Amerike
El meu amic (/moi drug/ en rus, no té més) Robert Jones alguna cosa alguna cosa. Ell (/on/ en rus) és d'Amèrica
i venen dos frases més que tampoc entenc res
P: Zasto vas drug nije na casu?
(alguna cosa del teu amic)
T: Danas je zauzet. On je novinar
No sé!


ARA!!! Vocabulari
ucionica = la classe
uciti = aprendre. En rus, "estudiar" és uchit-sa, força semblant
razni = divers
zemlja = la terra. En rus, "zim-ià"
zvati se = dir-se
drago mi je = molt de gust
odakle = on
molim = siusplau
ponoviti = repetir
ime = nom /imià/ en rus, ja ho he dit
prezime = cognom
dolaziti = venir (ah clar, "vinc de frança", abans)
svi = tots. Amb rus també és alguna cosa semblant, no ho sé ben bé
cas = hora de classe. De fet, no s'escriu "cas", s'escriu amb un barretet a la c, i sona "chas", que s'assembla molt a "chas", que és hora en rus
drug = company
zasto = per què
danas = avui
zauzet = ocupat
novinar = periodista

Ara ja ho podríem traduir pràcticament tot, no? apa, teniu deures, hahah (amb qui parlo???? hahahah)