conte popular albanès (absolutament genial)
Hi havia una vegada tres germans i el menor d'ells s'anomenava Queros. La seva dona era molt bonica i els altres dos l'ambicionaven tenir per ells. Un dia li van dir al seu jove germà:
- Prepara't i vine amb nosaltres per un llarg viatge.
- D'acord, com vulgueu - els va respondre Queros.
Així doncs, el dia de la marxa, va cridar a la seva dona i li va dir:
- Escolta amb atenció el que et diré. Els meus germans i jo hem de fer un viatge per terres llunyanes. No has d'inquietar-te per això, sinó estar molt alerta i no obrir la porta a ningú fins que jo no hagi tornat i et digui que m'obris.
Quan va estar tot preparat, els tres germans van emprendre la marxa. Després de caminar durant cert temps, es van aturar per descansar i el major dels tres germans va dir a Queros:
- Fa un sol abrasador i defallirem per culpa de la sed. Aprop d'aquí hi ha un pou, però no tenim a mà una corda amb la que pujar l'aigua cap amunt. Com que tu ets el més àgil dels tres, seràs qui descendeixi fins el fons del pou.
- D'acord - va respondre Queros, - però vosaltres heu d'aguantar-me bé, ja que si caic corro un gran perill d'ofegar-me.
- No et preocupis per això - el van tranquil·litzar ells, - nosaltres et sostindrem des d'aquí dalt.
D'aquesta manera Queros va descendir pel pou i els va proporcionar l'aigua als seus germans, però quan es va disposar a pujar, ells el van deixar anar i va caure al món subterrani, sobre la casa d'una dona anciana. Aquesta li va oferir hospitalitat i li va dir que podia donar-li menjar, però que no tenia ni una sola gota d'aigua ja que una terrible kuçedra rondava contínuament l'única font del poble i devorava allà a una persona tots els dies.
Queros va arribar fins la font i va veure prop d'ella a una jove tota afligida que entre sanglots li va dir:
- El meu germà es casa avui, però la kuçedra no vol donar-me aigua, si no és amb la condició que se'm pugui menjar...
- No et preocupis per això, ni deixis que el desànim s'apoderi de tu - li va respondre Queros i, col·locant el seu cap sobre els genolls de la jove, es va quedar adormit allà mateix.
Al cap d'una estona va aparèixer la kuçedra, la noia es va posar a plorar de nou i Queros es va despertar. Llavors va introduir entre les mandíbules de la hidra tres cabdells de llana, que es van quedar encreuats a la gola del monstre. A continuació va desenveinar l'espasa i li va tallar el cap d'un sol cop.
El rei i tots els habitants del país se'n van alegrar molt i van voler saber què li podien oferir com a recompensa.
- Res, no vull res - va respondre Queros. - Tan sols que em porteu allà dalt, al lloc d'on vaig venir perquè sento nostàlgia després d'una absència tan llarga.
- Està bé - li van respondre ells, - però abans hauràs de matar la serp que tots els dies intenta devorar les cries de l'única àguila que tenim aquí; ella, per recompensar-te, et transportarà al teu món.
Queros es va dirigir fins al lloc on l'àguila tenia el seu niu, es va emboscar a l'espera que fes aparició la serp, que no va tardar gaire a arribar, i acte seguit la va matar.
Quan l'àguila va tornar i va veure els seus pollets sans i estalvis i morta la serp, es va posar molt contenta i va prometre a Queros que el portaria fins al seu país, però abans hauria de proporcionar-li dotze grans pans i dotze porcions de carn. El jove els hi va proporcionar sense entretenir-se i seguidament van emprendre el vol.
Però, com que el recorregut era llarg, les provisions es van acabar ben aviat i l'àguila va dir que no podria continuar el viatge sense res per portar-se a la boca i que li seria precís desfer-se del seu passatger. Llavors Queros es va tallar els panxells (les pantorrillas) i llavors una rodanxa de cadascuna de les seves cuixes, i li anava donant els trossos de carn perquè mengés a mesura que avançaven. Al cap de poc l'àguila va tenir gana de nou i va tornar a demanar-n'hi més per calmar la seva fam inacabable, o sigui que el jove Queros li va entregar un tros del seu pit. Una mica més tard li va oferir part dels seus braços i de la seva esquena. Malgrat tot, l'àguila tenia cada vegada més gana i el viatge semblava interminable. Llavors en Queros li va donar per menjar el que li quedava de la carn del seu cos. I així, quan per fi van arribar al nostre món, el viatger no era més que un esquelet a espatlles de l'àguila.
Els nens, que van ser els primers en adonar-se'n, corrien i s'agitaven cridant: Mireu, mireu! Un mort i un ocell que volen junts!...
- Prepara't i vine amb nosaltres per un llarg viatge.
- D'acord, com vulgueu - els va respondre Queros.
Així doncs, el dia de la marxa, va cridar a la seva dona i li va dir:
- Escolta amb atenció el que et diré. Els meus germans i jo hem de fer un viatge per terres llunyanes. No has d'inquietar-te per això, sinó estar molt alerta i no obrir la porta a ningú fins que jo no hagi tornat i et digui que m'obris.
Quan va estar tot preparat, els tres germans van emprendre la marxa. Després de caminar durant cert temps, es van aturar per descansar i el major dels tres germans va dir a Queros:
- Fa un sol abrasador i defallirem per culpa de la sed. Aprop d'aquí hi ha un pou, però no tenim a mà una corda amb la que pujar l'aigua cap amunt. Com que tu ets el més àgil dels tres, seràs qui descendeixi fins el fons del pou.
- D'acord - va respondre Queros, - però vosaltres heu d'aguantar-me bé, ja que si caic corro un gran perill d'ofegar-me.
- No et preocupis per això - el van tranquil·litzar ells, - nosaltres et sostindrem des d'aquí dalt.
D'aquesta manera Queros va descendir pel pou i els va proporcionar l'aigua als seus germans, però quan es va disposar a pujar, ells el van deixar anar i va caure al món subterrani, sobre la casa d'una dona anciana. Aquesta li va oferir hospitalitat i li va dir que podia donar-li menjar, però que no tenia ni una sola gota d'aigua ja que una terrible kuçedra rondava contínuament l'única font del poble i devorava allà a una persona tots els dies.
Queros va arribar fins la font i va veure prop d'ella a una jove tota afligida que entre sanglots li va dir:
- El meu germà es casa avui, però la kuçedra no vol donar-me aigua, si no és amb la condició que se'm pugui menjar...
- No et preocupis per això, ni deixis que el desànim s'apoderi de tu - li va respondre Queros i, col·locant el seu cap sobre els genolls de la jove, es va quedar adormit allà mateix.
Al cap d'una estona va aparèixer la kuçedra, la noia es va posar a plorar de nou i Queros es va despertar. Llavors va introduir entre les mandíbules de la hidra tres cabdells de llana, que es van quedar encreuats a la gola del monstre. A continuació va desenveinar l'espasa i li va tallar el cap d'un sol cop.
El rei i tots els habitants del país se'n van alegrar molt i van voler saber què li podien oferir com a recompensa.
- Res, no vull res - va respondre Queros. - Tan sols que em porteu allà dalt, al lloc d'on vaig venir perquè sento nostàlgia després d'una absència tan llarga.
- Està bé - li van respondre ells, - però abans hauràs de matar la serp que tots els dies intenta devorar les cries de l'única àguila que tenim aquí; ella, per recompensar-te, et transportarà al teu món.
Queros es va dirigir fins al lloc on l'àguila tenia el seu niu, es va emboscar a l'espera que fes aparició la serp, que no va tardar gaire a arribar, i acte seguit la va matar.
Quan l'àguila va tornar i va veure els seus pollets sans i estalvis i morta la serp, es va posar molt contenta i va prometre a Queros que el portaria fins al seu país, però abans hauria de proporcionar-li dotze grans pans i dotze porcions de carn. El jove els hi va proporcionar sense entretenir-se i seguidament van emprendre el vol.
Però, com que el recorregut era llarg, les provisions es van acabar ben aviat i l'àguila va dir que no podria continuar el viatge sense res per portar-se a la boca i que li seria precís desfer-se del seu passatger. Llavors Queros es va tallar els panxells (les pantorrillas) i llavors una rodanxa de cadascuna de les seves cuixes, i li anava donant els trossos de carn perquè mengés a mesura que avançaven. Al cap de poc l'àguila va tenir gana de nou i va tornar a demanar-n'hi més per calmar la seva fam inacabable, o sigui que el jove Queros li va entregar un tros del seu pit. Una mica més tard li va oferir part dels seus braços i de la seva esquena. Malgrat tot, l'àguila tenia cada vegada més gana i el viatge semblava interminable. Llavors en Queros li va donar per menjar el que li quedava de la carn del seu cos. I així, quan per fi van arribar al nostre món, el viatger no era més que un esquelet a espatlles de l'àguila.
Els nens, que van ser els primers en adonar-se'n, corrien i s'agitaven cridant: Mireu, mireu! Un mort i un ocell que volen junts!...
Oi que ningú s'esperava aquest final? brutal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada