reflexió llarga

anava a fer un post sobre Ucraïna però al final m'ha vingut una altra cosa al cap, que ja fa temps que em crida l'atenció

i és el fet de la consiència d'eslaus que semblen tenir els eslaus, sobretot comparada amb la poca consciència de romànics que tenim nosaltres. És curiós. De romànic nosaltres sembla que només en tenim la llengua, però segurament devem tenir d'altres trets culturals en comú amb tots (o més o menys tots) els que tenen una llengua romànica

Molts cops suposo que destaca més el caràcter occident-orient, però és que tinc la sensació que a nivell d'europa, orient va fortament lligat amb el concepte eslau, però fent servir la lògica geogràfica (sóc una viciada de la geografia, no hi puc fer res), també podríem dir que sí que és cert que l'est d'europa és eslau (rússia, ucraïna, bielorússia, els balcans amb unes quantes excepcions) de la mateixa manera que l'oest d'europa és romànic (catalunya, espanya, frança, itàlia, portugal, andorra) i centre europa és una barreja de tot plegat més els germànics i els fino-hungars o com es digui (aquest últim grup sona molt a "cul-de-sac", però alguna relació que no sé tindran les llengües dels països del nord amb els hongaresos)

El que vull dir és perquè no tenim cap mena de consciència "romànica". Iugoslàvia ho diu tot. Eslaus del sud! Si mai es fes un país sencer de la península ibèrica, mai MAI a ningú li passaria pel cap anomenar-ho "Romànics d'Ibèria"

oh sí, direu potser, els balcans van estar molt de temps sota els mateixos imperis, tots junts, però i què passa amb albània? i amb grècia? per què sembla que prevalgui allà la consciència d'eslau i aquí en canvi no?

hmm.. que algú em faci una llista de "trets culturals que els països romànics tenen en comú", jo llavors faré una llista de "trets culturals que els països eslaus tenen en comú" i compararem


és més, voldria saber (i no ho sé), fins a quin punt tenen consciència de pertànyer ells a un mateix grup anoment "eslaus" (encara que ja vam parlar dels tres grups de llengües eslaves), o si som senzillament nosaltres que els posem tots en un mateix sac. És a dir, fins a quin punt un txec es considera del mateix poble que un búlgar només pel fet de ser eslau

Com que, pel que sembla, no ens sentim romànics, llavors inventem altres coses com mediterranis o occidentals. Clar que quan parlem de mediterranis no estem parlant de montenegro, però sí de grècia, però no d'egipte, però sí del pròxim orient (afirmo tot això una mica a ull, ja em perdonareu el poc rigor científic). Em sembla que l'única cosa que fotem és posar-nos noms i etiquetes, per què diuen que ens definim per contrast, no?

el llenguatge té un munt de coses bones, però aquest hàbit que tenim de definir-nos sempre per contrast crec que ha fet molt mal. Potser hi ha una llengua no-indoeuropea que parla sense fer servir contrastos. El fet que tu siguis alt no significa que no siguis baix. Significa que ets alt



Veieu? escrivint escrivint, de tant en tant en surt alguna cosa aprofitable i tot. O sigui que, el de sempre.... VISCA ESLAVOLÀNDIA


Potser la diferència bàsica que ara em ve al cap, és que els eslaus eren un poble que es va anar escampant i establint per europa (un mateix origen) i que els idiomes romànics venen de l'imperi romà i eren pobles ja d'abans... Igualment podríem haver-nos acabat considerant romànics, de la mateixa manera que els pobles que hi havia abans als llocs on es van establir els eslaus s'han acabat considerant eslaus



és igual. Romànics d'Ibèria. A veure qui té els collons