A tipical laura thursday day (xitverg djen)

Jo sóc la Laura. Avui som dijous. четверг, pels russos. I si no us acontenteu amb la sola grafia i voleu, a més a més, llegir-ho amb la veu interiorment, quan veieu четверг, exclameu chítverg, encara que tampoc em feu gaire cas, perquè mai he escoltat cap rus autèntic pronunciar-ho. Vaig a explicar el meu dia, com a mínim fins al moment actual, o fins que trobi alguna cosa millor a fer, o fins que la pastilleta faci efecte damunt del meu mal d'ovaris

Primer m'he despertat a dos quarts de sis, que ja es podria considerar que és avui. Una companya de pis és becaria, i fa de becaria a la tele, i avui ha anat a fer de becaria de la tele a lleida, i el nostre pis és a barcelona. O sigui que s'ha aixecat a dos quarts de sis perquè el despertador ha sonat a aquesta hora. Jo m'he despertat però al cap d'una estona m'he tornat a adormir. Llavors, unes quantes hores més tard, m'he despertat i he mandrejat al llit llegint Orlando (l'he acabat)

Després he sortit de fora el llit i m'he anat a mirar al mirall, sobtada de nou per la lenta desaparició de les celles sota el serrell. Proferint un esgarip, he recordat que fa dies que he decidit que aquest matí anava a la perruqueria. Per esmorzar m'he fet un biquini. I un cafè. Llavors he anat a la perruqueria, i tot i que no hi havia pràcticament ningú, m'he pogut llegir, mentre m'esperava, un parell de capítols d'un altre llibre, El último amor en Constantinopla, de Milorad Pavic. L'anterior propietari/a en va subratllar frases, una de les quals, la que llegeixo a la perruqueria, és Los recuerdos son el sudor del alma. No és una frase que m'agradi especialment, com tampoc em molesta especialment que el llibre tingui frases subratllades. Més endavant n'hi ha una altra, Los lobos devoran hasta las ovejas contadas. Em tallen el serrell, per fi

Passo per l'Schleker (si ho he escrit bé, tindrà el seu mèrit), que és una cadena de botigues que sempre m'ha cridat l'atenció, perquè mai he entès gaire el seu criteri per escollir productes per posar a la venda. Compreses, galetes de gos i de persona, mitjonets fins, caramels, lleixiu, culleretes per donar papilles al nen, suc de préssec. Sempre havia pensat que era perquè, si estaves de viatge i et faltava qualsevol cosa -dins d'un ventall lògic de coses que et pots oblidar-, allà sabies que ho trobaves. Com saps que al McDonalds i al BurgerKing hi trobaràs uns lavabos gratis aproximadament nets. Però els productes de neteja de la casa de l'Shlecker (potser s'escriu així) em desorienten. No sé, no sé

Del camí de tornada a casa m'he creuat amb un grup de nens que feien una volta pel barri disfressats de falleres, o sevillanus, o alguna cosa típica que no he sabut identificar gaire, rodejats de padres fotografiant. Les faldilles de les nenes eren de plàstic i les cares dels nens de desorientació, no m'estranya, pobres criatures, quina vergonya

Un cop a casa, he deixat arraconat el llibre de les frases subratllades i n'he agafat un altre, Una tomba per a Boris Davidovic, de Danilo Kis, que és el tercer cop que el començo. Són contes curts i un cop llegit el primer, sempre me n'oblido i no l'agafo fins uns mesos després i torno a llegir-me el primer i prou (aquest cop també). Llavors hem fet el dinar amb una companya de pis (una altra, en tinc per donar i regalar, però ni les donaria ni les regalaria), i jo passava el bacon per la paella i l'escoltava mentre ella tallava trossets de formatge i m'explicava la vida i els miracles de Plini el vell i d'Aristòtil com a científic, no poeta

Hem dinat i bàsicament no he fet gaire res més que desplaçar-me fins a l'ordinador, intentar llegir-me el post d'en Veiga on parla sobre un dels candidats a les eleccions serbies (però me n'he cansat i ja ho acabaré una altra estona), mirar-me per sobre europapress-notícies-europa, dir adéu a la companya de pis d'en Plini, que se n'anava a fer un examen sobre ell, dir hola i adéu a una altra companya de pis, que només ha vingut a dinar, i, fa cosa de deu minuts, dir hola a l'altra companya de pis, que acaba d'arribar de Lleida i s'està fent alguna cosa de dinar (ara ja el menja i vaig a fer-li companyia)