diumenge, 17 de febrer del 2008

i mentrestant, segueixen els plans per anar a treballar a Belgrad aquest estiu

A l'oficina jove de barcelona em van donar el telèfon del consulat serbi a barcelona, però telefònica em va informar amablement que aquest número ja no existia. Llavors vaig trucar directament a l'ambaixada de madrid, però havia de triar entre un munt d'opcions (economia, secretaria, no sé què més), em vaig posar nerviosa i vaig penjar el telèfon

Això fa una setmaneta i poc. Ara he rebut un mail d'en Dobri, el meu amic de Belgrad
Em diu que el més pràctic seria que busqués feina a un bar o un club nocturn (com a camarera, especifíca). He treballat ja en un bar, i he treballat molt de cara al públic, i m'agrada i més si sóc a Belgrad.. Diu que tampoc serà un gran problema, no parlar molt bé el serbi. El problema està en que, de moment, no el parlo en absolut. Sé dir Ja sam dobro, que vol dir que "estic bé". En fi. No seré la primera ni l'última persona que va a un país sense parlar l'idioma, no fotem. També em diu que no esperi guanyar gaires diners, però això tampoc és un problema. No vaig pas a Sèrbia a fer-me rica
Servir rakija en un dels bars-vaixells ancorats al Sava? Pagaria, per fer això! Pagaria!
Que no m'esperi guanyar més de 300 euros al mes. Va bé. Que es pot trobar alguna habitació per 100-150 euros. Va bé. Que passi de trucar a ambaixades i polles. Que quan arribi allà, em vagi a inscriure a la policia, que no demani cap visat de treball ni res, que és massa complicat i massa car. Si volgués treballar com a professora d'universitat, potser sí.. però pel que vull fer.. O sigui que suposo que li farem cas

També diu que gràcies per escriure-li "Tvoja lepa Srbija". Ah sí, també sé dir això, en serbi. Vol dir "la teva bonica Sèrbia". I que preguntarà a algun dels seus amics filòlegs-hispànics si volen fer intercanvis lingüístics



Només queda, doncs, començar a mirar dates. Que sí que sí, que me'n torno a Belgrad