i ara en diré coses variades i deslligades unes de les altres, perquè me l'estic rellegint i em ve de gust dir-ne coses
Svejk és el típic anti-heroi, un tiu grassonet, que ja va per els quaranta i segurament els passa, borratxo, xerraire.. però te l'estimes i adores perquè, a diferència d'altres anti-herois, no se'n surt de les situacions amb l'enginy, sinó per la seva bondat, inocència i, sovint, perquè consideren que és un inútil
Sí, Svejk no és un "bon soldat" pel seu valor demostrat al camp de batalla, per la força amb què aguanta l'arma, per les seves encertades decisions quan es tracta d'elaborar estratègies militars.. Svejk és un bon soldat perquè, cosa que li demanen els seus superiors que faci, cosa que fa. És més, està convençut que és estupendu fer allò, que l'exèrcit és una meravella, que les presons són una meravella, que la justícia és una meravella, que l'emperador és una meravella. Clar que tampoc el veureu mai estressat per complir una ordre. Ja ho fa, sí, però si s'ha d'aturar a prendre una cervesa, ho farà
Diries que no actua mai de mala fe, però prou que veus com enganya la gent per vendre-li gossos petaners com si fossin de raça, i d'altres coses que, bé.. és que l'svjek mola
És un personatge xerraire, se'n va constantment d'un tema a l'altre, donant la mateixa importancia a la mort de l'arxiduc Ferran i a un tiu que se'l va emportar la policia perquè no podia pagar a la taverna, tot té el mateix valor dins la frase, és un llibre fet d'anècdotes, de comentaris
Per culpa d'això molts cops el tenen per un dissident, un rebel,.. per massa xerraire, simple, continuament consideren la seva sinceritat com 1.idiotesa, 2.falta de respecte, cosa que fa que es passi la novel·la sencera entrant i sortint de la presó
Ah, i de què va el llibre. El llibre se situa a la primera guerra mundial. De fet, comença amb l'assassinat a Sarajevo. Svejk, que va ser expulsat del servei militar per idiota (de fet, és un "idiota oficial"), estima la seva pàtria austro-hungara, entra a la sala de la presó on l'interroguen exclamant "bona tarda tinguin, senyors!", considera que el pobre emperador ja ha patit prou com perquè ara els turcs (segons les seves teories) li matin l'oncle Ferran a trets com si fos un gos, i no pas d'un infart perseguint velles que busquen bolets, cosa molt més digne (paraules textuals, sí), i que si s'ha de lluitar per l'imperi austrohúngar, es lluitarà. I malgrat el llibre passa durant la primera guerra mundial i parla de la guerra, aquesta sempre queda molt de rerefons, de fet ell mai arriba al front de batalla, si no és perquè el detenen, és perquè es perd pel camí, o el fan presoner perquè s'ha vestit amb un uniforme rus. De tant en tant creua algun territori on s'hi troben restes de cadàvers, roba estripada penjant dels arbres, però poca cosa més, sempre és de fons
L'argument, doncs, és molt simple: l'Svejk vol anar a lluitar, però no hi ha manera
Res, res, paro....
copiaré, però, el primer paràgraf. Perquè les aventures del bon soldat svejk és, sobretot, un llibre que fa molt de riure. Però molt
1. El bon soldat Svejk intervé en la guerra mundial
- Així, ens han matat en Ferran - va dir la mestressa al senyor Svejk, que, un cop declarat idiota per la comissió mèdica militar, havia abandonat el servei i vivia de la venda de gossos, uns horribles monstres híbrids per als quals inventava falses genealogies.
Tret d'aquesta ocupació, patia de reumatisme i en aquell moment precís s'empastifava els genolls amb un liniment camforat.
- De quin Ferran parla, senyora Müllerova? - va preguntar Svejk sense deixar de fer-se massatges als genolls -. Jo en conec dos, de Ferrans. L'un és criat de l'adroguer Prusa, aquell que una vegada es va empassar per equivocació una ampolla de pomada per als cabells, i també conec un tal Ferran Kokoska, que recull merda de gos. El món poc hi perdria sense cap dels dos.
i segueix amb aquest ritme. No és complicat, passes l'estona estupendament bé i tanques l'última pàgina amb una llagrimeta a l'ull esquerra de tant de riure i amb una llagrimeta a l'ull dret de tristesa perquè ja s'ha acabat el llibre
Us podria parlar de molts altres llibres. Però l'Svejk es mereix un post i un altre post i un altre i un altre i un altre
LLEGIU-VOS EL PUTU LLIBRE
(o que aixequi la mà qui se l'hagi llegit i estigui d'acord amb mi)
Svejk és el típic anti-heroi, un tiu grassonet, que ja va per els quaranta i segurament els passa, borratxo, xerraire.. però te l'estimes i adores perquè, a diferència d'altres anti-herois, no se'n surt de les situacions amb l'enginy, sinó per la seva bondat, inocència i, sovint, perquè consideren que és un inútil
Sí, Svejk no és un "bon soldat" pel seu valor demostrat al camp de batalla, per la força amb què aguanta l'arma, per les seves encertades decisions quan es tracta d'elaborar estratègies militars.. Svejk és un bon soldat perquè, cosa que li demanen els seus superiors que faci, cosa que fa. És més, està convençut que és estupendu fer allò, que l'exèrcit és una meravella, que les presons són una meravella, que la justícia és una meravella, que l'emperador és una meravella. Clar que tampoc el veureu mai estressat per complir una ordre. Ja ho fa, sí, però si s'ha d'aturar a prendre una cervesa, ho farà
Diries que no actua mai de mala fe, però prou que veus com enganya la gent per vendre-li gossos petaners com si fossin de raça, i d'altres coses que, bé.. és que l'svjek mola
És un personatge xerraire, se'n va constantment d'un tema a l'altre, donant la mateixa importancia a la mort de l'arxiduc Ferran i a un tiu que se'l va emportar la policia perquè no podia pagar a la taverna, tot té el mateix valor dins la frase, és un llibre fet d'anècdotes, de comentaris
Per culpa d'això molts cops el tenen per un dissident, un rebel,.. per massa xerraire, simple, continuament consideren la seva sinceritat com 1.idiotesa, 2.falta de respecte, cosa que fa que es passi la novel·la sencera entrant i sortint de la presó
Ah, i de què va el llibre. El llibre se situa a la primera guerra mundial. De fet, comença amb l'assassinat a Sarajevo. Svejk, que va ser expulsat del servei militar per idiota (de fet, és un "idiota oficial"), estima la seva pàtria austro-hungara, entra a la sala de la presó on l'interroguen exclamant "bona tarda tinguin, senyors!", considera que el pobre emperador ja ha patit prou com perquè ara els turcs (segons les seves teories) li matin l'oncle Ferran a trets com si fos un gos, i no pas d'un infart perseguint velles que busquen bolets, cosa molt més digne (paraules textuals, sí), i que si s'ha de lluitar per l'imperi austrohúngar, es lluitarà. I malgrat el llibre passa durant la primera guerra mundial i parla de la guerra, aquesta sempre queda molt de rerefons, de fet ell mai arriba al front de batalla, si no és perquè el detenen, és perquè es perd pel camí, o el fan presoner perquè s'ha vestit amb un uniforme rus. De tant en tant creua algun territori on s'hi troben restes de cadàvers, roba estripada penjant dels arbres, però poca cosa més, sempre és de fons
L'argument, doncs, és molt simple: l'Svejk vol anar a lluitar, però no hi ha manera
Res, res, paro....
copiaré, però, el primer paràgraf. Perquè les aventures del bon soldat svejk és, sobretot, un llibre que fa molt de riure. Però molt
1. El bon soldat Svejk intervé en la guerra mundial
- Així, ens han matat en Ferran - va dir la mestressa al senyor Svejk, que, un cop declarat idiota per la comissió mèdica militar, havia abandonat el servei i vivia de la venda de gossos, uns horribles monstres híbrids per als quals inventava falses genealogies.
Tret d'aquesta ocupació, patia de reumatisme i en aquell moment precís s'empastifava els genolls amb un liniment camforat.
- De quin Ferran parla, senyora Müllerova? - va preguntar Svejk sense deixar de fer-se massatges als genolls -. Jo en conec dos, de Ferrans. L'un és criat de l'adroguer Prusa, aquell que una vegada es va empassar per equivocació una ampolla de pomada per als cabells, i també conec un tal Ferran Kokoska, que recull merda de gos. El món poc hi perdria sense cap dels dos.
i segueix amb aquest ritme. No és complicat, passes l'estona estupendament bé i tanques l'última pàgina amb una llagrimeta a l'ull esquerra de tant de riure i amb una llagrimeta a l'ull dret de tristesa perquè ja s'ha acabat el llibre
Us podria parlar de molts altres llibres. Però l'Svejk es mereix un post i un altre post i un altre i un altre i un altre
LLEGIU-VOS EL PUTU LLIBRE
(o que aixequi la mà qui se l'hagi llegit i estigui d'acord amb mi)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada