Un post molt llarg

He hagut d'apagar la tele de casa perquè no se sentia bé el so. Més aviat, el so no se sentia en absolut, ni tampoc funcionava el subtitulat pels sords, o sigui que he apagat la tele de casa

ahir també es va espatllar el mando de la tele del pis i no podíem passar de la tele a la uii i viceversa, i hi havia un munt de gent al pis, asseguda al sofà nou -nou pel pis, no per anys de vida-, esperant que el mando funcionés i poder jugar al beisbol i que en cuní i la cinta del cor de la ciutat recollissin pilotes, que és una cosa que ens fa una gràcia terrible

també em van preguntar per Beirut perquè havien vist sobre el video un cd de Fanfare Ciocarlia. La relació.. ni jo l'acabo de veure, però en fi, va anar així. Parlant de cançons, l'altre dia me'n baixava d'en Vlado Kreslin, un eslovè que es veu que allà és dels més coneguts, i vaig trobar una versió del Lili marleen, i clar, em va venir al cap Underground, i en Tito que era traslladat cap a Belgrad des de Ljubljana (com a bon iugoslau, va nèixer a croàcia, va morir a eslovènia i està enterrat a belgrad) i em sembla que a la pel·lícula posen justament aquesta cançó de fons, però em sembla que la posen quan les tropes alemanyes entren a Iugoslàvia, que la veritat és que tindria força més sentit

Després d'apagar la tele de casa m'he posat davant l'ordinador i escoltava música i s'ha posat la cançó de lili marleen versió vlado kreslin, i després una de Beirut

Em ve molt de gust anar de Maribor a Zagreb amb tren

A vegades escric i escric i em surt alguna frase que més o menys està bé, però aquest post se n'anirà directe a la categoria cul-de-sac. Ahir em deien a classe de literatura italiana que un tio deia que fer poesia era com fer una mena de monòleg, que de fet no estaves parlant amb ningú, la gràcia de la poesia és que t'agafaves el poema com a teu, en fi, coses així que en el seu moment vaig entendre però ara ja no sé dir. Coses d'aquelles que fas: ho he entès! i se't posa la pell de gallina, i una estona després ja no entens. Potser m'ho van dir a classe de teoria de la literatura, parlant sobre romanticisme. Resulta que, sense esperar-m'ho, he tret molt bona nota de teoria de la literatura. No la millor, però pràcticament. I això que durant tota la vida he estat de ciències. A prendre pel cul. Com que em consta que no tinc més de 20 visites diaries al bloq, i bàsicament són jo cada cop que obro el firefox, o algun despistat que busca coses pel google, o els meus pares que avui els hi he dit que sí, que escric al bloq!, o en fi, els quatre de sempre que què caram, ja hi ha confiança, doncs deixo la modèstia aparcada per aquí al costat i dic que què collons, que en això de fer filologia sóc fastigosament bona

Què? és veritat. Per arquitectura, ja ho puc dir, no servia. Collons. No servia i punt. No he sabut mai combinar colors i això era una de les coses que més em preocupaven. Un arquitecte ha de saber combinar colors. En fi. Només servia per escriure tractats filosòfics d'arquitectura quan era tan tard per la nit que era com si anés drogada. L'endemà al matí tampoc s'entenia res del que havia escrit, però estava molt bé. Jolin, que un dia vaig entendre en Musil, eh? O almenys vaig arribar a un munt de conclusions que potser no tenien res a veure amb el que volia dir en Musil. Ja les té, aquestes coses, el llegir i l'escriure

És curiós, per altra banda, que pocs amics conservo després de tres anys i poc de carrera. Els puc comptar amb els dits d'una mà i encara em sobren uns quants dits. Ja puc dir que tinc més amics filòlegs que arquitectes. Però no en diré els motius, que faria lleig. Bé, va, sí que ho dic. Ningú que es cregui un putu crak de les lletres o el coneixement d'una cultura o d'un idioma pot aspirar a fer-se ric amb això. Els que es creuen uns putus craks de l'arquitectura, sí. Per això quan a classe de projectes es posaven a dir gilipollades em venien moltes ganes de repartir cops de puny, en canvi si a classe de literatura es posen a dir gilipollades, doncs mira, que les diguin, ningú s'ho trobarà al mig del carrer. Segurament hi ha tants filòlegs gilipolles com arquitectes gilipolles, però què voleu, em sento més còmode entre filòlegs gilipolles. Possiblement en sóc una altra. Almenys sóc conscient que fer filologia bàsicament serveix per tenir moltes curiositats per explicar. Com que l'autor del soldat Svejk era un borratxo o que per dir "escric" en rus has de dir alguna cosa semblant a "pixu", i si vols escriure a en Brad pitt, has de de dir alguna cosa semblant a "Ia pixu Pitu", que també fa molta gràcia. També saps els autors d'un munt de cites i pots aprofitar per escriure-les damunt de cada capítol el dia que et decideixis a escriure un llibre. I jo perquè faig eslaves, que no li importa a absolutament ningú, però si fas filologia catalana o anglesa o hispàniques, segur que tens moltes més curiositats per explicar, no sé, sobre Shakespeare o Cervantes, que si parles d'en Hasek, qui més qui menys es queda força igual


Bé. Prou. Lili Marlen, no? Segur que sabeu quina és




LILI MARLEN

Tamkaj pred kasarno poleg glavnih vrat,
stala je lanterna, ki je tam se od takrat.
Pod njeno zolto tam lucjo,
prijel te bom, spet za roko
kot ze, Lili Marlen, kot ze, Lili Marlen

Tam je majhen svet samo za naju dva,
kjer se tvoja senca z mojo poigra.
In vsi ljudje naj vidijo,
da to je najino slovo,
s teboj, Lili Marlen
s teboj, Lili Marlen

Tvoj korako samotno odmeva v temo
mojega ze dolgo ni vec pod lucjo.
In ko bo svet temo pregnal,
le kdo bo pod laterno stal,
s teboj, Lili Marlen
s teboj, Lili Marlen

(musiqueta)

V vetru nad grobovi, ki hlipa za vse nas,
slisi se kot v sanjah tvoj ljubeci glas.
In ko bo sver meglo pregnal,
bom spet tam pod lanterno stal,
s teboj, Lili Marlen
s teboj, Lili Marlen

In ko bo sver meglo pregnal,
bom spet tam pod lanterno stal,
s teboj, Lili Marlen
s teboj, Lili Marlen
































I Rússia cada cop em mola més