Acabo de tancar el llibre. Me'l vaig comprar divendres. 350 pàgines engolides en un cap de setmana, esgarrapant tots els moments que he trobat per tirar-m'hi de caps. Descansant a intervals d'estudiar lingüística, durant la gala del català de l'any, mentre esperava que bullís l'aigua per fer-me el dinar, una estona aquest matí, abrigada dins del llit, durant les dues hores que em quedaven abans d'anar a dormir

Ara ja he acabat el llibre. Els personatges fan allò que treuen la mà del llibre durant una estona, s'asseuen al teu voltant. Després desapareixen mica en mica i te n'oblides, fins que et passa alguna cosa, al cap de molt temps, i et sembla una experiència viscuda, o alguna cosa explicada, i segurament ho havies llegit en ells, o potser en qualsevol altre lloc, o potser és teva realment. Ara, ja pràcticament no hi són, o no hi són amb tanta intensitat com quan m'he posat a escriure

Tinc al costat de l'ordinador, penjats de la paret, els mapes de ljubljana i el de belgrad, em falta el de sarajevo i el de zagreb, que també tinc per algun lloc de l'habitació, i abans n'hi tenia una d'atenes, fins que va caure al terra

El llibre està damunt la tauleta, al costat del mòbil i un paquet de mocadors i un calendari aturat al 18 de desembre. Està tancat, panxa-avall, i veig, petitona, la foto de l'autor. Parlo del llibre des de fora perquè no voldria pas, a aquesta hora, posar-me a parlar d'ell des de dins

Parlo de La neu i els gossos. Hm.. En tornaré a dir coses