Des de Bled
Portem una setmana rondant per aquestes meravelloses terres, i encara no hem estat capačos de posar els peus a Ljubljana. Portem una setmana donant la volta al Triglav. Encisats per les muntanyes, la pluja, el sol, els poblets, el so de les campanes ressonant per les valls, les gallines sueltes, els nuvols encallats a dalt dels pics, les persones, la llengua, el seu saber-fer...
Hem passat per Sežana, Ajdovščina, Nova Gorica, Kobarid, Bovec, Kransjka Gora, Radovjica i ara estem aturats a Bled. Caminem i ens movem a poc a poc perque no hi ha altre remei en aquest pais
Dona gust respirar l'aire, mirar a fora la finestra de l'autobus, cantar caminant pel mig d'un bosc
He tocat l'aigua alla on s'uneixen dos petits Saves per formar el gran Sava. He vist valls com les que dibuixen els nens petits pero amb les muntanyes tres vegades mes altes. M'he enfilat per camins de pedres mentre la pluja m'empapava la roba nomes per veure les valls obrint-se com bojes davant meu. He vist neu i he creuat fronteres amb cotxe, amb taxi i a peu. M'han entrat atacs bojos de riure, nomes pel fet de seure a una terrasseta de Kobarid mirant com plovia i com els nuvols anaven d'un costat a l'altre del cel
Es increible aixo. I encara ens queden dues setmanes
Portem una setmana rondant per aquestes meravelloses terres, i encara no hem estat capačos de posar els peus a Ljubljana. Portem una setmana donant la volta al Triglav. Encisats per les muntanyes, la pluja, el sol, els poblets, el so de les campanes ressonant per les valls, les gallines sueltes, els nuvols encallats a dalt dels pics, les persones, la llengua, el seu saber-fer...
Hem passat per Sežana, Ajdovščina, Nova Gorica, Kobarid, Bovec, Kransjka Gora, Radovjica i ara estem aturats a Bled. Caminem i ens movem a poc a poc perque no hi ha altre remei en aquest pais
Dona gust respirar l'aire, mirar a fora la finestra de l'autobus, cantar caminant pel mig d'un bosc
He tocat l'aigua alla on s'uneixen dos petits Saves per formar el gran Sava. He vist valls com les que dibuixen els nens petits pero amb les muntanyes tres vegades mes altes. M'he enfilat per camins de pedres mentre la pluja m'empapava la roba nomes per veure les valls obrint-se com bojes davant meu. He vist neu i he creuat fronteres amb cotxe, amb taxi i a peu. M'han entrat atacs bojos de riure, nomes pel fet de seure a una terrasseta de Kobarid mirant com plovia i com els nuvols anaven d'un costat a l'altre del cel
Es increible aixo. I encara ens queden dues setmanes
3 comentaris:
És com si hi fos ni que sigui una mica mica... el meu somriure quan he acabat de llegir el post n'és la prova... espero que el viatge segueixi igual de fantàstic!!!
hi segueix, hi segueix! :)
bled té un cementiri molt maco!
Publica un comentari a l'entrada