Anem a comparar La neu i els gossos, de Stevanovic, amb El hombre de ninguna parte, de Hemon. Sóc conscient que no és molt probable que algú s'hagi llegit algun d'aquests dos llibres, i sóc més que conscient que és força improbable que algú se'ls hagi llegit tots dos. Tot i així, ho faig
Començo la comparació quan només porto llegits uns quants capítols de La neu i els gossos i un paràgraf de El hombre de ninguna parte
Visualment els llibres semblen força iguals. Pràcticament deuen tenir la mateixa quantitat de paraules escrites. La neu i els gossos és una mica més gruixut, però El hombre de ninguna parte té una forma més allargada i ampla. Només fullejant-los, s'endevina que són llibres escrits de fa poc. La mida de les frases i dels paràgrafs m'ho fa pensar, ara s'escriu força així. Són frases curtes, de paraules comptades i descriptives, i el paràgraf també, perquè no cansi al lector i entri més ràpid i colpeixi més. O això és el que a mi em sembla, perquè, com dic, pràcticament ni els he començat
Estan escrits amb pocs anys de diferència (La neu i els gossos és del 1993 i El hombre de ninguna parte del 2002), però, i pel tema que parlen, en moments molt diferents. Els dos parlen de la guerra que va desfer iugoslàvia. Els personatges, pel que llegeixo a les contraportades i perquè m'influeixen d'altres llibres i pel·lícules que he vist i he llegit (El Ministerio del Dolor, Underground,..), hauran de ser personatges que no tenen pàtria perquè li han tret el nom. Hauran de ser, doncs, molt importants els noms
Fins aquí, i intuïtivament, s'assemblen força. La primera diferència, però, la vaig trobar al moment d'anar-me'ls a comprar. Vaig entrar a la Llibreria Central. Buscava en Hemon, perquè me l'acabaven de recomanar, a l'apartat de Literatura eslava. Buscant en Hemon (i deixant que la mirada es perdés entre els llibres), vaig trobar l'Stevanovic. En Hemon no hi era, però llavors hi vaig caure: malgrat que nascut a Sarajevo, viu a Chicago i escriu en anglès. Vaig anar, doncs, amb La neu i els gossos col·locat entre el braç i l'estómac, fins als prestatges de Literatura anglesa, i allà, just després d'en Hemingway, hi era ell
Aquesta és, doncs, la primera diferència i la primera conclusió de la comparació: segons la persona que ordena els prestatges de la Llibreria Central de Barcelona, Hemon és literatura anglesa i Stevanovic literatura eslava. Però els dos són de l'antiga iugoslàvia. Els dos publiquen fora de l'antiga iugoslàvia. I els dos parlen sobre com es va desintegrar el seu país
I fins aquí la primera part de la comparació, purament intuïtiva
Començo la comparació quan només porto llegits uns quants capítols de La neu i els gossos i un paràgraf de El hombre de ninguna parte
Visualment els llibres semblen força iguals. Pràcticament deuen tenir la mateixa quantitat de paraules escrites. La neu i els gossos és una mica més gruixut, però El hombre de ninguna parte té una forma més allargada i ampla. Només fullejant-los, s'endevina que són llibres escrits de fa poc. La mida de les frases i dels paràgrafs m'ho fa pensar, ara s'escriu força així. Són frases curtes, de paraules comptades i descriptives, i el paràgraf també, perquè no cansi al lector i entri més ràpid i colpeixi més. O això és el que a mi em sembla, perquè, com dic, pràcticament ni els he començat
Estan escrits amb pocs anys de diferència (La neu i els gossos és del 1993 i El hombre de ninguna parte del 2002), però, i pel tema que parlen, en moments molt diferents. Els dos parlen de la guerra que va desfer iugoslàvia. Els personatges, pel que llegeixo a les contraportades i perquè m'influeixen d'altres llibres i pel·lícules que he vist i he llegit (El Ministerio del Dolor, Underground,..), hauran de ser personatges que no tenen pàtria perquè li han tret el nom. Hauran de ser, doncs, molt importants els noms
Fins aquí, i intuïtivament, s'assemblen força. La primera diferència, però, la vaig trobar al moment d'anar-me'ls a comprar. Vaig entrar a la Llibreria Central. Buscava en Hemon, perquè me l'acabaven de recomanar, a l'apartat de Literatura eslava. Buscant en Hemon (i deixant que la mirada es perdés entre els llibres), vaig trobar l'Stevanovic. En Hemon no hi era, però llavors hi vaig caure: malgrat que nascut a Sarajevo, viu a Chicago i escriu en anglès. Vaig anar, doncs, amb La neu i els gossos col·locat entre el braç i l'estómac, fins als prestatges de Literatura anglesa, i allà, just després d'en Hemingway, hi era ell
Aquesta és, doncs, la primera diferència i la primera conclusió de la comparació: segons la persona que ordena els prestatges de la Llibreria Central de Barcelona, Hemon és literatura anglesa i Stevanovic literatura eslava. Però els dos són de l'antiga iugoslàvia. Els dos publiquen fora de l'antiga iugoslàvia. I els dos parlen sobre com es va desintegrar el seu país
I fins aquí la primera part de la comparació, purament intuïtiva
2 comentaris:
Molt interessant. NO vull avançar aconteixements amb en Hemon. Però quan avanci amb la lectura s'adonarà que hi ha tres elements que configuren el nucli dur de la novel·la de Hemon, en la meva particular opinió: el tractament de la guerra, la manera polièdrica que l'escriptor utilitza per aproximanr-se a Josef (el prota)i la metaliteratura que s'extrau si envestiguem, tal com vostè ha fet entre Hemon i el seu alter ego Josef. Els tres elements es presenten d'una forma curiosa, divertida, i turbadora. Amb el somrís que s'et queda després d'haver legit Dodavlov. El somriure de l'apàtrida, l'immigrant.
"On hi ha vodka, allà és pàtria", Serguèy Dovlatov.
Seguim atents.
ps.- no he tingut oportunitat de llegir-me l'altre contendent... llàstima.
m'alegra molt que ho hagi trobat interessant, ja que el post no és més que la introducció d'un treball del cole (llegeixi's facultat)
li seré sincera: tinc el llibre d'en Hemon gairebé finalitzat
En seguiré parlant, doncs, i si troba La neu i els gossos (és curiós, si no m'equivoco no ha estat mai publicada en castellà) li recomano fer, com a mínim, un cop d'ull
Publica un comentari a l'entrada