em sembla que l'est d'europa té un encant entre cutre i vital que a l'oest no sé trobar... M'agradaria parlar de paradigmes i posar exemples clau que ho poguessin explicar, però la meva experiència no és tan gran com per atrevir-me a fer això. Si ara poso fotografies de Moscou, tothom estarà d'acord amb mi que no tenen res a veure amb les d'un poblet dels Balcans o alguna ciutat petita que hi hagi per Txèquia. Bé.. em sembla que sí tenen una cosa a veure: aquest encant cutre i vital.. Com a mínim, a Belgrad està claríssim que això hi és. Mireu, sinó

i ara que ja he dit la paraula clau (Belgrad), admeto que esperava que, com a mínim algú, en algun post, exclamés: uala! així que te n'hi vas.. Però sembla que ningú ha quedat massa impressionat

He rebut un parell de mails d'en Dobri, en un em diu que un dels meus flatmates és un estudiant de literatura i llengua sèrbia, o sigui que no podria anar-me millor, i em dóna telèfons i mails de tot de gent de Belgrad, no fos cas que em passés alguna cosa i no tingués a qui demanar ajuda. A més pràcticament m'ha aconseguit feina. I jo, sense moure un dit

o sigui que, durant dos mesos i mig, no sé pas si seré capaç de dormir cap dia. Les nits seran pel Sava i els dies per la ciutat



llavors no sé si tornaré farta de Balcans o en voldré més i més. Ja us ho diré quan en torni

en fi, tot plegat només era per enredar-vos una mica i perquè mireu les fotos amb una mica més de calma, que trobeu a Belgrad aquest encant cutre i vital i que us n'enamoreu perdudament