«Només la gent que ve de fora aprèn de veritat a conèixer una ciutat. En queda impregnada a través de les cames cansades, dels peus adolorits, ferits per les dures voreres, a través de la pell que té fred i de l'estómac que reclama menjar. Si no s'hi fa, mor. Els qui hi han viscut tota la vida s'imaginen que ells són els únics que coneixen la ciutat. I moren sense conèixer-la realment. La veritat només es fa visible a nosaltres, els estrangers, que sempre i arreu on anem som estrangers»
«El poble, jo sé què és. És molta gent al mateix lloc. No sé què és la història»
«- Noi, tinc la impressió que et conec - va dir Pap -. Tots els joves, tinc la impressió de conèixer-los.
Ho deia a tothom, això, no solament a mi. Semblava com si realment no fes diferències entre nosaltres, com si als seus ulls fóssim un sol i únic jove que per una raó o per una altra no parava d'entrar i de sortir»
«La meva mare és càlida i bona. És com una taronja quan es pela»
«La seva casa era petita, hi havia poc de menjar, justet per subsistir. Algunes vegades ni això, i els més joves morien. Els anys següents n'hi havia d'altres que neixien. Als nounats se'ls posava el nom dels qui havien mort. Així és com el meu amic va rebre el nom d'un dels seus germans petits que havia mort»
«Ell m'ha promès que recorreríem la meitat del món en vaixell. L'altra meitat, a peu i a cavall»
«El següent [a morir], el Bruixot. Baix, prim, pàl·lid. Perillós com el dimoni. Col·leccionava faldilles de dona. Tret de morter se li va emportar les dues cames. Perdre tota la sang de camí cap a l'hospital. Suplicava que el matéssim. No volia quedar-se invàlid. No invàlid»
«Els hem esclafat. Deixat tres o quatre fugir. Que expliquin. Que estenguin el terror. No fem presoners. No tornem vius»
«El nombre dels que estan disposats a morir o a anar al front disminueix progressivament a mesura que la guerra es prolonga. Els que maten també estan cansats, per a ells es torna una rutina, que compleixen sense entusiasme. I quan no hi ha prous víctimes, la guerra acaba per ella mateixa. Aleshores els polítics acorden la pau»
«Al matí, la ràdio anuncia el nombre de morts i de ferits, dóna els seus noms. Mentre es coneixen els noms, mentre interessen a algú, encara no és realment la guerra. La guerra comença amb les xifres. I quan es diu que avui hi ha hagut set morts dels nostres i nou dels d'ells, es participa en la guerra»
Insisteixo més? És que encara ho dubteu? La neu i els gossos està molt bé
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada