Jo què sé què tenen els Balcans que faci que m'agradin tant. Jo què sé.. Jo què sé quin dia em va venir, quin dia vaig començar a fer plans per anar-hi, quin dia vaig comprar-me la guia d'europa de l'est, quants dies feia que pensava comprar-la, quants anys fa d'aquella escena d'un documental on es veia un tren corrent pel mig d'un paisatge verd, en algun lloc d'europa de l'est, quan vaig sentir per primera vegada Sarajevo i si, aquella vegada, ja em va tremolar alguna cosa dins o va ser més tard. Jo què sé, què ho fa.. els remolins a l'estómac, la suor al voltant dels canells, la sang rebotant contra la pell perquè es posa més nerviosa que jo i sembla que m'hagin d'esclatar les venes, les llàgrimes sempre apunt de caure quan penso que allà, als Balcans, hi puc tornar un cop i un altre i un altre, i sempre hi haurà els mateixos remolins, el mateix mareig, la mateixa sang esclatant sota la pell. Jo què sé, però, el perquè..
Sí que sé, però, el moment de comprar-me la guia (qui m'acompanyava, quina botiga era, a quin lloc de la botiga es trobava, a quina alçada, i la posició del sol), el color del tren que recorria aquell paisatge verd (era verd fosc, uns arbres frondosos enormes estaven a la dreta i queien damunt la via del tren, que feia corba allunyant-se d'aquests arbres), les mans damunt del volant que tremolaven molt i molt entrant a Sarajevo per una carretera plena de cotxes (el so de l'asfalt, la llum passant entre els edificis, la suor al clatell, el cabell lligat en una cua, la pressió exacta del peu damunt dels pedals), el tren que creuava Eslavònia entre cases de maó i jardins amb roba estesa (l'olor metàl·lica del tren i embriagadora dels prats i el vent, el color groc-fosc dels camps, els turons coronats d'esglésies i cases, els enormes edificis grisos, com bidons enormes, estampats al costat de la via del tren), la nena de nou anys que vol anar a Venècia i allà arronsa el front mirant a l'horitzó de l'aigua (i s'imagina una bomba negra i rodona, amb la metxa encesa, dibuixant un arc al cel i explota damunt de Sarajevo, i escolta atentament tot esperant escoltar l'explosió, i li entra una por irracional i infantil que una altra bomba es desviï de la seva trajectòria i vagi a caure damunt Venècia, on hi ha la nena, que no és tan lluny, només a l'altra banda d'aigua)
i tot aquest cúmul de sensacions-certeses, es desperta a cada so, imatge, olor, sabor que em remet als balcans
Now I am falcon over hills of Balkan!
Sí que sé, però, el moment de comprar-me la guia (qui m'acompanyava, quina botiga era, a quin lloc de la botiga es trobava, a quina alçada, i la posició del sol), el color del tren que recorria aquell paisatge verd (era verd fosc, uns arbres frondosos enormes estaven a la dreta i queien damunt la via del tren, que feia corba allunyant-se d'aquests arbres), les mans damunt del volant que tremolaven molt i molt entrant a Sarajevo per una carretera plena de cotxes (el so de l'asfalt, la llum passant entre els edificis, la suor al clatell, el cabell lligat en una cua, la pressió exacta del peu damunt dels pedals), el tren que creuava Eslavònia entre cases de maó i jardins amb roba estesa (l'olor metàl·lica del tren i embriagadora dels prats i el vent, el color groc-fosc dels camps, els turons coronats d'esglésies i cases, els enormes edificis grisos, com bidons enormes, estampats al costat de la via del tren), la nena de nou anys que vol anar a Venècia i allà arronsa el front mirant a l'horitzó de l'aigua (i s'imagina una bomba negra i rodona, amb la metxa encesa, dibuixant un arc al cel i explota damunt de Sarajevo, i escolta atentament tot esperant escoltar l'explosió, i li entra una por irracional i infantil que una altra bomba es desviï de la seva trajectòria i vagi a caure damunt Venècia, on hi ha la nena, que no és tan lluny, només a l'altra banda d'aigua)
i tot aquest cúmul de sensacions-certeses, es desperta a cada so, imatge, olor, sabor que em remet als balcans
Now I am falcon over hills of Balkan!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada