Per aquelles coses de la vida, fa uns mesos va caure a les meves mans un llibre d'aquells per aprendre rus, però dels anys 70-80. El departament d'eslaves és petitonet, no tenien espai i els anaven a tirar, o sigui que aquest me'l vaig quedar. Hi surten imatges semblants a això
Fa uns dies ho parlàvem amb un company de classe. Podíem enamorar-nos d'algú, desenamorar-nos, voler estar-hi, no voler estar-hi, sentir-s'hi atret, deixar de sentir-s'hi.. però havia de tenir una condició, ara per ara, indispensable perquè tot això anterior fos possible: havia de sentir, tenir, patir, gaudir d'un cert interés pels eslaus i/o la seva cultura i/o la seva llengua (de la mateixa manera que seria poc probable, en el meu cas, acabar enamorada d'algú que odia els catalans, o algú fastigosament de dretes, etcetc). L'amor no és cec, que hi ha coses que les sent..
(com s'ho deurien passar, els urbanistes soviètics!)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada