Avui som, no sé, dimarts
No puc evitar comentar-ho: no fa pas gaire vaig passar la nit en vetlla a l'aeroport de budapest, i a la tarda següent vaig tenir la meva primera classe d'eslaves. Avui he tingut, no pas l'última d'eslaves, però sí l'última de l'assignatura que vaig començar aquell dia
Bé. M'he aixecat a les vuit. M'he dutxat. He esmorzat. Amb la Mariona hem anat xinoxano a la biblioteca d'història a estudiar -jo- rus i lingüística -la primera hora- i ella -guionets- continuar amb el treball de final de carrera -això-. A les nou érem allà -a la biblioteca- i a les deu fèiem un cafè al bar. A la una tornàvem xinoxano cap al pis, tot passant pel súper, i com que no trobàvem l'anticalç, tot passant per un altre súper, i com que ens havíem deixat els ous, tot passant per un altre súper, i com que no hi tenien ous, encara passant per un altre súper. Hem fet el dinar (pel qual ens feien falta els ous, per això tanta insistència)
Hem dinat. Han arribat la Marina i la Txell a mirar plantetes -i a dinar-. He mirat padre de família i he begut un cafè. Hem trucat a l'immobiliària. Res, no ens diuen res de la renovació de contracte, ningú sap res, és un secret es veu
He anat a classe (si això fossin alguns dels meus apunts, dibuixaria una fletxeta cap enlaire, cap al segon paràgraf, per indicar que aquesta era la classe on he anat, però a falta de fletxetes, parrafada). He entregat el treball comparant en Hemon i l'Stevanović (16 pàgines, més annexos)
He fet l'examen de lingüística. Bé. He rebut un missatge de la Mariona explicant-me que al seu costat, a la biblioteca, s'hi ha assegut el veí que fa pudor. Que també és casualitat. Després hem anat a berenar. Amb dues d'eslaves que voltaven per allà i un de.. no sé, un home que és americà
Pel carrer, tornant cap a casa, m'he trobat amb la Laia que marxava de casa que m'ha dit que en el camí de casa em trobaria a la Marina que venia del súper (aquell en el que no tenien anticalç). Com que estàvem aturades, un noi ha aprofitat per preguntar-nos on hi havia la botiga de txutxeries més propera. Anant cap a casa, m'he trobat a la Marina (hola Marina, sento com et rentes les mans a la pica, què farem per sopar?)
I ja està. Aquest ha estat, més o menys, el meu penúltim dia del primer any de la carrera de filologia eslava
No puc evitar comentar-ho: no fa pas gaire vaig passar la nit en vetlla a l'aeroport de budapest, i a la tarda següent vaig tenir la meva primera classe d'eslaves. Avui he tingut, no pas l'última d'eslaves, però sí l'última de l'assignatura que vaig començar aquell dia
Bé. M'he aixecat a les vuit. M'he dutxat. He esmorzat. Amb la Mariona hem anat xinoxano a la biblioteca d'història a estudiar -jo- rus i lingüística -la primera hora- i ella -guionets- continuar amb el treball de final de carrera -això-. A les nou érem allà -a la biblioteca- i a les deu fèiem un cafè al bar. A la una tornàvem xinoxano cap al pis, tot passant pel súper, i com que no trobàvem l'anticalç, tot passant per un altre súper, i com que ens havíem deixat els ous, tot passant per un altre súper, i com que no hi tenien ous, encara passant per un altre súper. Hem fet el dinar (pel qual ens feien falta els ous, per això tanta insistència)
Hem dinat. Han arribat la Marina i la Txell a mirar plantetes -i a dinar-. He mirat padre de família i he begut un cafè. Hem trucat a l'immobiliària. Res, no ens diuen res de la renovació de contracte, ningú sap res, és un secret es veu
He anat a classe (si això fossin alguns dels meus apunts, dibuixaria una fletxeta cap enlaire, cap al segon paràgraf, per indicar que aquesta era la classe on he anat, però a falta de fletxetes, parrafada). He entregat el treball comparant en Hemon i l'Stevanović (16 pàgines, més annexos)
He fet l'examen de lingüística. Bé. He rebut un missatge de la Mariona explicant-me que al seu costat, a la biblioteca, s'hi ha assegut el veí que fa pudor. Que també és casualitat. Després hem anat a berenar. Amb dues d'eslaves que voltaven per allà i un de.. no sé, un home que és americà
Pel carrer, tornant cap a casa, m'he trobat amb la Laia que marxava de casa que m'ha dit que en el camí de casa em trobaria a la Marina que venia del súper (aquell en el que no tenien anticalç). Com que estàvem aturades, un noi ha aprofitat per preguntar-nos on hi havia la botiga de txutxeries més propera. Anant cap a casa, m'he trobat a la Marina (hola Marina, sento com et rentes les mans a la pica, què farem per sopar?)
I ja està. Aquest ha estat, més o menys, el meu penúltim dia del primer any de la carrera de filologia eslava
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada