Vaig a fer un tipical laura dien

Avui sí que no hi ha absolutament res interessant a explicar. Potser el més interessant serà, quan, cap allà les set i poc de la tarda, em decideixi a reproduir la llista de la compra

O potser un instant del dia, en què m'he creuat amb un veí al vestíbul de l'edifici, l'he mirat, i quan he girat el cap de nou només he vist com la porta de l'edifici rebotava marxa enrere per tancar-se, i el veí ja no es veia, i he pensat, que bonica la intuïció humana, que m'explica tot el procés del veí, des del nostre encreuament fins al moment que ha sortit de l'edifici

potser, però, em va cridar més l'atenció un cigró que va explotar ahir al vespre, va saltar ben bé deu centímetres per damunt la paella i llavors es va amagar i fins aquest matí no l'he trobat

Potser un moment en que tocava el sol d'alguna manera ben normal sobre algun edifici, just després de creuar un carrer, escoltava música i pensava en català (parla en català), o pensava en les persones de dins dels cotxes aturats al semàfor del carrer, mentre jo el creuava, i d'aquest pensament me n'ha distret alguna manera que tenia el sol de caure sobre algun edifici

potser el gust de cafè (el segon), amb el sucre tirat a discreció, primer queia dins la tassa com una cascada i després, com que he acabat el paquet, eren com granets de sorra damunt la pell a la platja un dia que fa molt vent, amb això m'han fet pensar aquell sucre

o potser, no ho sé, l'alegria de trobar un pot de cafè de la marca que m'agrada, l'olor del cabell ensabonat, un exercici fet tot bé, una picor resolta darrere l'orella, però no anem a coses tan petites, tampoc.. Si almenys servissin per (intentar) fer-vos entreveure que sóc guai i tal, però ni a això arriben.. Hauria de parlar del mòbil tremolant damunt la taula amb el nom d'algun amic, les pàgines fullejades d'un llibre i els dits tacats de tinta de diari, els ulls verds d'un noi clarament immigrant damunt la meva mà dreta, aquestes coses, no?, però és que m'ho inventaria. El veí no era ni guapu, era un home molt lleig. I menjo cigrons i no cuscus, i no llegeixo mai el diari

No he creuat cap pont, no he anat amb cap ascensor, no he vist ni un núvol (no m'hi he fixat), no recordo què he dinat i només sé que he berenat un flam, no he matat cap insecte, no he tret la pols a res

en fi, res d'excepcional


Això sí. L'est mola, més enllà de l'excepcionalitat, o falta d'aquesta, dels meus dies