dimecres, 26 de novembre del 2008

Marina,

t'imagines que ens trobem a l'estació de trens de Sofia, a Sofia dic, ben bé al mig dels Balcans, o sigui, a les muntanyes que es coneixen com a Balcans, a Sofia doncs, enclotada entre muntanyes, i bé, ens trobem a l'estació i després de visitar la ciutat agafem un tren o un bus i ens n'anem cap al sud de Sèrbia, a la frontera ens comprem una ampolla de rakija i pugem per tot el sud de Sèrbia, que hi ha unes muntanyes Marina, unes muntanyes! jo quan les veia pensava que si m'havia de morir mai d'un accident de cotxe, volia que fos allà, si m'haig de morir d'un accident de cotxe, vaig pensar, que sigui aquí, que el cotxe surti disparat de la carretera i s'estampi contra alguna d'aquestes muntanyes, imagina't aquestes muntanyes doncs, i llavors fins a Belgrad, que és maco Belgrad! ja tindrem l'ampolla de rakija acabada, però allà ens trobarem amb tota la gent de qui t'he parlat mil vegades, visitarem la ciutat, potser estarà nevada (avui està nevada d'ahir, però la neu es comença a fondre i tot queda fangós i humit), i després de Belgrad veuràs una mica de plana, però no gaire tampoc perquè entrarem a Romania, i és verd aquest país, segur que és molt verd, té els Càrpats! i no sé què visitarem, a Romania, però tia, que haurem vist els Balcans, haurem vist els Càrpats, haurem vist el Danubi, i potser, fins i tot, veurem el Mar Negre!!

se va a abé un follón que no sabe ni doonde se ha metío

1 comentari:

Anònim ha dit...

Siiii!!! que bé que bé, tant sentir parlar dels balcans...tinc unes ganes de que me'ls ensenyis tu!
Que bonic!

A robá cartera'!!!