Avui algú ha entrat al bloq des de Zrenjanin, tot buscant pel google, diria, el nom d'Aleksandar. He pensat que possiblement era el mateix Aleksandar, qui es buscava pel google per venir a parar al meu bloq

A Zrenjanin [zrenyanin], una ciutat al nord de Sèrbia, a la Vojvodina [voivodina], no hi he estat mai, per això he corregut a buscar-ne alguna fotografia. Sembla que hi ha un riu, a Zrenjanin [zrenyanin], i també una església, i tot de cases blanques amb ratlles vermelles al costat del riu. Ja dic que no hi he estat mai, a Zrenjanin [zrenyanin], i també sé que l'Aleksandar no n'és, perquè l'Aleksandar és de Belgrad, del barri de Mirijevo [miri-ievo]

Em deixeu que us expliqui una història d'amor, aquí asseguts a la riba del Begej [begei], que és el riu que passa per aquesta ciutat?

Resulta que a principis de juliol vaig conèixer en Marko, a qui li vaig estar fent classes d'espanyol durant tot l'estiu, asseguts als prats de davant del seu edifici, a Mirijevo[miri-ievo]. Amb en Marko, que és de naturalesa més aviat oberta, ens vam fer amics ràpid i com que anava a l'Exit Fest amb cotxe m'hi vaig apuntar. El dia abans em va fer anar fins a Mirijevo[miri-ievo], un barri de Belgrad al costat del meu (Karaburma) per conèixer els amics que venien amb nosaltres. Recordo que jo feia molt poc que havia arribat, que no entenia l'idioma, i que asseguda a aquell petit parc a un barri als límits de la ciutat i envoltada de serbis molt grossos que bevien cervesa i em miraven de reüll, no les acabava de tenir totes. En Marko em va presentar a tothom de cop i a mi no se'm va quedar el nom de ningú

L'endemà vam agafar el cotxe i vam marxar cap a Novi Sad, al festival. Al cotxe ens acompanyava un noiet ros, de disset anys, el germà petit d'un amic d'en Marko, que no va dir res en tot el viatge i que només venia per ajudar-nos a aconseguir un parell d'entrades gratis. Jo seia al seient de darrere amb aquest noiet, la meva motxilla entremig, i de tan en tan me'l mirava i pensava que seria la mar de guapo si fos una mica més gran, i després tornava a girar la vista cap a la Vojvodina[voivodina] i els seus camps de girasols

Unes quantes setmanes després, ja a mitjans d'agost, ni em recordava de la nit a Mirijevo[miri-ievo], ni del noi ros, i en Marko m'havia dit si per la nit volia sortir amb ell i els seus amics. Com que no tenia res millor a fer i les nits a Belgrad són la mar de boniques, vaig dir-li que val i ens vam trobar al centre, vora Vuk Spomenik. De l'autobus en va baixar molta gent i després d'anar a comprar cervesa, vam anar a Tasmajdan[tashmàidan], el parc on hi ha l'església de Sv.Marko. Érem molta gent, i per sort no era ni l'única noia ni l'únic estranger. Més tard ens vam separar, i em van fer decidir a mi on volia anar, si als splav de la vora del Sava o a un club del centre on hi posaven música iugoslava dels 80. Per dir alguna cosa, vaig dir als splav i el grup es va dividir en dos. Just abans de separar-nos, un noi que se n'anava amb l'altre grup se'm va acostar i em va dir que volia venir a Barcelona i si li podia donar el mail, que m'escriuria quan vingués per tenir algun conegut a la ciutat. No era el primer que me'l demanava, els és més fàcil venir si ja coneixen algú, i gairebé no en vaig fer cas

Una setmana després va començar el BeerFest i en Marko em va dir si hi volia anar amb ells. Allà vam trobar-nos amb dos o tres amics seus, que ja em sonaven tots d'abans. Hi havia un dels que havia vingut a l'Exit Fest, el que m'havia demanat el mail la setmana anterior, i d'altres. Una estona després d'haver fet les presentacions, jo ni recordava els noms i tenia moltes ganes d'anar a pixar. Li vaig dir a en Marko que m'esperessin allà, que ara tornava. Però el noi del mail va insistir en acompanyar-me fins als lavabos

Em va agafar la mà perquè no em perdés i vaig pensar que seria d'educació demanar-li que em recordés el seu nom, ja que m'havia agafat de la mà i m'estirava en direcció els lavabos portàtils

- What is your name?? - li vaig cridar a l'orella

Em va respondre però no el vaig sentir

- What??? - vaig tornar-hi

- Aleksandar!

Més endavant vaig saber que ell justament no hi era, la nit que, a principis de juliol vaig anar a Mirijevo[miri-ievo], però que els seus amics ja li havien parlat de mi, i que el noi ros que havia vingut amb cotxe amb nosaltres fins a l'Exit Fest era el seu germà petit. O sigui que, en certa manera, ens havíem passat tot l'estiu coneixent-nos sense saber-ho! 

i d'aquesta manera tan tonta i tan rebuscada, em vaig enamorar d'un serbi

e,vualà!

P.D - També resulta que l'otomà que anava al capdavant al conquerir Zrenjanin [zrenyanin] (recordeu que érem asseguts a la riba del riu d'aquesta ciutat) era Mehmed-paša Sokolović, el noiet que van endur-se d'un poblet molt a la vora de Visegrad [vishegrad] (a la Bòsnia actual) i que més tard hi va fer construir un pont, el pont sobre el Drina, del qual crec recordar que en aquest bloq ja n'hem parlat. Si és que els Balcans són tan petits!!