dilluns, 26 de gener del 2009

Belgrad

Es estrany tornar a ser a Belgrad, pero tambe com si no me n'hagues mogut, els arbres estan sense fulles, la gent va mes abrigada, els carrers no estan ocupats per les taules dels bars, pero l'essencia no deixa de ser la mateixa, els mateixos arbres, els mateixos bars, la mateixa gent, els mateixos cotxes, els tramvies i els trollebusos, els gossos bordant a les rodes dels cotxes, els bureks greixosos d'espinacs i formatge, les pljeskavica calentonetes amb aquella carn i la col (kupus), els trossos de tomata (paradaiz), el ketxup i la maionesa, les pastetes de diferents coses de la fornetti, el cafe turc (en tres mesos no vaig saber trobar cafe turc als bars belgradenses, i avui ja en porto dos!), i esperar tranquilament que baixi el posit, amb com soc de lenta jo bevent-me un espresso, amb un cafe turc m'hi puc estar tranquilament una hora!, i el mobil encara em funciona i encara se dir els numeros en serbi per poder-lo recarregar (nomes no estava segura de si es deia "zero" o "nula", i es diu "nula", zero es en polones), i els bancs de Tasmajdan, que avui, com que feia sol, ja tornaven a estar secs, i els carrers que fan pujada i de sobte la ciutat torna a ser plana, a dalt de tot, als voltants de Knez Mihajlova, i Kalemegdan i les parelletes mirant la posta de sol, i caminar i caminar per Kralj Aleksandar, que fa pujada i no s'acaba mai, tot buscant un mobil que a cap botiga no tenien, nomes perque a l'Aleksandar se li ha ficat al cap que vol aquell en concret, i apa, troba'l, i despres bevent un cafe a un bar que havien tancat durant tot l'agost perque no donaven factura al cobrar i els havien multat per aixo, pero ara ja torna a estar obert i tenen tot tipus de cafe, pero com que ara a l'hivern no hi ha taules a fora, a dins estava a rebentar de gent, i el mobil ja em torna a sonar, i a l'alberg hi ha la familia de propietaris al complet i el propietari em diu si vull un massatge "free of charge" i jo li dic que de debo, que no cal, i a Trg Republika, on he esperat un quart d'hora a en Dobri (amb el fred que em calava els ossos i l'he renyat i li he dit que esperar-lo quinze minuts a l'hivern equivalia a una hora d'esperar-lo a l'estiu), doncs a Trg Republika, als fanals que hi ha a banda i banda de l'estatua del cavall, hi han penjat una pancarta que hi deia "Stop Nato Fasizmu", que ja podeu entendre que vol dir, i hi havia uns quants manifestants a sota la pancarta pero no deien res, i he entrat a les llibreries i tenen molts llibres d'en Garcia Marquez, de Jose Saramago i algun d'en Francesc Miralles, ja em direu perque hi ha llibres d'aquest senyor, o potser era algun altre i ara em confonc, i en fi, jo que se, Belgrad Belgrad, que maco que es Belgrad....

1 comentari:

Anònim ha dit...

oooohhh... Beograd...
Recordo un burek dolç, regalimant melmelada de cireres,en un establiment just al costat de l'hotel Royal. Hvala per explicar el que veus!