No sé si ho haureu notat, però demà passat me'n vaig a passar uns dies a la península balcànica i en tinc moltes ganes, perquè aniré a un munt de llocs on fa força que vull anar. Tinc moltes ganes, per exemple, d'anar a Sofia, encara que tindré molt poc temps i no crec que vegi gaire res més, a part de l'estació
Tinc moltes ganes, també, de creuar tot el sud de Sèrbia amb tren, des de Sofia fins a Belgrad, i allà parar-m'hi uns dies. Tinc ganes d'anar pels Balcans amb tren, i que encara estiguin nevats. Em ve molt, moltíssim de gust
Tinc ganes també d'estar-me per Belgrad uns dies, encara que des de fa un parell de dies que ja no hi fa tant fred, les temperatures han pujat i tota la neu deu estar marxant pel clavegueram i engrandint els rius
Tinc ganes, després, de marxar amb tren cap a Romania, cap a Bucarest i cap als càrpats. Tinc ganes d'anar a veure com es mor el Danubi al mar negre. Tinc ganes de veure el mar negre. El mar negre! Diuen que les platges d'aquest mar no maten, que són més boniques les de Croàcia, però les croates estan al mediterrani, i el mediterrani, què voleu que us digui, ja el tinc força vist
En canvi, el mar negre.. El Mar Negre té Istambul, té Odessa, jo què sé què té, però mola!
I marxo demà passat! I me'n moro de ganes!
1 comentari:
No saps la sana enveja que em fas. Fa quatre estius vaig anar a les fonts del Donau (Furtwangen i Donaueschingen, els dos pobles es barallen pel naixement del riu) i amb cotxe, vaig anar-lo seguint fina arribar a Tulcea i Nufaru (el cotxe ja no tibava i quedava tornar). Vaig plorar en veure aquell braç d'aigua morir al Mar Negre. Magris acaba el seu llibre El Danubi amb un vers de Marin que diu: "Fes que la meva mort Senyor, sigui com el lliscar d'un riu en el mar gran". Acollonant. I a l'hivern més. Disfruta-ho tant com puguis noia!
Publica un comentari a l'entrada