I amb la tonteria, vam arribar fins al mar negre (part 2)

No sé si ho recordeu, però ja portem una bona estona fent un cafè al Mc.Donalds de l'estació de Bucarest, el sol ja brilla una mica, tot està ple de gent amb roba d'esquiar i a la taula del costat s'hi ha assegut un grup de (pre)adolescents, que han posat damunt la taula tots els leis (en bitllets, que fa més impressió) i després de comptar-los i fer-ne diferents pilons, tornar-los a comptar i fer-ne altres pilons, s'han aixecat i han anat a comprar hamburgueses i refrescs

Sortim a fora de l'estació. És més fosc del que ens pensàvem, els taxistes ens pregunten si ens porten a algun lloc, però com que estan a contrallum no els hi podem veure bé les cares. Diem Nu, Nu! i ens endinsem per un carrer que creiem que ens pot portar a algun alberg. Els edificis que haurien de quedar a la nostra esquerra desapareixen i deixen lloc a solars buits amb gossos. Els gossos persegueixen les rodes dels cotxes, durant una estona es decanten per nosaltres (jo m'agafo fort al braç de la companya de viatge, mentre aquesta camina mirant fixa endavant i em diu que faci el mateix) i ens borden i fan intents d'apropar-se, però finalment algun altre cotxe els distreu i nosaltres girem per una cantonada

Però no aconseguim despistar a tots els gossos, n'hi ha un (que primer es diu "gos-perroflàutico", després "hiena", per finalment quedar-se amb el nom de "Decrèpit") que ens segueix i ens espera. Arribem a l'alberg, deixem la motxilla, ens dutxem i sortim de nou a fora el carrer. Des de l'altra banda de vorera, un gos aixeca les orelles i ve trotant feliç cap a nosaltres. Els nostres sentiments són d'amor i fàstic (per alguna cosa li acabem dient Decrèpit), i el gos ja no ens abandona fins que arribem al centre de la ciutat

(aquí teniu unes quantes mostres, una mica a l'estil de "busca wally", de l'enorme companyia que ens va fer aquest gos durant el primer matí a Romania)

Vam cometre, però, l'error d'estar-nos a dins d'un bar massa estona, i malgrat de tan en tan el vèiem que passava per la finestra, quan vam sortir-ne ja no hi era, i no l'hem tornat a veure més..

Sense distraccions, però, vam poder aixecar la vista del nostre estimat gos i mirar la ciutat de Bucarest.... (però això serà al següent post, aquest havia de ser dedicat al nostre estimat i fastigós Decrèpit.....)