I amb la tonteria, vam arribar fins al mar negre (part 5)

Perdoneu, ens havíem quedat just a l'estació de trens de Brasov (a Transilvània). He despertat a la Marina per dir-li que comenci a preparar les coses, que estem apunt d'arribar, ja que des de la finestra comencen a veure's fàbriques i edificis escampats per tota la plana, i si la següent parada no és Brasov, poc li falta

El tren s'atura i nosaltres baixem en una estació que sembla a quilòmetres de distància de qualsevol lloc del món. Per sort ens equivoquem i és realment l'estació de Brasov, ens carreguem les motxilles, mirem a banda i banda, seguim la riuada (el riuet) de gent i un cop fora l'estació, ens comprem un mapa a l'oficina de turisme (més que oficina de turisme, és un lloc amb una i on hi venen mapes). Un home ens segueix amunt i avall oferint-nos el seu taxi, assegurant-nos que el centre és molt lluny, que ell ens hi porta, molt barat, que el centre és molt lluny, que ell ens hi porta, fins que gairebé li suplico: "és que please, please, we don't wanna taxi, please, really, we are not going to take the taxi, please, stop, please" i ens deixa estar. Despleguem el mapa i veiem que per anar al centre, bé, sí, hem de caminar una estona, però no serà tant, no, no tant..

Caminem amb la motxilla a l'esquena per una avinguda amb edificis grisos a banda i banda, tots alineats, obrim una bosseta d'smoki per agafar-nos la patejada amb més ànims, fins que arribem a una rotonda gegant (de fet no és una rotonda, és.. no sé, una cosa molt grossa amb forma de c), en rodegem la meitat (jo he trobat una bola de billar de plàstic i la vaig xutant fins que es perd a sota d'un cotxe) i caminem caminem per un carrer que va cap a la dreta, que segons el mapa i la intuició ens ha de dur al centre. Portem ja tres quarts d'hora caminant i pensem: al final d'aquest carrer ha d'haver-hi una plaça molt maca per seure! Però no. A uns quants metres cap a l'esquerra hi ha d'haver una plaça maca per seure! Però no. A la cantonada hi ha d'haver una plaça, un banc, alguna cosa on seure! I sí, ens trobem un parc petit amb uns bancs de color vermell i edificis que fan molt goig, seiem, i pensem, ara sí, ara sí que som al centre! I després de creuar la plaça, ja som al carrer peatonal de Brasov

que és molt bonic! És aquest de la foto, oi que és molt bonic? A nosaltres ens va encantar

El vam seguir fins a arribar a la plaça major, amb una església groga plantada al mig, i allà vam estar buscant l'alberg que sabíem que era allà. Darrere una porta reixada hi havia un passadís fosc, al fons del passadís hi havia un pati interior, al fons del pati interior hi havia una porta, darrere la porta hi havia un passadís fosc, al fons del passadís fosc hi havia una porta, darrere la porta hi havia un pati interior, al fons del pati interior hi havia unes escales, a dalt les escales hi havia una finestra on s'hi veien lliteres, a dalt les escales també hi havia un senyor que ens va dir que l'amo de l'alberg havia anat a buscar uns turistes suïssos i el va trucar per dir-li que érem allà esperant! O sigui que vam anar a seure a la plaça bonica del davant a menjar pastes fornetti (les nostres salvadores!) i a esperar l'amo

(el pati interior número 1)

la plaça bonica on hi havia una església groga, bancs, casetes (la rosa de l'esquerra és la de l'alberg, crec), nens perseguint coloms, iaies mirant-s'ho,..

Una estona més tard, ja sense les motxilles, vam passejar-nos pels carrerons de Brasov

i vam pujar al telefèric, que ens va portar, junt amb un grup d'adolescents i la seva senyoreta, que hi anaven a passar una educativa tarda de dimarts, dalt del turonet que fa de suport a les lletres on hi posa, a l'estil hollywood, BRASOV

i allà, patinant per culpa de la neu i d'un gos que bordava, vam anar fins a les lletres enormes i fins al mirador i ens vam posar a fer fotos de la ciutat, de la plana, i de les muntanyes

I amb aquestes vistes us deixo! Al pròxim post, anirem fins a Tulcea, a la desembocadura del Danubi!