I amb la tonteria, vam arribar fins al mar negre (part 6)

És aviat pel matí, a l'alberg de Brasov, que de fet només és una habitació amb unes lliteres, tres suïssos, un xilè i un lavabo. Mentre la Marina es dutxa, jo m'atreveixo a desconnectar un dels mòbils dels suïssos per connectar-hi la cafetera i fer una mica de cafè (en deixo fet pels que vindran després). La cafetera fa molt de soroll i em poso nerviosa, però sembla que tots plegats segueixen dormint. Llavors agafem un taxi i li diem que ens porti a l'estació de busos, i el taxista (que va estar treballant uns mesos a Madrid, fent de paleta) ens porta a l'estació de busos que no toca. Per sort ho veiem i li diem que és l'altra estació, la que també és de trens, i ens hi porta i ens cobra la seva equivocació. No diem res i anem fins a les guixetes per comprar un parell de bitllets per anar a Braila

A la guixeta una dona ens diu:

- BRAILA? NU!

A nosaltres ens pugen els ovaris al coll, perquè no volem perdre un dia i pico anant fins a Bucarest i agafant un tren que vagi a Tulcea i hi arribi de nit. Per sort la dona de la guixeta diu

- Private, private!

Perquè resulta que a Romania es porta molt això dels busos petits privats, que arriben a tot arreu on el transport públic no arriba. Mentre esperem que el nostre bus surti, mengem un tros de pizza de la fornetti i ens comprem entrepans per dinar

Pugem al bus (potser hi ha unes vuit o nou persones més) i seiem just darrere el conductor, li mirem el clatell i anem per la carretera que va pel costat de la via del tren, jo reconec els pobles per on vam passar a l'anada, i uns quilòmetres abans d'arribar a Bucarest, el bus gira a l'esquerra i seguim per la plana en direcció a la costa, fins que, unes quantes hores després (3? 4?) arribem a Braila

Braila a la guia apareix com a ciutat, però nosaltres només fem el recorregut que va des del lloc on ens ha deixat el bus fins a l'estació de busos de la ciutat. A cada andana de bus hi ha un cartell amb els horaris i ens queda més d'una hora fins el que surt cap a Tulcea, que és on volem anar. Seiem, doncs, al bar que ens sembla més lluminós i una dona ens serveix un parell de cafès turcs enormes i molt bons, damunt d'una taula de plàstic que ens vessa el cafè per sobre cada vegada que algú li dóna un cop petit

Després anem a l'estació de busos, ens asseiem i esperem que surti el nostre bus cap a Tulcea, entretenint-nos amb un gos que persegueix una gossa i amb una dona que vesteix faldilla i pantalons i porta més i més sacs de patates i cebes

Saludem a tothom que puja a l'autobus, i ens pregunten d'on som, i una senyora que seu endavant i porta un mocador al cap, els hi explica a tots plegats que a Catalunya hi parlen una altra llengua, que sona com el portuguès però que no és portuguès, és català

Uns quilòmetres enllà, ens trobem amb una sorpresa la mar d'agradable. El mini-bus s'apropa al Danubi (oh, oh!) i s'enfila dalt d'un transbordador (també hi ha uns quants cotxes més, un parell de motos, un noi amb bicicleta que s'hi enfila quan el vaixell ja comença a engegar, i un gos, que es deu passar el dia anant d'un costat a l'altre de riu)

I torno a creuar el Danubi per enèssima vegada. Ara, de debò, em sembla que ja he creuat aquest riu amb tots els mètodes de transport possibles (mentida, em falta la moto i la bicicleta)

Arribem, doncs, a Tulcea quan es comença a fer fosc, i després de molt molt molt voltar (dels tres hotels que surten a la guia, un no existeix, l'altre està del tot en obres i el tercer és massa car, i també està en obres), trobem un hotel (l'Hotel Select) que està la mar de bé i que ens costa 18 euros la nit. A les butaques de l'entrada hi ha un gos dormint, però no hi fa res, aviam si ara ens farem les refinades!

I ens n'anem a dormir, que l'endemà agafarem un vaixell que ens porti fins al final del Danubi, al principi del Mar Negre....