La zona

Vaig anar a la presentació de la traducció del llibre d'en Dovlàtov, que portaven dies parlant-ne aquí

No vaig poder-me comprar el llibre, perquè en aquell moment no portava gaires diners al damunt, però un amic sí que se'l va comprar, es va queixar que el llibre estava una mica ondulat, però vam estar d'acord en que el llibre era bonic i el vam estar fullejant i olorant-lo, i em va dir que ja me'l deixaria, i li vaig dir que no calia, que així que pugués ja me'l compraria jo també

Vaig arribar ni tard ni aviat i ja gairebé no hi havia lloc, però vaig trobar una cadira al fons de tot. Quan va començar la presentació, de totes maneres, em vaig aixecar i vaig cedir el lloc a una senyora. Vaig pensar "que segui, que segui si vol, que asseguda des d'aquí no veig res"

El senyor editor va dir, per acabar la seva presentació, "Na zdoróvie, o com se digui" i vaig pensar "o! i mira que el dia anterior li havia escrit que "Na", no, que "za", sí, que és "Za zdoróvie", vale?" Però se li perdona, perquè hi havia molta gent i els nervis segur que fan passar per alt aquestes minúcies, i a més jo estava a l'altra punta de sala i tampoc no passa res ni és gaire greu

Al final va cantar un grup (un grup de dos), on el cantant és un home rus que sempre veia a totes les conferències i xerrades i coses, i em cridava molt l'atenció, perquè fa molta pinta de rus, i resulta que ara ja sé qui és. Va cantar cançons en rus i en espanyol, i en una cançó deia "la chimenea", i jo li vaig haver de preguntar a una amiga què volia dir "лачи меня", i ella em va dir que no ho sabia dir en català, i jo li vaig dir que m'ho digués en castellà, que el que no entenia era la paraula russa, i li vaig tornar a repetir què volia dir "лачи меня", i ella no entenia què li deia jo, i al final em va dir "és que no t'ho sé dir d'altre manera, lachi menea", i al final vaig pillar que l'home no deia res en rus, que només deia la chimenea, i que "лачи" no vol dir res en rus

Va passar una safata amb gotets de vodka (moskovskaya, em va semblar veure, però la memòria em falla sovint), jo en vaig agafar un, però no vaig aguantar ni dos glopets

Després vam aplaudir i jo veia un munt de gent que coneixia o em sonava de vista, però al final només vaig saludar als que coneixia (de la universitat), i als que em sonaven de vista (dels bloqs, vaja! senyor subal, senyor entomofílic,........ i alguns altres) al final em va fer tanta vergonya saludar-los i presentar-me, que em vaig quedar allà xerrant amb una cervesa a la mà, i espero sincerament que llegeixin això i que em perdonin la timidesa....

Al cap d'una estona, després que obrissin i tanquessin els llums del bar repetidament, i que ens diguessin que al sortir passéssim per la porta del darrere, ja ens en vam anar cap a casa, vaig sopar i vaig anar a dormir