1. l'últim dia del viatge a Romania, especialment graciós i surrealista, a Constanta, al mar negre. Com puc no haver escrit encara sobre el meu adorat mar negre i el primer cop que el vaig veure i hi vaig posar els peus descalços? (des de llavors crec que estic constipada). Un dia, amb l'ajuda d'una biòloga, us explicaré perquè del mar negre se'n diu així
2. la visita de quatre dies a Belgrad, passant per la meravellosa ciutat de Timisoara, l'espera a l'estació de trens, durant tres hores, de tres a sis de la nit, o..... l'autobús amb senyores que feien contraband amb tabac (ui, ui! quina gran anècdota per explicar...). Ho sabeu que a Belgrad hi miren BarçaTv? Li vaig dir a l'Aleksandar (que és serbi i viu a Sèrbia):
- saps? conec un noi que treballarà a BarçaTv. Però només hi passen partits vells...
i ell em va respondre:
- no, també hi fan entrevistes i altres programes
I vaig haver de callar
3. haig d'acabar el post de les fotografies de ciutats importants de Rússia, i el de premis nobel, però els de ciència me'ls vaig estar mirant i tenen menys gràcia... potser la Marie Curie, que era polonesa..
4. no no, aquesta ja el faré al seu moment :)
2 comentaris:
> 1. l'últim dia del viatge a Romania, especialment graciós i surrealista, a Constanta,
això si que m'interessa, Laura, he passat un ramat de vacances a Constanta i és una ciutat que ESTIMO (la qual cosa no es pot dir del romanès mitjà)
> el primer cop que el vaig veure i hi vaig posar els peus descalços? (des de llavors crec que estic constipada).
és normal, que hi pensaves? Un mar aixi, si no fos durant l'estiu, no cal posar-hi els peus si no ets escandinau o/i si no haguessis begut un bon mig quilo de palinka/vodka/rakia...
A mi em fa gràcia nadar hores i hores al mes de desembre en el Mediterrani a Badalona, en companyia d'una ampolla de Moscatell, és més suau pero suficient perqué no et moris...
Records des de França.
Jordi el català d'origen romanès.
Jo, pel poc que vaig estar a Constanta, no sabria dir-te gaire quina sensació va provocar-me... Però t'asseguro que vaig flipar moltíssim, i ahir encara en parlàvem amb la companya de viatge!!
Ja diràs el què, quan escrigui el post :)
Sobre això del mar negre, fins i tot havíem portat els banyadors! Però fins dos dies abans havia estat plovent i nevant, i vam decidir que no serien necessaris..... De totes maneres, jo feia moooolt que volia banyar-me al mar negre, i vaig dir... "va, hi poso els peus, sé que em moriré i em constiparé, però és igual, jo hi poso els peus!!!" :P i aquesta és la història!
Fins aviat!
Publica un comentari a l'entrada