Ja sé que us semblarà una tonteria, però porto molts de dies pensant en cireres, en concret en una bossa de cireres enorme que vam comprar per quatre duros a un poblet al sud de Mostar, potser Stolac. Me'n recordo que anàvem amb el cotxe (hola èlia, que no et veig mai) veient tot de senyores amb cistells plens de cireres i no sabíem si aturar-nos a comprar-ne o no. Com a bones catalanetes, vam intentar evitar el desig, però al final no vam poder-nos contenir més. És que eren tan vermelles i n'hi havia tantes!! I tot just acabàvem d'entrar al maig!! Semblava impossible, que ja hi haguessin aquelles cireres. O sigui que vam parar-nos en un tros de carretera amb unes quantes paradetes amb senyores i cireres, i ens en vam comprar una bona bossa. Però vam dir, és clar: per després. Una estona més tard ja no podíem més de sentir-ne l'olor, vam aparcar el cotxe davant d'un restaurant de carretera i allà ens vam empatxar de cireres

D'això fa dos anys! I cada estiu que han tornat les cireres, que he pensat amb aquelles!

O potser, ben mirat, aquelles cireres no les vam comprar a Bòsnia, sinó a Croàcia. Què més dóna, amb com n'eren de bones!